L’alta rotació de docents sacseja els centres vulnerables

A Catalunya hi ha 240 centres de màxima complexitat i 490 d’"alta complexitat", xifra que suposa un 24% del total. Centres que acullen un elevat nombre d’alumnes amb necessitats socials i dificultats d’aprenentatge, que en no pocs casos es tradueixen en baixos resultats acadèmics i alts nivells d’abandonament escolar (la pobresa infantil continua escalant a Catalunya: ja afecta el 35% de menors de 16 anys). La Fundació Bofill va presentar ahir una enquesta a 852 docents i 68 entrevistes en profunditat per recollir –per primera vegada, reivindiquen– la veu del professorat dels centres amb més complexitat sobre les polítiques educatives a Catalunya.

L’estudi posa de manifest la falta d’estabilitat dels centres d’elevada complexitat, per als quals reivindiquen més recursos per millorar els resultats d’aprenentatge i el benestar del seu alumnat. L’elevada inestabilitat dels claustres –en via de solució amb el macroprocés d’estabilització en marxa– penalitza aquests centres especialment. Segons dades recollides en l’informe, en cinc anys (del 2018 al 2023) s’ha substituït un 53% del claustre als centres de màxima complexitat.

Necessitat de vincle

"Aquesta mobilitat perjudica particularment l’alumnat, que té més necessitat de vincle, professionals de referència i suports estables. També són centres on hi sol haver més matrícula viva [alumnes que arriben al llarg del curs]", posa sobre la taula Antoni Verger, director de l’equip d’investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que ha elaborat l’informe. Des de l’inici de curs, la matrícula viva ha arribat a la xifra de gairebé 75.000 alumnes. Gran part d’aquest alumnat prové de la immigració o de contextos desfavorits, i "una majoria s’incorpora en centres que ja escolaritzen alts percentatges d’alumnes vulnerables", alerten.

Els motius d’aquesta mobilitat són diversos. Són centres "poc atractius" per als funcionaris per la duresa de les situacions amb què lidien diàriament, factor que ha fet que, històricament, concentrin un elevat nombre d’interins. Interins que moltes vegades voldrien quedar-se als centres perquè s’han fet seus els projectes, però la poca flexibilitat del sistema ho impedeix, com denunciaven l’estiu passat des de l’institut-escola Baldomer Solà de Sant Roc.

En aquest context, el professorat compromès que milita en aquestes escoles i instituts posa sobre la taula les seves preocupacions, encapçalades per la falta de temps, d’instruments adequats d’avaluació i de suport de l’Administració, cosa que dificulta que puguin millorar els resultats, garantir el benestar personal i oferir oportunitats d’enriquiment educatiu.

Menys temps i més pressió

"El professorat de centres de baixa complexitat té el triple d’oportunitats per col·laborar i compartir projectes amb el claustre", indica Verger, que posa èmfasi en com els problemes del dia a dia es mengen el temps dels docents de les escoles complexes; no deixant-los espai per poder desplegar els programes de millora educativa. "Els docents d’aquestes escoles tenen poc temps per asseure’s al claustre a dialogar sobre com millorar els resultats", insisteix l’investigador, que posa sobre la taula una altra dada: els professors dels centres d’alta i molt alta complexitat senten 10 punts més de pressió pels resultats (46,5%) que els de complexitat baixa (35,5%)

Els claustres d’aquestes escoles apunten també que "volen continuar innovant i personalitzant l’ensenyament, però reclamen poder fer-ho en condicions". El 85% del professorat dels centres complexos vol plena autonomia per decidir mètodes d’ensenyament i criteris d’avaluació. "Els resultats educatius del país no milloraran si no focalitzem els recursos en aquests centres; no millorarem la mitjana si no empenyem des de baix", reivindica Verger.

"Els centres de màxima complexitat no poden ser escoles de les quals les famílies que poden triar vulguin fugir", assenyala Ismael Palacín, director de la Fundació Bofill, que insisteix que aquestes escoles no necessiten pedaços sinó canvis estructurals que passin, per exemple, per incorporar al claustre figures de professionals no docents (psicòlegs, pedagogs, educadors socials...) o per fer les competències bàsiques cada dos anys en comptes de cada any i no necessàriament censals, per descarregar els centres de més pressió.

Amb aquest afany, després d’oferir la poc optimista radiografia, l’organització presenta set propostes per millorar les condicions d’aquestes escoles i consolidar els centres "professionalment i educativament". L’encapçalen els "incentius de formació, reconeixement, acompanyament i desenvolupament professional, reduint la càrrega d’hores lectives". Els segueix la reducció d’una hora de la càrrega lectiva del professorat en centres públics de molt alta complexitat, que es pot dedicar a la preparació d’activitats d’aula i individualitzades i a la coordinació amb professionals docents i no docents.

Notícies relacionades

Una quinzena de grans ciutats encara no multen els vehicles vetats

Un registre ‘online’ permetrà a les ciutats multar a les ZBE

Entre les propostes destaca també "promoure la participació activa dels centres més vulnerables en xarxes d’intercanvi d’experiències i millorar la coordinació amb altres escoles i agents educatius de la zona educativa per donar una resposta comunitària als reptes educatius.

Es planteja també més suport de la inspecció educativa. Que cada centre d’alta i molt alta complexitat compti el doble que la resta a l’hora d’establir ràtios d’inspecció; una supervisió entesa com un "acompanyament pedagògic".