Hervé Falciani: «L'única manera de perpetuar el frau és que no se'n parli»

«L'entrevista ha de ser per Skype», avisen dies abans. El telèfon dóna pistes sobre la seva localització. Molts voldrien trobar Hervé Falciani (Mònaco, 1972). Destapar la xarxa de defraudadors més gran de la història l'obliga a fer vida de pròfug. A dur escorta. A avisar les policies de França i Espanya -on té fixada la residència- quan traspassa la frontera. Els EUA li van oferir una nova identitat, però ell va decidir posar la seva llista al servei de la lluita contra el frau, encaixant la versió envilida que Suïssa dóna de la seva gesta. I ara fa un pas més i encapçala la llista del Partit X a les europees. Si sortís escollit, només tindria immunitat a la Cambra, no a Bèlgica. Continua activada l'ordre de recerca i captura d'Interpol.

-No hi ha consens sobre vostè. O és «un lladre» o és «el símbol de la lluita contra la corrupció».

-Ni per un segon he fet res per ambició personal. El que em va guiar quan treballava a l'HSBC i encara em guia és el meu deure com a ciutadà. Només sóc una persona que sent la responsabilitat d'ajudar a corregir les injustícies i les desigualtats. Si hi ha alguna cosa de la qual sóc molt conscient és que no tinc la possibilitat de ser un covard.

-En el moment de robar les dades del banc, ¿sabia a què s'exposava?

-Tothom parla de robatori de dades però destapar el frau, encarar-se a les finances opaques, no és cosa d'un segon ni d'una persona. Hi havia un pla. Contra l'HSBC, a l'inici, vam ser 10 contra 130.000. Després se n'hi van sumar molts més.

-Va ser l'únic que va prémer el botó de 'copiar'.

-Em vaig posar al servei de l'HSBC com a expert en projectes estratègics, però va arribar un moment en què podia posar la tecnologia al servei de la banca o dels ciutadans. Vaig optar. I m'he anat construint en l'acció. Fa dos mesos no pensava que estaria parlant de les eleccions europees. Somiava que hi hagués una representació ciutadana i deixar de sentir el discurs bipartidista de sempre.

-¿Què el va fer canviar d'opinió?

-Sé que l'única manera de perpetuar el frau és no parlar-ne. El PP i el PSOE no parlaran que el que es juga en aquestes europees és posar al capdavant l'exprimer ministre d'un paradís fiscal [Luxemburg], Jean-Claude Juncker [líder del Partit Popular Europeu]. Evitaran fer-ho perquè tenen un problema amb els paradisos fiscals. Però no podem mantenir el vaixell surant si no controlem les fugues d'aigua. Cal impedir que els fluxos financers s'escapin del nostre coneixement.

-El coneixement dista de l'acció.

-Prenguem l'exemple de l'ocupació. Si una societat utilitza els beneficis generats a Espanya per crear ocupació a l'estranger, està fomentant la competència al seu propi país. Això causa patiment. I passa perquè els ciutadans no disposen de la informació prioritària. Si la tinguessin, sabrien com lluitar contra la corrupció, encara que jo prefereixo la paraula traïció, perquè quan un Estat no obliga les empreses a pagar la seva part i els permet obrar contra els interessos del país és traïció.

-El ministre Cristóbal Montoro té la seva llista i no l'ha volgut fer pública. ¿Com se'n diu d'això?

-No oblidem que Montoro és el senyor de l'amnistia. Si deixes que els diners tornin quan hi ha necessitat i el deixes marxar quan hi continua havent necessitat, d'això se'n diu impunitat. Això resumeix el que penso del senyor Montoro.

-Tornem a la seva obstinació. ¿Per què es posa al cap d'un partit?

-Sé com funciona el mecanisme de l'opacitat financera i sé com compartir la informació sense tenir una seu ni més infraestructura que el soft-

ware lliure.

-A canvi, seria un aforat.

-Per defensar-me, com vostè insinua, n'hi havia prou no fent res. És evident que cada moviment que faig m'exposa més. No és l'instint de protecció el que em mou, no. És un instint assassí contra els que han atacat primer els nostres interessos. Es tracta d'actuar proporcionadament. Fer por als que es burlen de la llei.

-¿Vostè és immune a la por?

-La meva única inquietud és no aconseguir l'objectiu. Però no sóc idiota. Sóc conscient que he molestat molta gent, que m'he confrontat a interessos de gent extraordinàriament poderosa, però ho he fet i ho faig de manera metòdica. Prenc precaucions. Em preparo.

-¿Com es prepara un per a això?

-Preparació és feina. Avui, diumenge, em reuniré amb gent de la banca ètica. I dimarts ho faré amb l'alcalde ecologista de Grenoble... És sortir i evitar els obstacles. Tota la resta se subordina a això. És la meva vida. No hi ha mentides ni fantasmes, cregui'm.

-¿Algun gran partit ha intentat captar-lo per netejar la seva façana?

-He tingut contactes, sí. Però jo els he explicat que si del que es tracta és de reproduir els mateixos errors, de posar una persona que decideix pels altres, no va en la meva direcció. Prefereixo no ser escollit, no tenir diputats i continuar oferint dades. La política ha de servir per reunir-se i intercanviar informació, no per tenir una casa millor.

-¿Està desproveït d'ideologia?

-Ideologia és sinònim de falta d'idees i el que ens cal són idees, reunir persones que no vagin darrere d'una bandera. No es pot frenar l'atur creat per la traïció de certes empreses si no ataquem qui ho consent. Per això atacarem on fa més mal. Traballem en un radar financer que permeti rastrejar totes les transaccions i establir un patró dels camins del frau.

-Tota aquesta feina és ad honorem. ¿De què viu?

-Al deixar la banca em vaig convertir en investigador de l'Inria [institut públic francès d'investigació numèrica]. Estic centrat en intel·ligència artificial. Tot i que continuo col·laborant amb la justícia i el Tresor de França, Espanya i l'Argentina.

-O sigui, no es va embutxacar tres milions d'euros del servei d'intel·ligència alemany, com denuncien des de Suïssa.

-Això és mentida. Si volgués vendre informació ho podria fer avui mateix. Però si ho fes, hauria de desaparèixer. Avui puc reunir-me de manera discreta a gairebé tot Europa, i a fora.

-Té una filla petita que veu per Skype.

-És el patiment personal que estic obligat a pagar. Però hi ha molt amor en la meva vida, molta humanitat. I no hi ha ni una hora en què no em senti útil. Això em dóna molta pau d'esperit.

-¿Com es veu d'aquí 10 anys?

-Si encara sóc viu, potser estaré parlant de què queda per fer.

-«Si sóc viu», diu.

-No és una inquietud, és una claredat d'esperit. No em preparo perquè demà em matin, només integro aquesta possibilitat. Si em matessin al Parlament, seria un fet públic, la qual cosa contribuiria a la lluita contra l'ombra. Però no els convé fer soroll. Veig més probable que em matin per evitar que vagi al Parlament.

Notícies relacionades

La ‘causa general’ del jutge Peinado amb l’amenaçadels acaraments

1.400 soldats espanyols en maniobres europees

-¿No fantasieja amb l'oferta d'EUA de donar-li una altra identitat?

-Sí, però no per mi. Jo tinc la sort de saber on vaig, per què i amb qui, però els meus pares no. Ells són els que pateixen més.