Les platges més blaves

Els ajuntaments costaners del Baix Penedès són pioners a Catalunya a l'hora de lluir banderes blaves a les seves platges, un segell de qualitat en el qual el primer requisit és l'excel·lència de l'aigua del mar.«Totes les platges tenen una qualitat microbiològica excel·lent»,certifica Mariona de Torre, responsable de la unitat de vigilància i control d'aigües costaneres de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Es refereix a les platges de Cunit, Calafell i el Vendrell, a les quals predominen les banderes blaves, encara que la seva afirmació es pot estendre a tota la Costa Daurada.

Una prova de l'excel·lència de l'aigua del litoral català és que el bany no està prohibit en cap de les 223 platges que controla l'ACA, 81 a la Costa Daurada i set al Baix Penedès. Les de Cunit, Segur de Calafell, l'Estany-Mas Mel, Calafell, Coma-ruga i Francàs (al Vendrell), a més del port de Segur, tenen bandera blava.

«Els ajuntaments del Baix Penedès van ser dels primers que van demanar la bandera blava. Cunit, per exemple, la va aconseguir el 1988 i pràcticament l'ha mantingut sempre»,recorda la responsable de l'ACA. També Calafell i el Vendrell van ser dels primers a apuntar-se a l'objectiu d'aconseguir el distintiu que atrau turistes a les seves platges.

L'ACA s'ha convertit en el sigil·lós vigilant, sobretot a l'estiu, que vetlla perquè els banyistes no hagin de témer per la qualitat de l'aigua o per advertir en el cas que es produeixi qualsevol anomalia. Sempre hi pot haver vessaments inesperats o fenòmens naturals com les meduses o el mucílag, les grans taques de microplàncton (innocu per a les persones) que van afectar amb la seva mucositat les platges de Tarragona a finals de juliol.

Des de l'1 de juny fins al 15 de setembre, l'ACA realitza cada any una campanya intensiva per inspeccionar la qualitat de les platges. Es recullen mostres i s'inspecciona el litoral per conèixer l'estat diari de la qualitat de l'aigua. «L'objectiu és que les aigües estiguin aptes per al bany»,insisteix De Torre sobre un aspecte especialment sensible per als ajuntaments pel potencial turístic que suposa.

Notícies relacionades

Els whatsaps bomba de l’‘amic’ Ábalos

Les rebaixes fiscals centren la disputa pel final de les nuclears

Des del 1990

Però la situació actual no és flor d'un dia. Respon a un treball que es va iniciar l'any 1990 i que ha comptat amb l'estreta col·laboració dels ajuntaments. Els fruits s'estan recollint amb iniciatives com la que s'ha posat en marxa aquest any. Les retallades a l'ACA han impulsat la posada en marxa d'una xarxa telemàtica mitjançant la qual els ajuntaments proporcionen a l'ACA les dades sobre l'estat de les seves platges i, com a contrapartida, obtenen les anàlisis que realitza l'agència i l'estat general de la resta de platges.«Des del 2004 existeix un diàleg continu, que s'ha consolidat com una eina de treball conjunt entre ajuntaments i ACA», destaca De Torre.