El Govern paralitza la preparació del 9-N sense renunciar a les urnes

Al Govern català i als partits favorables a la consulta els ha arribat el moment de l'alta política, suspesa en la corda fluixa: entre la pressió social sobiranista, per una banda, i la inequívoca providència del Tribunal Constitucional, per l'altra. El Govern, no sense debat intern, es va moure ahir en aquest equilibri, va sostenir que no ha canviat per res la seva determinació cap al 9-N però va assumir que acata les ordres de l'alt tribunal i deixa en punt mort els preparatius de les urnes en tot el que faci incórrer funcionaris o administracions en una il·legalitat manifesta.

El portaveu Francesc Homs va ser l'encarregat d'obrir joc. En un costat, rotunditat verbal: «El procés segueix». En l'altre, una certa ambigüitat a l'hora d'admetre que tot l'operatiu bàsic del 9-N queda en suspens. Va dir que s'han pres «les mesures amb caràcter temporal i cautelar» per no perjudicar la seguretat jurídica dels funcionaris i les administracions locals.

NOMÉS DIES DE MARGE / A la pràctica, com va admetre Homs posteriorment, això equival a dir que les accions necessàries perquè el 9-N es puguin obrir les urnes prendran ara un «ritme diferent», si bé el portaveu va sostenir que tot estava previst i hi havia marge per posar al ralentí uns dies la maquinària. La clau és ¿quants dies? Homs va evitar respondre. Però tal com van explicar diumenge els responsables de l'operatiu, els terminis són limitats i molt relacionats: si es posposa un pas (el registre de votants estrangers, per exemple, s'havia d'obrir avui i mantenir-se una setmana i ha quedat suspès), els següents (conformar el registre total de votants, per poder sortejar a qui li tocarà estar a les meses electorals) no es podran executar amb el temps suficient. El Govern català disposa de poc marge per mantenir aturada la preparació del 9-N.

Una de les mostres visibles que la maquinària s'ha frenat és que des d'ahir la campanya de difusió del 9-N als mitjans de comunicació ja no existeix. Ahir a mitja tarda la web oficial va deixar d'incloure l'anunci audiovisual.

El Govern combina aquestes actuacions preventives amb la presentació immediata d'al·legacions davant el Constitucional demanant-li que aixequi la suspensió de la llei i el decret de convocatòria de la consulta. En la mateixa línia va actuar ahir la Mesa del Parlament. Va anunciar que sol·licitarà al TC que aixequi «immediatament» la suspensió de la llei de consulta, i prepararà un recurs amb al·legacions contra la decisió del tribunal. Homs va reclamar al TC que sigui tan «supersònic» davant d'aquestes demandes com ho ha estat per tramitar la petició del Govern. També va demanar que hi hagi una sentència definitiva al més aviat possible.

ELS PLANS ALTERNATIUS / Fins aquí la batalla jurídica i legal. Però sens dubte els equilibris en què es mou ara el procés sobiranista tenen un vessant polític tan decisiu o més. Consisteix a preservar la unitat de partits en favor del 9-N (o l'alternativa que es plantegi) i mantenir la mobilització social al costat del Govern i contra l'Estat. Ahir les concentracions es dirigien contra la suspensió del 9-N, però també cap a Mas: «Ni un pas enrere, president» o «Dignitat i coherència, desobediència».

Homs va llançar els dards contra el Govern central, al qual va acusar de tenir «una voluntat expressa d'actuar contra Catalunya» en relació amb el 9-N i a la baixa inversió que els pressupostos de l'Estat preveuen per a Catalunya el 2015.

Pel que fa als partits, la tasca ara consisteix a anar teixint contactes discrets. Serà essencial saber si l'ERC d'Oriol Junqueras, principal suport del Govern de Mas i alhora abanderat de la desobediència civil, avala la decisió de suspendre els preparatius de les urnes.

Notícies relacionades

Un intens debat al Govern

El Govern manté la informació institucional de la consulta en la seva web

Respecte a l'alternativa si no es poden obrir els col·legis electorals, segueix l'hermetisme del Govern. El portaveu es va limitar a apuntar «iniciatives legals, polítiques i institucionals» perquè la ciutadania pugui decidir. És el mateix que indica l'article 2 del decret de convocatòria que va firmar Mas dissabte. No es diu públicament, però ningú al Govern sap veure una altra sortida que no passi per convocar eleccions. Eleccions anomenades plebiscitàries en les quals, segons pretén CiU, es tractaria de fondre totes les llistes pro independència en una de sola. Configurar data, llista electoral i sobretot el programa és la tasca a la qual es dedicaran les cites discretes d'aquests dies. Que poden donar peu a una cimera de les forces que van acordar la data i les preguntes de la consulta el desembre de l'any passat.

L'altra clau és la mobilització social. Les concentracions de protesta d'ahir al vespre davant dels ajuntaments es van centrar en la decisió del Govern del PP i del TC. Serà decisiu comprovar fins a quin punt les apel·lacions fetes ahir a Mas a diverses concentracions continuen creixent. I com respon el sobiranisme al succedani d'unes eleccions en lloc de la consulta.