A Madrid molen els historiadors de l'odi a Espanya, però no la carpetada a l'espionatge de La Camarga

La carpetada judicial de l'espionatge del dinar del 2010 entre la líder del PP català, Alicia Sanchez-Camacho, i l'examant de Jordi Pujol Ferrusola al restaurant de La Camarga que tornarà a enterrar en la impunitat un altre delicte per al qual es prometien llums i taquígrafs obre les portades de les primeres edicions dels diaris de Barcelona: Ara, El Punt Avui, La Vanguardia i EL PERIÓDICO, l'únic que avui denuncia editorialment aquesta deriva.

Aquest tancament de l'escàndol, no obstant, no cap en cap de les cinc portades dels rotatius de Madrid, que ho despatxen com un assumpte menor en pàgines interiors, fins i tot a columna. En els diaris de la capital del regne sí que hi caben les expectatives sobre si Artur Mas ha pactat amb UDC i ICV una pregunta per a la consulta sobiranista que eviti el terme 'independència' del tipus "¿Vol que Catalunya sigui Estat sobirà?" (calça la primera d'El Mundo) o que ERC amenaça de deixar caure el Govern de Mas per això (obre El País). I també una unànime campanya mediàtica i inquisitorial de descrèdit del simpòsium d'història titulat 'Espanya contra Catalunya' i convocat per dijous a Barcelona (obre La Razón --"Els ponents de l'odi a Espanya cobren de l'òrbita de Mas", titula-- i cap en les d'aquells dos).

Finalment, El Mundo obre la seva primera desvelant que el seu enviat especial a Síria, Javier Espinosa, i el reporter gràfic freelance que l'acompanyava, Ricardo García Vilanova, estan segrestats per afins a Al-Qaida des del 16 de setembre, just 12 dies després que fos capturat com a ostatge el col·lega d'EL PERIÓDICO Marc Marginedas. Els tres són part dels més de 30 reporters retinguts i desapareguts des que va començar la guerra civil siriana el 2011.

La llista de greuges

El País obre amb l'amenaça d'ERC de plantar Mas si no pregunta per la independència, cosa que acompanya que "la Generalitat prepara una llista de greuges des del 1714" que el director del simposi 'Espanya contra Catalunya' considera una realitat indiscutible; i, finalment, que "Mas busca un front comú contra la supressió d'organismes que demana Mariano Rajoy", tots --ja ho saben-- a major glòria de la recentralització de l'Espanya una, que la tesi de l'Administració única que va propugnar al seu dia el fundador Manuel Fraga és arqueologia. No hi ha pronunciament editorial sobre res.

Pregunta trampa

El Mundo també anteposa la prèvia sobre la pregunta, una crònica de Salvador Sostres, en què s'atreveix a formular "la pregunta trampa". L'editorial es titula "La consulta catalana encalla en la pregunta. Independentisme sense la paraula independència". I es remata així: "L'objectiu és dulcificar el referèndum i treure-li ferro. Una pregunta com la que pretén –«¿vol vostè que Catalunya sigui un Estat sobirà?»– podria ajudar a llimar el rebuig de part dels ciutadans i li permetria a Mas fer la sensació que encara controla el procés i que no se li n'ha anat de les mans. És una hipocresia voler la independència i no dir-ne pel seu nom. Però, a més, convertir la pregunta en una cosa merament aspiracional, com si no comprometés a res, és un frau".

Historiadors nacionalistes

Sobre el simposi, la màxima andanada la dispara La Razón, que el converteix en la seva primera notícia amb aquests titulars: "Els ponents de l'odi a Espanya cobren de l'òrbita de Mas. Gran part dels participants en el congrés 'Espanya contra Catalunya' assessoren el president, col·laboren en tertúlies de mitjans públics o tenen càrrecs a la Generalitat. El ministre José Manuel García-Margallo denuncia que el simposi presentat ahir falsifica la història mentre el PP acusa Mas d'impulsar la hispanofòbia". L'editorial va a joc. "La història als peus de Mas. L'independentisme català no té suport a Europa i busca la legitimitat del passat", ressalten els titulars per titllar el simposi de "la mostra més delirant de manipulació de la història" i l'anunci de reunir "els decrets publicats en el BOE durant tres segles per reprimir Catalunya de mètode irresponsable d'infondre odi entre els ciutadans". L'editorial esquiva la denúncia dels historiadors de l'odi a Espanya suposadament a sou, però la informació interior assenyala amb nom i foto a "la cúpula intel·lectual del nacionalisme"; a saber: Salvador Cardús, Agustí Colomines, Agustí Alcoberro i Joaquim Nadal [l'exalcalde de Girona i exdirigent del PSC.]

El simposi de l'odi

Abc, per la seva part, no ressalta informativament l'assumpte del congrés, sí que editorialitza sobre "el simposi de l'odi". Aquest és el títol. Així comença: "El congrés d'historiadors afins organitzat per la Generalitat catalana no només és un disbarat des d'un punt de vista científic, sinó una ofensa des del punt de vista polític i sociològic. El rètol «Espanya contra Catalunya» tanca una profunda falsedat que només s'explica per la propaganda nacionalista més extrema. Gastar el diner públic en un simposi que està inspirat per l'odi a Espanya suposa una gravíssima falta de responsabilitat. Al marge de debats competencials o sobre finançament, el nacionalisme s'alimenta de la imposició d'una suposada «veritat oficial», pròpia de sistemes totalitaris". I així acaba: "Tots els historiadors seriosos rebutgen sense matisos aquesta utilització espúria del passat. L'any que ve se celebra el tricentenari dels fets del 1714, en el context de la guerra de successió a la Corona espanyola, i la Generalitat prefereix llançar a l'atac el seu aparell de propaganda abans que admetre que es conti amb rigor la veritat històrica. El control ideològic és propi de sistemes antidemocràtics. Per això, la deriva d'Artur Mas en el terreny cultural i educatiu resulta especialment preocupant".

Serà que, com sosté José María Marco, exideòleg de la FAES a La Razón, que "els rampells secessionistes responen més que res, probablement, a la consciència que aquesta és l'última oportunitat que va atenir aquell moviment sorgit fa més d'un segle, a la calor d'una crisi que va acabar en dues guerres mundials".

Titulars de portada

El País: "ERC amenaça de deixar caure al Govern d'Artur Mas. Esquerra anuncia mobilitzacions si no es pregunta per la independència"; "La protesta social assetja el Govern de l'Argentina"; "Els gegants d'internet demanen a Obama que limiti l'espionatge". Manifest d'intel·lectuals de 82 països contra la vigilància de la Xarxa"; "Aigua del mar Roig per ressuscitar el mar Mort"; "A la recerca de 300 anys de "greuges" a Catalunya"; "Maduro es consolida després de les municipals veneçolanes".

El Mundo: "Javier Espinosa, segrestat a Síria per afins a Al-Qaida. L'enviat especial d''El Mundo' està a poder del grup Estat Islàmic de l'Iraq i Síria des del 16 de setembre"; "La pregunta trampa: "Volen que Catalunya sigui Estat sobirà?". Simposi científic: "És incontestable l'animadversió d'Espanya cap a Catalunya'"; "El jutge Castro a només un pas de tornar a imputar la infanta pel 'cas Aizoon'"; "L'aeroport de Ciudad Real, a la venda per la quarta part del que va costar".

Abc: "El PSOE fa pinya amb la corrupció sindical. Óscar López: "No consentirem la campanya d''acoso y derribo' per part de la dreta". Cándido Méndez assegura que a UGT "tot s'ha fet correctament i no hi ha hagut irregularitats""; "El jutge Castro acorrala la infanta Cristina contra el criteri d'Hisenda i el fiscal".

La Razón: "Els ponents de l'odi a Espanya cobren de l'òrbita de Mas. Gran part dels participants en el congrés "Espanya contra Catalunya" assessora el president, col·labora en tertúlies de mitjans públics o té càrrecs a la Generalitat"; "UGT viatjava gratis en AVE. El sindicat va carregar a la Junta d'Andalusia factures falses que li van generar un saldo de més de 25.000 euros en una agència de viatges per als desplaçaments de la seva direcció"; "L'Advocacia de l'Estat rebutja que la infanta declari com a imputada"; "Revàlida a l'autoescola. La DGT planteja que passin la teòrica els conductors amb més de 20 anys de carnet"; "Obama i Raúl Castro parlaran en el servei religiós de Mandela".

La Gaceta: "332 estàtues recorden Lenin. La 'memòria històrica' del líder soviètic no s'acaba amb l'enderrocament i destrucció de la seva estàtua a la capital ucraïnesa a mans d'un grup d'europeistes de l'anomenada 'marea blava'"; "UPD s'esfilagarsa després de la dimissió del consell territorial del partit de Rosa Díez a Galícia"; "L'agència Fitch millora les seves previsions per a Espanya: la nostra economia creixerà un 0,5% el 2014"; "El CGPJ elegeix el candidat pactat per PP i PSOE, Lesmes, com el seu president, que també ho serà del Suprem".

Ara: "Método 3: mai se sabrà tot. Camacho aconsegueix que l'Audiència arxivi un cas ple d'interrogants: Qui va encarregar la gravació de La Camarga? Qui va posar en contacte Victoria Álvarez i Camacho? Quin paper hi van jugar José Zaragoza i el PSC? Va pressionar el CNI perquè el PP no en sortís esquitxat?; "Contaminats. El Govern vol encarir la zona blava quan hi hagi tanta pol·lució com ara"; "Resistència sota la neu [a Kíev]"; "Els gegants d'internet demanen que és limiti l'espionatge"; "El futur Camp Nou serà tot cobert".

El Punt Avui: "Método res. Arxivat el cas d'espionatge perquè Sánchez-Camacho va 'perdonar' els espies. El pacte de silenci entre la dirigent i l'agència deixarà sense resoldre la trama de l'assumpte. El PSC veu difícil que Zaragoza torni a la primera línia"; "Barcelona coordina la vacuna contra la sida"; "ICV i Unió aposten per descafeïnar la pregunta"; "Merçona Puig [Antich]: 'Volem justícia, reparació i la veritat".

Notícies relacionades

Joan Carles I versus Revilla

La teoria del caos i el ‘vagin-se’n’

La Vanguardia: "Carpetada judicial a la gravació a la líder del PP. El jutge arxiva el cas perquè Camacho ha perdonat l'agència de detectius Método 3"; "Alerta per contaminació. La Generalitat demana que s'usi menys el cotxe davant l'episodi de pol·lució a Barcelona"; "El jutge, a un pas de decidir si imputa la infanta"; "La policia ocupa Kíev per contenir la protesta ciutadana".

EL PERIÓDICO: "Espionatge impune. L'Audiència tanca el cas perquè Camacho i l'ex de Pujol Ferrusola van perdonar  Método 3"; "Cobert i per a 105.000. La junta del Barça es debat entre reconstruir el Camp Nou o mudar-se a terrenys de la Diagonal"; "Barcelona posa més límits a l'obertura de noves terrasses".