Drets Socials
La DGAIA no va informar els consellers Campuzano i Cervera del cas de la nena agredida sota la seva guarda
Es va informar escaridament de l’expedient quan, dos anys i mig després de la denúncia, els Mossos van explicar el desmantellament de la xarxa de pederastes

Fachada de la sede de la Dirección General de Atención a la Infancia y la Adolescencia (DGAIA), a 26 de mayo de 2025, en Barcelona, Catalunya (España). /
Ni l’exconsellera de Drets Socials Violant Cervera ni el seu predecessor en el càrrec, Carles Campuzano,van saber com s’havia procedit en el cas de la nena sota la guarda del Govern que va ser agredida sexualment per una xarxa de pederastes en què estan implicats 15 homes. A Campuzano se’l va informar d’aquesta circumstància el juny del 2024, quan els Mossos van explicar davant la premsa el desmantellament de la xarxa, dos anys i mig després de la denúncia de la menor. El 2021, quan Cervera va estar al capdavant, desconeixia l’existència del cas. Les mateixes fonts argumenten que no es pot revelar el resultat dels expedients ni les actuacions concretes realitzades en el sistema de protecció, ni tan sols els responsables del Departament, per protecció de dades.
L’actual consellera, Mònica Martínez Bravo, va explicar el 16 de maig passat que en el traspàs de la cartera feta pel conseller sortint, Carles Campuzano, no va rebre cap informació sobre la menor. El cert és que Campuzano també desconeixia l’abast de la tragèdia: només sabia que entre una de les víctimes d’aquesta xarxa hi havia una menor que vivia en un centre del Govern. L’hi van comunicar quan el juny del 2024, els Mossos en la roda de premsa, van donar detalls de la investigació. El cas es va despatxar limitant-se a comunicar que la DGAIA havia actuat correctament. No se li va explicar quan ni com s’havia acceptat la seva guarda, en quin equipament residia ni tampoc que es va escapar almenys en una ocasió del sistema de protecció, moment en què va tornar a ser agredida.
Denúncia
De fet, la DGAIA no va saber res més del cas fins que el juny del 2024, gairebé tres anys després, els Mossos ho van fer públic. «Després de la denúncia, la policia va continuar investigant, però no se’ns va explicar res més. Ens vam centrar en la recuperació i acompanyament de la menor fins que ens vam assabentar pels Mossos que es tractava d’una xarxa amb més víctimes», expliquen des de l’anterior Executiu. En realitat, els abusos i la denúncia es van produir quan Violant Cervera (Junts) era consellera de Drets Socials, a qui no es va informar sobre la denúncia presentada l’octubre del 2021, cinc mesos després d’arribar al càrrec. Fins ara, no s’informava els consellers ni els gabinets de Drets Socials dels casos de menors tutelats que es troben judicialitzats.
Notícies relacionadesL’única persona a qui sí que es va transferir tota la informació del cas d’aquesta menor va ser Isabel Carrasco, la directora entrant de la DGAIA en el mandat socialista, segons expliquen fonts de l’Executiu d’Aragonès. Fonts del Govern actual posen en cautela que això passés, però en qualsevol cas afirmen categòricament que aquesta informació tampoc va arribar a orelles del gabinet actual. Carrasco va ser cessada del Govern el mes de març passat. Llavors, ningú en el gabinet de Drets Socials coneixia el cas. L’actual equip de la conselleria va saber al detall la informació i les actuacions escomeses pels Governs anteriors per protegir aquella menor dies després que el cas esclatés a la premsa.
Unitat de casos complexos
Aquestes mateixes fonts expliquen que abans de l’octubre del 2018 tan sols els caps de servei informaven els responsables de la DGAIA dels casos judicialitzats. Això va canviar amb l’arribada d’Ester Cabanes a la direcció de la DGAIA, especialment per preservar els drets dels menors en la seva relació amb la policia i el poder judicial, evitar la seva revictimització i garantir processos més garantistes amb els menors. Actualment, la DGAIA dona empara a més de 8.000 menors, i en té 10.000 més en el seu radar pel risc de maltractament en què es poden trobar. L’equip actual de la conselleria, que dilluns passat va presentar el seu pla de refundació, va manifestar que un dels compromisos passa per millorar la transparència i els protocols d’actuació. També han creat una nova unitat pensada per revisar les actuacions davant dels casos més complexos com aquest.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Jordi Tarrés: "M’han trasplantat el fetge i el ronyó. Mai m’hauria imaginat veure’m així"
- La Coca-Cola de Josep Cuní
- LLEI DE MEMÒRIA DEMOCRÀTICA El Govern xifra en més d’1,5 milions les peticions de nacionalitat per la llei de nets
- Endarrerir el rellotge ¿Quin dia és el canvi d’hora a Espanya? L’horari d’hivern 2025 és a tocar
- El gran repte d’Arrieta
- Educació Més de 325.000 alumnes amb necessitats educatives específiques no reben el suport necessari a Catalunya
- Barcelona Andrea Tova, mexicana a Catalunya: “Em vaig equivocar de país. No sabia que parlaven català”
- Sancions Possible multa per posar un cartell d’alarma a casa sense tenir el servei contractat: fins a 100.000 euros
- Ciclisme El Tour 2026 es decidirà a Alpe d’Huez
- Control viari Els radars fixos permeten reduir un 20% els accidents greus o mortals a Catalunya en els últims 20 anys