Fabián Martín: «El meu èxit sempre tindrà les arrels a la Cerdanya»

Amb fulles que la tardor va assecar collides al camí dels Enamorats de Puigcerdà pel seu amic Joan, el de la floristeria del costat del campanar de la capital de la Cerdanya, Fabián Martín (Perpinyà, 1968, però criat a Almeria) va preparar la base decorativa sobre la qual va presentar la pizza amb què va aconseguir ser Campió d'Europa de Qualitat, el 2002. L'any següent va guanyar el premi europeu a l'Acrobàcia i el d'Espanya en Qualitat, i el 2007 dos reconeixements internacionals

-un, el de Millor Pizzer del Món- van segellar la seva fama. A punt d'obrir el seu tercer restaurant a Barcelona (al setembre, a Pedralbes), Fabián Martín repassa els seus vincles i llocs a la Cerdanya que el va veure triomfar.

-Abans de fer pizzes, ¿va tenir altres ocupacions a la Cerdanya?

-Sí, vaig treballar de porter a la discoteca La Gatzara de Puigcerdà i a l'hotel Chalet del Golf, a Bolvir de Cerdanya. Des de petit vaig tenir molta relació amb la comarca, perquè els meus germans -és el petit de cinc, molt més grans que ell- treballaven allà i al Capcir, i el meu pare, a les mines de Saldes (Berguedà). Jo pujava d'Almeria en bus.

-¿Què recorda del primer contacte amb la Cerdanya i la seva gent?

-Bé, a la Cerdanya s'ha de diferenciar el que ve de fora del que viu a la comarca. Del primer recordo el que pagava per un entrepà de llom al Chalet del Golf, i les propines que deixaven per portar-los la maleta. Jo al·lucinava.

-Descrigui'm l'autèntic fill de la Cerdanya.

-Són gent molt tancada, però quan t'obren les portes de casa, ja no te les tanquen. Un català de la Cerdanya és molt difícil que et digui t'estimo, però sí que t'ho demostrarà.

-Venint d'Almeria, ¿diria que la Cerdanya és per a Catalunya, el que Catalunya és per a Espanya?

-Exacte, s'acosta molt a la imatge general que es té dels catalans, més freds i tancats, fins que els coneixes. I, a més, a la Cerdanya s'ha d'afegir que hi té segona residència tot Pedralbes.

-Això també el va beneficiar a l'obrir el seu restaurant a Llívia, el 2004.

-Molt. Els meus primers clients van ser de la Cerdanya, però si el meu negoci no hagués estat en un lloc on s'aplega la jet set, no sé si restaurant i premi haurien tingut tant d'impacte. No sé què hauria passat si estigués a Nova York o Barcelona. Però estava a la Cerdanya i vaig tenir 500 entrevistes en tres mesos. La comarca va ser un aparador brutal. El meu èxit sempre tindrà les seves arrels allà i sempre ho agrairé.

-¿Com disfruta de la Cerdanya?

-Estant amb el meu fill, la meva màxima felicitat, sortint en bici, disfrutant de la calma i el paisatge... I una cosa que m'encanta és compartir cuina i taula amb la família de la Fonda Rusó de Llívia, un lloc entranyable. Hi dino 100 dels 160 dies que passo a la Cerdanya, és com entrar en una altra època, un plaer, com la fruita a Cal Barretina de Puigcerdà.

Notícies relacionades

Sánchez accelera les transferències a Euskadi mentre continua aturada la delegació d’immigració a Catalunya

El Parlament rebutja l’OPA del BBVA al Sabadell i exigeix frenar-la per «interès general»

-¿I què és el que no s'hauria de perdre el visitant de la Cerdanya?

-El llac de les Bulloses; la farmàcia de Llívia; el bar Aroma de Puicerdà, que només per la conversa amb la propietària ja val la pena; el forn solar de Font-romeu, digne de pel·lícula; la botifarra de la carnisseria Pons de Llívia, la de la meva pizzacalzonede bolets i botifarra; la Collada de Tosses; els banys termals de Dorres...