Aval a l'abstenció

La Generalitat no podrà fer campanyes animant a anar a votar. Ni en unes eleccions, ni per a futures consultes (el primer cas seria la fixada per al 9-N), com pretenia la Generalitat amb els canvis legals que té en discussió al Parlament. El Tribunal Suprem va fer pública ahir una sentència que dóna la raó a la Junta Electoral Central en el cas que la va enfrontar a la Generalitat en les últimes eleccions al Parlament, en les quals la instància electoral va obligar a retirar una campanya del Govern incitant a votar el 25 de novembre del 2012.  L'argument de fons del Suprem és que promoure la participació interfereix en la voluntat democràtica dels abstencionistes.

Aquella campanya, que tenia com a lema principal Jo vaig votar, va ser molt criticada per tots els partits de l'oposició. La majoria ho va fer sobretot pel contingut, en què s'incloïa un record de les manifestacions de l'anterior 11 de Setembre i es vinculava aquesta participació al carrer amb el pas següent d'anar a les urnes. Alguns grups van incidir aleshores a dir que el Govern català no tenia cap suport legal espanyol ni català per realitzar aquella campanya.

La Junta Electoral Central va obligar a retirar aquella campanya amb l'argument que vulnerava la legislació estatal que no permet incentivar el vot i també la llei audiovisual catalana vigent en aquells moments. Aquesta última és la que està en procés de modificació al Parlament.

El Govern va frenar la campanya, en la qual s'havia gastat 271.000 euros, i va presentar un recurs davant el Tribunal Suprem. Ara, la sala contenciosa administrativa ha desestimat el recurs i ha condemnat la Generalitat a sufragar les costes per un import de 3.000 euros.

La sentència del Suprem, que ha tingut com a ponent el magistrat Nicolás Maurandi, vincula l'article 68 de la Constitució, que garanteix el sufragi lliure, amb l'article 50.1 de la llei orgànica del règim electoral general (LOREG), que estableix que els poders públics que hagin convocat un procés electoral podran realitzar durant el període electoral una campanya de caràcter institucional destinada a «informar» els ciutadans sobre la data de la votació, el procediment per votar i els requisits i tràmit del vot per correu, «sense influir, en cap cas, en l'orientació del vot dels electors».

Notícies relacionades

Joan Carles I versus Revilla

La teoria del caos i el ‘vagin-se’n’

Segons l'alt tribunal, un sufragi lliure inclou, de forma destacada, també l'abstenció. Significa proclamar com «un especial designi d'una verdadera democràcia» l'establiment d'un sistema electoral que garanteixi un marc institucional de neutralitat en què el ciutadà pugui amb absoluta llibertat, sense interferències de cap poder públic, «decidir els termes i l'abast de la seva participació política, assumint voluntàriament qualsevol de les opcions possibles i, incloent-hi entre elles, en el mateix pla de legitimitat, la de l'abstenció», recalca.

La resolució deixa, de fet, sense força legal el canvi que està promovent el Govern en la llei de mitjans audiovisuals i per permetre «activitats publicitàries» relacionades amb l'organització i el desenvolupament de «processos electorals o de consulta, i el foment de la participació ciutadana».