Els whatsaps bomba de l’‘amic’ Ábalos

Un whatsap, més ben dit, una muntanya de missatges com per necessitar dos discos durs, han tornat José Luis Ábalos Meco (Torrent, 1959) a les portades, com les restes d’un naufragi que qui sap si pot provocar un altre enfonsament. Fins ara, més enllà de l’escàndol (i la vergonya) que provoca qualsevol conversa privada que aflora a la llum pública, les converses ofereixen xafarderia ("casquería", en llenguatge sanchista) i fils poc concloents que estira l’oposició, com el rescat d’Air Europa, a la recerca del nus que tombi Pedro Sánchez.

El que reflecteixen els missatges, en tot cas, és l’abisme que separa l’Ábalos que ho va ser tot ("La veritat és que he trobat a faltar moltes vegades treballar amb tu", li confessava el president el juliol del 2023 en un rampell de nostàlgia) de l’Ábalos que avui pateix un dels mals del nostre temps: la soledat no desitjada.

Ábalos és un popa del socialisme valencià caigut en desgràcia. Un clàssic en les estructures del PSPV des dels 80, abans dels whatsaps, els pseudomitjans i l’escrutini digital; habituat al costat orgànic, el menys visible, a no a ser cartell del partit. El constructor d’un grup de fidels amb qui ha anat facilitant majories o sent factor d’oposició interna de secretaris generals; creant, en definitiva, la plataforma des de la qual ha manat, més o menys, tres dècades.

Veterà en aquests combats, la seva prova de foc arriba amb el Sánchez també caigut en desgràcia. És en el moment i el lloc: encerta en la gran crisi socialista. És l’únic secretari general provincial que es posa al costat de Pedro Sánchez, defensa el seu "no és no" i impulsa la seva tornada el 2016, que comença on el seu valedor era més fort (l’esperit de Xirivella). Aquella mà amiga va consolidar una relació que havia començat als passadissos del Congrés. Mentre les estructures del partit que havien aixecat Sánchez davant Eduardo Madina l’abandonen, ell es queda. D’una derrota va néixer la seva victòria més important.

Això explica el whatsap revelat ara: "Ximo és més sanchista que tu", perquè el socialisme valencià es parteix en dos en aquell moment. D’un costat, l’aliança teixida entorn del president Ximo Puig. Davant: el sanchisme, que és l’abalisme emparentat amb altres famílies. Avui Puig representa el Govern de Sánchez davant l’OCDE com a ambaixador a París, però hi va haver un temps que, sent ja president, Sánchez li planta batalla per treure’l de la secretaria general del PSPV. L’emissari de Sánchez en aquesta guerra és un gairebé desconegut Rafa García (alcalde de Burjassot, territori abalista), però aconsegueix més d’un 41% de vots davant un cap del Consell.

Abans d’això, el pària Sánchez dorm a casa d’Ábalos quan va a València en aquella etapa de reconquesta, quan els seus suports orgànics cabien en aquell mític Peugeot 407 i començava el primer capítol del seu manual de resistència. Quan Sánchez guanya en primàries l’aparell, és el moment d’Ábalos. Comença la seva etapa d’èxit i poder. De ser l’home que controla els territoris díscols com a secretari d’organització a Ferraz (això es llegeix en els missatges), també el que defensa a la tribuna del Congrés la moció de censura a Rajoy i exhibeix els seus dots d’orador, de socialisme vell i amb fonament.

Amb l’ascens comença la caiguda. Apareix Koldo en la seva vida, que arriba a Ferraz pel que sembla de la mà del número dos en Organització, Santos Cerdán. Sánchez confia a Ábalos la cartera més carregada de milions (Transports, 2019). És a la cresta de l’onada. Ha assolit el màxim poder en el partit al qual es va afiliar el 1981, procedent del comunisme, després del 23-F. Al Tribunal aplica criteris de supervivència assajats a València i manté proximitat amb alguns referents de la premsa conservadora. Tot serà per constatar en pròpia pell el paradigma que com més amunt s’arriba, de més amunt es cau.

Apartat

Les seves maneres de procedir internes ja havien aixecat suspicàcies, però mai havien arribat a res. Fiadelso, la seva ONG, havia estat en el punt de mira pel maneig d’ajudes per a la cooperació. La seva sortida del gabinet de la Delegació del Govern (1983-87) ja va ser observada amb estranyesa pels seus crítics. Però no havia derivat res d’aquestes actuacions.

Tot canvia per a Ábalos el dissabte del 2021 que Sánchez l’aparta de tot. Per sorpresa. Havia estat preparant canvis amb ell dies abans. El treu del Govern i de Ferraz. El misteri acompanya des d’aleshores Ábalos. Mai s’ha sabut la raó real, si és que n’hi havia. Com no se sap ara d’on surten els missatges: si de l’UCO o d’Ábalos. O el que és el mateix: si és una operació de demolició externa o una venjança. En el sumari judicial, que és el que de veritat importa, no hi són.

Notícies relacionades

Les rebaixes fiscals centren la disputa pel final de les nuclears

El Senat aprovarà aquesta setmana una comissió d’investigació

Amb la seva caiguda i expulsió del partit transcendeix una vida personal agitada. Després de l’últim divorci se succeeixen diverses nòvies a les quals protegeix econòmicament a causa del seu càrrec, segons la investigació judicial. Darrere de la notícia hi ha una evidència: s’ha convertit en peça de caça major de mitjans de l’espai conservador, pseudomitjans i agitadors ultra opositors al Govern. També hi ha una reacció: el mateix Ábalos, que fa mesos que denuncia filtracions en contra seu, ha emprès una batalla pública i judicial.

Ara, el diputat valencià, abandonat al grup mixt, observa. Aquest mestre d’educació primària en excedència (ofici que va exercir tres mesos) escriu el seu propi manual de resistència abans que caigui a la pantalla el The End.