Laia Sanz: «Els meus records de nena a Corbera són en bici o moto»

De pare lleidatà -va néixer a Balaguer (Noguera)-, i mare barcelonina, amb ascendents gironins, Laia Sanz va néixer i ha viscut tota la seva infància i fins fa quatre anys a Corbera de Llobregat, el poble en què els seus progenitors es van instal·lar per viure al costat de la muntanya, però a prop de la capital. Aquesta campiona mundial -12 títols del món de trial femení, un d'enduro, a més d'altres, com tres victòries al Ral·li Dakar- es va estrenar a Corbera en el món de la competició sobre les dues rodes.

-¿Com va ser?

-Va ser el 1992. Aprofitant que es disputava una prova del campionat de Catalunya de nens al meu poble, la meva mare em va animar perquè hi participés, i ho vaig fer. Vaig quedar vuitena, l'última, però molt contenta i amb ganes de repetir l'experiència.

-He llegit que amb només 2 o 3 anys ja sortia en moto amb el seu pare. ¿Són aquests els primers records que guarda de la seva infància a Corbera de Llobregat?

-Segurament, sí. Em portava a la seva moto, asseguda al dipòsit. I un altre dels meus primers records és quan anàvem a un descampat, segurament on abans hi havia hagut un camp de futbol, perquè l'anomenàvem el camp de futbol vell. Allà, de superpetita, amb 2 o 3 anys, anava en bici. Després més tard, recordo que anàvem molt fins a l'ermita de Sant Ponç. La majoria dels meus records d'infància a Corbera són en bicicleta o en moto.

-¿Per què se'n va anar de Corbera?

-Primer, perquè, fa uns quatre anys, vaig anar a viure a Itàlia, d'on és el meu nòvio, Andrea. I, quan vaig tornar a Catalunya, vaig decidir instal·lar-me a Seva (Osona), perquè té la muntanya al costat, que és on m'entreno. Així puc sortir directament de casa amb la moto i m'estalvio moltíssim temps en cotxe. Quan vivia a Corbera de Llobregat, havia de fer moltes hores de cotxe. A més a més, a Seva tinc al meu voltant molta gent del món de les motos.

-¿Què enyora del seu poble?

-Bé, ja no hi visc, però hi vaig molt sovint i, molts dies que he de sortir de viatge, en avió, com que té l'aeroport molt a prop, m'hi quedo a dormir. A Corbera hi tinc la meva família, els meus pares i el meu germà, molts amics, i sento que Corbera és encara casa meva.

-¿Quins avantatges té Corbera?

-Corbera ho té tot a mà, Barcelona, l'aeroport, la platja està a menys de mitja hora... Això sí, tot és a prop, si no és hora punta. Jo havia de sortir una hora i mitja abans per no enganxar al matí el trànsit per entrar a Barcelona. Últimament, suposo que per la crisi, s'ha notat una mica menys de trànsit, però fa 10 anys, era horrible a les hores punta, jo m'atabalava molt.

-¿Què recomana a la gent que vegi al seu poble?

-El pessebre vivent és preciós. Segurament, és la millor ocasió per anar a visitar Corbera.

Notícies relacionades

La ‘causa general’ del jutge Peinado amb l’amenaçadels acaraments

1.400 soldats espanyols en maniobres europees

-¿Ha pensat alguna vegada que si hagués nascut i visqués a Barcelona no tindria tot un poble recolzant-la en la seva carrera?

-És veritat, com més petit és el lloc on vius, més a prop sents la gent que t'envolta en tots els teus èxits, ho acaben vivint com una cosa seva. Em passa el mateix ara a Seva, encara que no sigui d'allà, però sento el suport i el seguiment de tota la gent del poble.