Dídac Lee: «És impossible no ser creatiu vivint a l'Empordà»

Dídac Lee (Figueres 1974) és fill d'un matrimoni taiwanès que va obrir el primer restaurant xinès de les comarques de Girona. Amb 21 anys va fundar la seva primera empresa i és conseller delegat del hòlding empresarial Inspirit, amb més de 300 empleats. Assegura que s'ho passa bé treballant 15 hores al dia, gestionant marrons i combatent el concepte impossible. I li sobra temps per ser directiu de noves tecnologies del Barça. Acaba de guanyar el premi al millor mentor europeu en Start-ups pel Founder Institute.

-Quan un emprenedor guanya un premi com aquest, ¿quant temps dedica a celebrar-ho?

-Ni ho he celebrat. L'he rebut amb molt orgull, però intento no despistar-me. El millor premi és veure que els teus projectes creixen. Potser quan em jubili ho celebraré tot.

-¿Aquest ritme frenètic té límit?

-Pararé quan no m'ho passi bé.

-¿Com s'aconsegueix l'equilibri entre racionalisme empresarial i bogeria creativa?

-És imprescindible tenir dosis de les dues coses, però s'ha d'entendre que, a vegades, la bogeria és l'actitud més racional a l'hora de crear una cosa. Probablement, si Dalí hagués estat racional no hauria estat Dalí.

-¿Quin perfil té l'empordanès?

-Veient l'historial de la comarca, deu ser cert allò d'estar tocat per la tramuntana. Alguna cosa hi deu haver. És impossible no ser creatiu vivint en un entorn tan bonic.

-¿I algú tan actiu com vostè té temps per disfrutar-lo?

-Passo molts dies a Figueres i passejar pels seus carrers em desconnecta. També m'apassiona perdre'm en moto per l'Albera. La Costa Brava i el Cap de Creus són espectaculars.

-Vostè valora més el que li van ensenyar els seus pares que el que va aprendre a l'escola. ¿Per què?

-La formació reglada és important però no ho ensenya tot. Dels meus pares en vaig aprendre el valor del treball, la humilitat i la constància. I jugar a ping-pong em va donar perseverança i ànim de superació.

-¿La filosofia xinesa i l'empordanesa són compatibles?

-Compartim valors com el respecte a la gent gran, el treball, la humilitat i una certa predisposició a adoptar un perfil baix.

-Com a directiu responsable de noves tecnologies del Barça ha aconseguit que el club hagi passat a ser el número 1 en aquest camp. ¿És com guanyar la Champions?

-Més o menys. És el lloc natural que ha d'ocupar el Barça.

-¿Tenir Messi i Neymar en l'equip l'ajuda en la seva tasca?

-Sempre dic que si en lloc d'estar jo al capdavant de la meva parcel·la hi hagués estat la meva mare, també hauria funcionat. El meu equip d'on line ha treballat molt bé, però en un altre club no ho hauríem aconseguit.

-Esmenta molt la seva mare.

-Tinc una connexió molt forta amb els meus pares. Sempre que faig un projecte nou els l'explico. Si l'entenen, sé que vaig per bon camí. Si no, faig canvis però tiro endavant.

Notícies relacionades

Cinc carrerons sense sortida de Sánchez

Gamarra assegura que "el toro de la llei ha clavat la banya als corruptes"

-¿I el mètode funciona?

-Si ells l'entenen, no és garantia d'èxit, però si ells no l'entenen, és garantia de fracàs segur. Perquè si la teva mare no et compra alguna cosa, no te la compra ningú.