El president de la Generalitat, Salvador Illa, en la Exposición Universal de Osaka este miércoles

El president de la Generalitat, Salvador Illa, en la Exposición Universal de Osaka este miércoles / ACN

3
Es llegeix en minuts
Sara González
Sara González

Periodista

Especialista en Política

ver +

Tot és possible a 15.000 quilòmetres de Barcelona. Des de trobar-se amb Carme Ruscalleda i Joan Roca assaborint un biquini amb japonesos amb pinzells gegants a les mans mirant de reproduir un mural de Joan Miró de 1970. Però el que resulta inaudit és veure el president Salvador Illa trencant el seu propi motllo i arrencant-se a cantar rumba catalana, picant de mans i amb un tímid intent de picar de peus. Ha passat a Osaka. A la terra on s’adora el previsible, han topat amb la versió més improvisada del cap de la Generalitat. Tot sigui per promocionar Catalunya a l’Exposició Universal 2025, que acull de nou la ciutat nipona 55 anys després. 

Al matí, s’ha aixecat l’Illa de sempre. A les sis ja tornava de suar la samarreta durant dues voltes al voltant del palau Imperial, on la policia li ha indicat que havia de córrer en direcció contrària a les agulles del rellotge. Només sis hores després d’aquest canvi de sentit i després d’un viatge en el tren bala, es convertia en personatge de còmic –en concret, en un Sant Jordi– gràcies a una empresa catalana que, amb intel·ligència artificial, capta els trets facials per convertir-te en personatge d’un dels gèneres més adorats pels japonesos. 

Illa, durant la visita al pavelló d’Espanya, centrat aquesta setmana a Catalunya /

ACN

Taller de pa amb tomàquet

No en va el lema escollit per a la setmana catalana del pavelló d’Espanya és Catalunya, terra d’innovació i avantguarda. Sensdubte que el president ha innovat durant un recorregut en què es busca treure partit a la gastronomia, l’arquitectura, el disseny i la creativitat, la música o la ciència i la tecnologia amb la vista posada a estrènyer llaços, convertir-se en «soci fiable» d’Àsiai atraure un turisme d’alt poder adquisitiu. Dues vegades al dia, el xef Josep Barahona, que va ser pioner a instal·lar la cuina catalana al Japó fa 25 anys, explica com fer un pa amb tomàquet davant l’estupefacció de milers de visitants. I cada tarda el sommelier Óscar Salmerón porta la batuta de la degustació de vins.

Segons els organitzadors, entre 20.000 i 25.000 persones entren al pavelló d’Espanya cada dia, així que la Generalitat esprem els dies dedicats a Catalunya per desplegar totes les seves potencialitats. Cal dir que en el racó en què es promocionen productes com l’oli i els vins hi ha poc rastre de catalanitat. Només algun cava testimonial. «Van rotant», justifiquen els arquitectes de l’esdeveniment. Ho compensen amb la projecció de frases en català o de fotografies de llocs tan emblemàtics com la muntanya de Montserrat. No hi ha res que no arregli la Moreneta. O Gaudí. Perquè la imponent escalinata per accedir al pavelló és obra de Ceràmica Cumella, que fa una dècada que treballa a la torre de Jesucrist de la Sagrada Família.

«Marxa, marxa»

Notícies relacionades

Illa ha agraït que es projecti una imatge d’Espanya «plural i diversa» i ha encapçalat una Catalunya inclusiva, d’«arrels profundes» però oberta al món, que espera «amb els braços oberts» el ciutadà japonès. En marxa hi ha aquestes negociacions perquè hi hagi un vol directeentre Barcelona i Tòquio embarrancat des de fa més de 15 anys o, com a alternativa a explorar, apunten en el Govern, amb Osaka. ‘Spain is a song’, recull una de les frases que es projecten en una sala del pavelló que és una immersió en el groc i el vermell de la bandera espanyola. 

I cada autonomia té la seva ‘song’. En el cas de Catalunya, la jornada es desenvolupa a ritme de rumba catalana i al compàs de cantars tan mítics com ‘Gitana Hechicera’ de Peret de la mà de Muchacho & Los Sobrinos. Tot i que, per un contratemps, al final han sigut els ‘sobrinos’ sense el ‘muchacho’ els que han pujat a l’escenari, i han aconseguit el fins ara mai vist: que Illa comencés a picar de mans, que després taral·legés diversos ‘parabarà’ i que, finalment, s’aixequés amb el «‘marcha, marcha, queremos marcha, marcha’». Si això podria tornar a passar a Catalunya és un misteri. Per ara, el que passa a Osaka, es queda a Osaka.