La mediació de «Mariano»

El PP era un dels millors clients de la xarxa que dirigia Francisco Correa, però a l'hora de pagar es feia el despistat. Així va passar, almenys, el 2003 quan Pablo Crespo, el número dos de la trama corrupta, va decidir enviar cartes per reclamar els deutes. Un dels que va rebre una d'aquestes missives va ser algú identificat com a «Mariano», a qui Álvaro Pérez, el Bigotes, li va demanar la mediació per cobrar les factures dels actes de la campanya electoral a Galícia. Així consta en un dels últims informes remesos per la policia al jutge del cas Gürtel, Pablo Ruz.

L'empresa Special Events organitzava molts dels actes de campanya del PP. Un negoci rodó, llevat de  l'hora de cobrar. Els més morosos eren els populars de Madrid, Galícia i, en menor mesura, Catalunya. I com a cobrador del frac actuava qualsevol membre de la xarxa. Així, va ser el Bigotes, l'home fort de Correa a València, qui el desembre del 2003 es va dirigir a «Mariano». Segons la policia, es tracta del llavors secretari general del PP i actual president del Govern, Mariano Rajoy.

Uns altres que van rebre cartes firmades per Crespo van ser els dirigents del PP a Madrid Beltrán Gutiérrez i Francisco Granados, i l'exsecretari general del PP gallec Jesús Palmou. També en va ser destinatari Javier Arenas, que va arribar a guanyar-se el respecte de Crespo, ja que va afirmar que l'antecessor de Rajoy al capdavant de la secretaria general del partit es «caracteritza per la seva serietat». D'aquestes martingales va tenir coneixement Luis Bárcenas, que en aquelles dates ja controlava els comptes del PP. Les dades van aparèixer en un pendrive intervingut al domicili d'un empleat de Crespo, David Luis Cerezo, el 2009. Els capitostos de la trama Gürtel sabien que era qüestió de dies la seva detenció pel llavors jutge Baltasar Garzón i van intentar protegir els seus papers en un lloc segur.

Però no se'n van sortir. I a l'agenda de Crespo apareix, per exemple, no sols la comptabilitat de la xarxa, sinó els malnoms amb què el número dos de Correa ocultava els beneficiaris de les comissions per adjudicacions irregulars. Correa era Don Vito; César Tomás Martín Morales, un advocat amb vincles a l'Ajuntament de Boadilla del Monte (Madrid), que dirigia Arturo González Panero, era el Santo; Alfonso Bosch era el Bujías, i ell mateix es feia dir Grecian.

La policia sosté que Grecian o Pablo Crespo era «la persona que des de la seva posició portava el control i adoptava les decisions de totes i cadascuna de les operacions». Per exemple, va supervisar la creació de l'estructura exterior de la trama que Luis de Miguel va muntar a Anglaterra i després la que va organitzar Ramón Blanco a Holanda. Per totes aquestes tasques d'assessorament, Blanco va cobrar entre 120.000 i 100.000 euros a l'any més despeses.

Unes tasques complicades

Crespo també organitzava la feina i repartia els diners. I decidia els salaris i els incentius dels seus empleats, als quals escollia per rebre, per exemple, les cistelles de Nadal. A més, repartia els beneficis i acordava les despeses.

Notícies relacionades

El Govern encara els seus plans sobre finançament, Rodalies i l’aeroport després de completar la injecció de recursos

Sánchez proposa a les comunitats un pacte per triplicar la inversió en habitatge

Unes tasques que no eren senzilles. Els investigadors sostenen que «l'activitat» de la xarxa que dirigia Correa «estava íntimament vinculada a l'activitat política dels municipis o administracions autonòmiques on tenien interessos». I és que, per més que el PP negui i renegui, els tècnics defineixen aquesta relació com a «simbiòtica» perquè suposadament va permetre «la realització de negocis suculents a costa de l'erari públic». Així, la trama corrupta «va obtenir importants beneficis econòmics», mentre que els membres dels governs municipals o regionals van cobrar «comissions, regals o viatges».

Amb aquests informes s'entreveu el principi del final d'aquesta instrucció, que va començar fa cinc anys. Són els últims cops de cua abans que Ruz decideixi donar-la per tancada. Abans haurà de rebre un altre document sobre els papers de Bárcenas, que encara està elaborant la Intervenció General de l'Estat i que, no obstant, ja ha avançat a Anticorrupció amb la conclusió que no hi ha suborn en els donatius al PP.