L'amic de Tejero que el 23-F va anunciar l'arribada de l'autoritat competent "militar per descomptat"

Jesús Muñecas Aguilar, un dels dos exagents de seguretat de l'Estat que han anat aquest dijous a declarar a l'Audiència Nacional sota l'acusació de tortures, és l'autor d'una de les frases més conegudes de l'intent colpista del 23 de febrer de 1981. Després d'assaltar el Congrés dels Diputats amb 200 guàrdies civils al comandament del tinent coronel Antonio Tejero, el seu amic de l'ànima, l'aleshores capità Muñecas es va dirigir als diputats segrestats des de la tribuna de l'hemicicle per anunciar-los la imminent arribada d'"una autoritat competent, militar, per descomptat", que s'havia de fer càrrec de la situació.

No s'ha sabut mai del cert qui era aquesta autoritat militar, el denominat 'elefant blanc', que s'havia de dirigir als parlamentaris ni què els havia de proposar per resoldre l'assalt del Congrés dels Diputats i l'estat d'excepció decretat a la Comunitat Valenciana i Múrcia pel tinent general Jaime Milans del Bosch. No obstant, les sospites generalitzades es van dirigir gairebé des del primer moment a l'aleshores general de divisió Alfonso Armada, que va morir precisament diumenge passat als 93 anys i que va ser condemnat per ser un dels cervells del cop del 23-F. La versió més estesa és que Armada es volia proposar com a president d'un Govern de salvació nacional, en què participarien polítics de color polític molt divers, però Tejero no l'hi va permetre al saber que en la  suposada llista de futurs ministres del general hi figuraven socialistes com Felipe González i comunistes com Jordi Solé Tura i Ramón Tamames.

Tortures a Euskadi

A Euskadi, Muñecas Aguilar va cobrar trista fama durant el postfranquisme quan va ser rellevat del comandament a la localitat guipuscoana de Tolosa, després de les tortures de què va ser víctima Amparo Arangoa, una treballadora de Papelera Sarrió de Leiza (Navarra), detinguda l'abril del 1976. El superior directe de Muñecas en aquella època era Tejero, aleshores cap de la Comandància de la Guàrdia Civil de Guipúscoa, de la qual depèn Tolosa.

Arran dels interrogatoris a què va ser sotmesa, Amparo Arangoa, que era vicepresidenta del Sindicat de Paper i Arts Gràfiques i vocal del Consell de Treballadors de Navarra, va ser internada pel metge del seu poble a la residència Virgen del Camino, de Pamplona, on els metges, després d'impedir l'entrada de la Guàrdia Civil, que pretenia seguir interrogant-la, li van apreciar "hematomes per tot el cos, de gran profunditat a la regió glútia, amb possible bloqueig intestinal i renal i xoc traumàtic". El seu estat va ser qualificat de pronòstic reservat.

Durant el judici del 23-F celebrat el 1982, Muñecas va recolzar la versió de l'assalt al Congrés facilitada per Tejero, de qui s'ha declarat sempre gran amic. Quan, anys abans, va ser desarticulada l'operació Galàxia i es va detenir Tejero per ser un dels conspiradors, els diaris van demanar l'opinió a Muñecas i ell es va negar a fer declaracions.

Genet conegut

Notícies relacionades

El jutge retira el passaport als expolicies reclamats per l'Argentina per crims franquistes

El TC rebutja elevar els seus dubtes sobre l’amnistia a la justícia europea

Muñecas és conegut des de fa temps en els ambients hípics madrilenys per participar en nombrosos concursos de salt, en què ha obtingut diversos guardons. Per això, la seva presència al Congrés dels Diputats en el cop del 1981 va ser detectada ràpidament per alguns convidats que el coneixien d'aquests cercles, entre ells familiars de Leopoldo Calvo-Sotelo, que aquella tarda eren al Parlament com a convidats a la sessió d'investidura presidencial.

Aquell 23 de febrer, Muñecas estava destinat a l'Esquadró de Cavalleria de la Primera Comandància mòbil de Valdemoro (Madrid), on va reclutar guàrdies civils per anar al Congrés. Per traslladar-los fins al palau de la Carrera de San Jerónimo, va preparar un autobús i va avisar els tinents César Alvarez-Fernández, Vicente Carricondo i Jesús Alonso Hernaiz, que van ser processats i condemnats. Muñecas va ser condemnat a cinc anys i a ser expulsat de la Guàrdia Civil. Va sortir en llibertat el 1984 i es va dedicar a la cria de cavalls en un picador a prop de Madrid.