Mas: "L'Estat no podrà evitar que els catalans siguin consultats"

Va fer la impressió que Artur Mas tenia preparat el seu missatge al Govern central: "No podreu evitar la consulta". Amb tota la contundència amb què va mostrar la seva ferma aposta pel referèndum, que fins i tot el va portar a anunciar que votaria 'sí' a la independència, també va reconèixer que no se celebrarà si l'Estat tanca totes les vies legals. El que no es podrà evitar, seguint amb el raonament del president, seran unes eleccions, que va fixar no necessàriament en el final de la legislatura. Això és el que Mariano Rajoy no podrà evitar: la cita amb les urnes.

En la primera entrevista concedida després del pacte sobre la consulta, a TV-3, Mas va evitar aclarir si convocarà aquestes eleccions plebiscitàries, amb l'argument que no s'han de donar pistes a l'adversari. Al ser preguntat sobre la falta de concreció, va respondre: "No es pot saber tot, però d'alguna manera el poble es podrà expressar, tant de bo que sigui [a través de la consulta] el 9 de novembre, tant de bo de manera acordada i pactada amb l'Estat". Si no, ¿quan? "El que no farem és explicar als nostres adversaris tots els moviments per endavant", va adduir.

No és l'únic sobre el que el president va evitar donar pistes. Tampoc va voler definir quin grau de participació mínim hauria de tenir el referèndum perquè el seu resultat sigui vàlid, ni quina proporció de respostes 'sí' o 'no' s'ha de registrar per donar per guanyadora una opció o una altra. Sí que va aclarir que no donaria per bo un empat entre les dues respostes en la primera i la segona de les qüestions. Mas va reconèixer que no existeix, entre els partits favorables a la consulta, un pacte sobre aquests mecanismes. Però va donar poca importància a aquests detalls, perquè es tracta de "centrar-se en la Lluna i no en el dit que assenyala la Lluna".

Oferta a Rajoy

Mas va seguir amb la mà estesa a Mariano Rajoy, malgrat que li va retreure la falta d'esperit democràtic a l'hora de rebutjar tota negociació sobre la consulta. Una mà estesa que va allargar fins al punt d'admetre que estaria disposat a acceptar un canvi en la fórmula si el Govern central proposa una pregunta que al·ludeixi únicament al 'sí' o 'no' a la independència, com a Escòcia: "Li diria que sí, cap problema, ho sotmetria a la resta de forces polítiques i estic segur que si hi hagués acord amb el Govern, estarien més confortables".

Dit això, el líder de CiU va considerar que no hi ha, ni a curt ni a mitjà termini, la possibilitat que Rajoy posi una oferta al damunt de la taula. "M'agradaria que existís, però ara com ara és somiar truites", va confessar. Amb tot, va anunciar que demanarà cita al cap de l'Executiu central per presentar-li personalment la proposta sobre el referèndum.

Mas es va centrar a valorar un pacte que va assegurar haver forjat sol el Dia de la Constitució, en què va treballar per elaborar la fórmula. A partir de l'acord aconseguit –al qual va convidar el PSC a sumar-se–, va subratllar que s'obre ara un escenari nou en què el Govern de la Generalitat ja no actua en solitari, sinó en el marc dels partits que han donat l'aval a la data i la pregunta del referèndum.

A partir del pacte, s'obren nous escenaris. Un, l'entrada d'ERC al Govern, sobre la qual va reiterar que la porta continua oberta a un "Govern compartit" per al que queda de legislatura. Però tot segueix obert. Com la candidatura conjunta amb Esquerra i la resta de forces partidàries de la consulta per a les eleccions europees.

Dubtes sobre el seu futur

Mas va reiterar que aquest Govern de coalició permetria compartir decisions impopulars. Entre elles, un anunci al qual ahir va posar el fre: la possible privatització dels habitatges públics de la Generalitat. Després d'admetre que aquesta opció ha generat controvèrsia, ara la qüestió –que forma part d'un paquet de privatitzacions per valor de 2.300 milions– ha quedat "en 'stand by', no decidit".

Notícies relacionades

Unió evita concretar la seva posició en el referèndum

El Govern central afirma que Catalunya no podria tornar a entrar a la UE si declara unilateralment la independència

Com tampoc està decidit quin serà el seu futur. Ahir, per primera vegada, va admetre que el 25 de novembre del 2012 a la nit, quan CiU va perdre 12 escons, li va passar pel cap llançar la tovallola. "Són moments que duren 30 segons", va confessar.

Per tant, el compromís del mateix Mas de deixar el lideratge quan el procés sobiranista estigui encarrilat va seguir indefinit. Ahir aquest tema no tocava, ni tampoc els interrogants sobre com comptar els vots del referèndum. Ahir tocava subratllar davant el Govern del PP i davant de Catalunya que "el més important és poder votar". Quan, ja es veurà.