¿Què suposa la pròrroga dels pressupostos?

Els ciutadans que no siguin experts en política pressupostària, és a dir la majoria, es preguntaran quina diferència hi ha entre presentar uns pressupostos o prorrogar els anteriors si en els dos casos els ingressos i les despeses de la Generalitat s'han d'ajustar aldèficit de l'1,58% fixat com a límit pel Ministeri d'HisendadèficitHisenda. La diferència existeix, segons els experts economistes consultats per EL PERIÓDICO, tant en termes polítics com de gestió.

Les mateixes partides de despesa

"Prorrogar el pressupost és tenir molt poc marge de maniobra; les partides de despesa corrent de l'exercici precedent es mantenen, a raó d'una despesa d'una dotzena part del total cada mes; no es pot fer res", explica el degà del Col·legi d'EconomistesJoan B. Casas. És a dir, no hi ha capacitat per decidir noves inversions o modificar les existents per dedicar-les a atendre noves prioritats socials o econòmiques.

A més, es creen situacions a resoldre. Per exemple la que apuntaÁngel de la Fuente, doctor en Ciències Econòmiques: "En aquelles partides que es van destinar a objectius ja complerts, per exemple una carretera, ¿què es fa amb aquests diners?". Falta per veure, per exemple, si aquesta reserva de fons es destina a altres projectes de la mateixa conselleria o el Govern els atribueix a una altra.

Tancament de nous programes

Aquesta cotilla és la que defineix la catedràtica d'EconomiaNúria Bosch: "Estàs més lligat i el marge de les conselleries per a les subvencions és molt petit". Un lligam que ja han denunciat, mesos enrere, representants tant de les entitats socials com de la patronal Fepime. Els primers, perquè si la injecció econòmica pública en les associacions que treballen amb els més desafavorits ja ha patit endarreriments i impagaments, la no existència de nou pressupost esfuma les escasses esperances de comptar amb una mica més d'oxigen mitjançant una reorganització d'ingressos i despeses en favor deltercer sector social. Fepime també es va queixar que sense comptes actualitzats és impossible posar en funcionament nous programes d'estímul econòmic.

Sense examen polític

L'altra gran diferència entre prorrogar els comptes i elaborar-ne uns de nous és de naturalesa política. Encara que les dues opcions desemboquin en un dèficit de l'1,58%, no és intranscendent que en el primer cas, el que probablement decidirà la Generalitat, s'evita el debat alParlamentamb l'oposició. El respecte al límit de dèficit és el mateix, però la visualització de les retallades difereix.

Fer uns nous comptes obliga a decidir i exposar per on s'aplica la tisora. Obliga a comparèixer davant la Cambra i defensar-los davant una oposició que desitja demostrar, primer queCiUretalla i, segon, queERCn'és còmplice. En canvi la pròrroga, formalment, posa l'Executiu català al costat dels que s'oposen a les draconianes retallades i el subjecte de les protestes passa a ser el Govern central.

Els precedents

Mantenir el pressupost anterior és un instrument que ja va utilitzar el Govern deJordi Pujol i també eltripartit. Cosa que el 2003 l'aleshores conseller d'Economia,Antoni Castells, reconeixia que deixava "poc marge perquè partides tan importants com personal, despesa corrent o inversions plurianuals" es mantindrien.

L'alternativa rupturista

Notícies relacionades

El Consell de la UE tornarà a debatre sobre l’oficialitat del català el 27 de maig

Illa reclama reforçar la UE davant les «amenaces» dels aranzels i la guerra a Ucraïna

En l'actual circumstància, Bosch avala que la pròrroga inclou "una actitud de protesta pel sostre de dèficit". Casas afegeix que un pressupost nou no inclouria gaires novetats respecte al prorrogat. L'alternativa rupturista, la d'uns comptes que incomplissin el dèficit, té el handicap de trobar "qui et finança el dèficit addicional", recorda el degà preventivament.

En la pràctica, el Govern d'Artur Mas ha actuat amb una pròrroga actualitzada que acatava el 0,7% de dèficit inicialment dictat per l'Executiu del PP, i posteriorment es va ajustar, de facto, a l'1,5% que finalment s'ha dictat. Una xifra que CiU ha jutjat totalment injusta però que el conseller d'Economia,Andreu Mas-Colell, situava el desembre com l'horitzó favorable a aconseguir per a aquest any.