MAROR EN EL PARTIT CONSERVADOR

El PPC trontolla

Les crítiques dels populars catalans a Rajoy per la «inacció» debiliten Camacho

Dolors Montserrat i Enric Millo aplaudeixen Sánchez-Camacho, divendres.

Dolors Montserrat i Enric Millo aplaudeixen Sánchez-Camacho, divendres. / EFE / TONI GARRIGA

3
Es llegeix en minuts
RAFA JULVE / BARCELONA

Quan el 2008 va ser fitxat com a cap de comunicació del PPC, poc després que Alicia Sánchez-Camacho es convertís en presidenta del partit, Eladio Jareño va haver de renovar fins i tot els focus de la sala de premsa. La seva experiència en el món audiovisual i periodístic -va ser director de RTVE a Sant Cugat entre el 2003 i el 2004- li va servir per restaurar la imatge dels populars catalans i dissenyar una estratègia que els va ajudar a propulsar els seus resultats electorals. D'aquí unes setmanes, Jareño deixarà el càrrec per tornar al lloc que va ocupar fa una dècada. La seva marxa coincideix amb un dels pitjors moments polítics que viu la seva encara cap. I ho agreuja.

El cap de comunicació havia rebut ofertes laborals temps enrere, però, segons fonts del partit, Camacho les va frenar. No volia perdre un dels principals artífexs del període de més auge del PP a Catalunya. No obstant, el desgast ha estat majúscul en els últims dos anys. Jareño va haver de treballar de valent quan la presidenta es va veure immersa en el cas Método 3, una polèmica que també va provocar tensions entre ells per la manera d'afrontar la qüestió als tribunals. Van sorgir veus, fins llavors callades pels bons resultats a les urnes, que van demanar un canvi de lideratge. La cúpula del partit, una guàrdia pretoriana enfortida el 2012 després de la reelecció de la baronessa i en què el cap de comunicació tenia molta influència a pesar de no tenir càrrec polític, va aplacar qualsevol indici de discrepància.

El canvi d'aires de Jareño ha minat més encara la moral d'alguns càrrecs. Just quan a Camacho li plouen les crítiques internes de rebot per la «inacció» del Govern de Rajoy davant la celebració del 9-N. Tant ella com la direcció estatal -que divendres va enviar a Barcelona el vicesecretari Carlos Floriano- intenten rebaixar la irritació dels seus, però no els resulta fàcil. «En les pròximes eleccions, que vinguin ells a fer les llistes, a veure si troben gent que vulgui presentar-se -es queixava aquesta setmana un dirigent municipal-. El nostre votant no entén que Mas se sortís amb la seva».

Dimarts, en un intent d'exhibir contundència per calmar la seva parròquia, la líder del PPC va afirmar que la fiscalia presentaria una querella contra Artur Mas «en les pròximes hores». Poc després, vist l'enrenou generat, va al·legar que només havia citat el que vaticinava un teletip d'Efe la nit anterior (encara que aquest no parlava dels delictes de suborn, malversació i desobediència que ella va esgrimir).

Notícies relacionades

La relliscada va tornar a disparar les crítiques internes. El Whats­App de certs càrrecs treia fum. S'acosten eleccions municipals i generals i és probable que s'avancin els comicis al Parlament. ¿Serà Camacho la candidata si això últim succeeix? Fonts populars ho donen gairebé per fet, però això no evita que alguns tornin a posar sobre la taula la «necessitat» d'una renovació abans de la trompada que pronostiquen els sondejos.

Montserrat i García Albiol

La vicepresidenta tercera del Congrés, Dolors Montserrat, apareix en les quinieles per a un relleu a mitjà termini. Les veus més oficialistes criden a deixar que les aigües tornin a mare. I hi ha els que critiquen el «servilisme» de l'actual PPC amb el PP estatal i advoquen per aconseguir més autonomia (cosa que ja va intentar Josep Piqué i va acabar com va acabar) sota la direcció d'un vers espars, un nou líder que marqui perfil davant la seu de Génova, 13. I pensen en l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, tot i que admeten que aquest sembla estar més centrat a repetir a la seva localitat i que compta amb enemics interns molt poderosos.