Els anys 50 i la Catalunya cristiana

Artur MasiOriol Junquerassón del món catòlic. ComJordi Pujol, que els anys 50 va fundar el clandestí Crist i Catalunya, després Catòlics Catalans. No obstant, a la Generalitat republicana, l'Esquerra dominant exhibia el triangle maçònic i els presidentsMacià,CompanysiTarradellaseren de filiació laica. ¿Per què aquest canvi? Hi ha molts motius. Un d'ells és que els republicans van perdre la guerra i els catòlics només van quedar tocats. I aviat van reviure i van aixecar la bandera.

¿Com va emergir el catalanisme a l'oficialista Església de postguerra?Ferran Llopis, nascut a Gràcia el 1927, és un testimoni clau d'aquells fets. Quedem a l'hotel Casa Fuster: «Aquí, durant la guerra -quan era el cafè Vienés- ens refugiàvem als soterranis quan sonaven les sirenes i els avions bombardejaven», explica.Llopis creu que el va marcar haver anat durant la dècada dels anys 30 a un col·legi mixt i haver tingut una gran mestra, dona del pedagogArtur Martorell.

El 1939 tenia 11 anys. S'acaba la guerra, arriba la pau i el culte catòlic torna a ser lliure. Eren signes encoratjadors. Però va arribar, ràpida, la sotragada: els «nacionals» es vanaven d'haver vençut els catalans. Després van venir les misses de campanya en què es cantava allò de «Juventudes católicas de España, galardón del ibérico solar…» «Alliberament» o «ocupació».

Tenia sis germans i als 14 anys va començar a treballar a Arnús Garí, un petit banc que després va ser comprat per Banesto. Guanyava 100 pessetes al mes, estudiava peritatge mercantil -després professorat i graduat social- i el 1958 era apoderat del Banesto a Sant Andreu. Els anys 40, encara pervivia el record de la Federació de Joves Cristians de Catalunya (fundada perFèlix Millet Maristany, un home molt diferent del seu fill, el del Palau). Però la jerarquia no volia saber res dels «fejocistes» (que abans la FAI havia confós amb «feixistes»).

Llopises «va refugiar» a la parròquia de Jesús de Gràcia. Més tard van connectar amb la Confraria Virtèlia (hi haviaJordi Pujol), la Casa Montserrat, ambJordi Taxonera, després pare Marci durant molts anys cervell polític de Montserrat. El 1950 el doctorModrego, bisbe castrense -Llopisen parla amb respecte- va acabar nomenant consiliaris mossèn Batllesi mossèn Bardés.

Llavors joves catòlics i catalanistes «van ocupar» Acció Catòlica aLauria(avui Roger de Llúria) 7:Antoni Plasencia(després degà del Col·legi d'Advocats),Antoni Bascompte,Ferran Ariño(candidat contraNúñezal Barça),Joan-Anton Benach(crític teatral deLa Vanguardia),Francesc Vila Abadal(de família terratinent que va derivar cap al socialisme deJoan Reventós),Miquel Esquirol,Pere Darder,Francesc Cabana… i per descomptatRaimon GalíiJordi Pujol.

Es van impulsar els moviments especialitzats de joves obrers, universitaris, empleats i del medi rural inspirats en el model de la Joventut Obrera Catòlica belga. Catolicisme i catalanisme, protecció (parcial) de l'Església i suspicàcia, o enemistat, de les autoritats.Llopisva ser president (1952-1960) del Consell Diocesà de Joves d'Acció Catòlica i va haver de «torejar» una complexa realitat.

Els minyons de muntanya sobrevivien en la il·legalitat. El famós mossènBatlleli va demanar ajuda iModregova acceptar crear la Delegació Diocesana d'Escoltisme. Els minyons -mitjançant un Concordat- ja tenien cobertura. Però un diumenge la policia en va detenir uns quants a l'estació de França.Modregova trucar al governador, el famós i temutAcedo Colunga. ILlopisi mossènBatllesel van anar a veure: «Era un home molt alt i mossènBatllesera baixet».

D'entrada, va dir, rememora Llopis:«'No comprenc per què joves catòlics han d'anar d'excursió al marge del Frente de Juventudes, que ja és catòlic'». Després va afegir: «'No tinc por dels capellans, vaig ser el fiscal de la causa de Carmona'». Al sortir, mossènBatllesli va explicar que havia estat el procés en què diversos sacerdots bascos havien estat condemnats a mort.

En aquest ambient va néixer el Crist i Catalunya (CC) d'unRaimon Galí, una mica més gran, que havia fet la guerra i havia estat exiliat: «Ens va inculcar que Catalunya havia patit una derrota. Però era un home molt rígid i ens vam distanciar», apunta Llopis. El líder indiscutible eraJordi Pujol. No tots venien deLauria, també hi eren els de l'Acadèmia de la Llengua Catalana de les Congregacions dels jesuïtes de Balmes (Espar TicóiJaume Casajoana) i el referent de Montserrat i de l'abat Escarré.

Llopisrecorda el seu casament.EscarréiModregoel volien casar, però va optar per fer-ho a Sant Medir (la parròquia de la seva dona, que ja eraprogrefins i tot en la litúrgia, a Sants). El rector li va explicar la situació aModrego, que va respondre: «'Jo vaig i els caso, després feu el que vulgueu'».

Després... la detenció (1960) deJordi Pujol. AmbPujola comissaria,Jordi Maragall,Ignasi Vidal GironellaiLlopisvan demanar auxili aModrego. Va ser una trobada tensa i algú va dir que estava fart que els bisbes callessin sempre. Dies més tard,Modregoli va trucar i li va dir: «'Vaig veureFranco. Li vaig explicar això dePujol, un jove piadós que potser peca de catalanista, però de molt bona família. Em va tallar i em va dir:És molt propi d'un bisbe demanar clemència. Es va aixecar i bones tardes, excel·lència'».

Allò va avortar cap al 61. A Madrid també hi havia inquietud catòlica i nervis en la jerarquia i els bisbesCasimiro MorcilloiGuerra Campos(lligats al règim) van prohibir els moviments especialitzats.Modregova haver de claudicar i Lauria 7es va desertitzar.Llopises va centrar en la seva professió i el CC es va disgregar. Uns van acabar a Unió, molts a la CDC dePujol(«volia partit propi»). Altres,Quico Vila AbadaliXavier Muñoz, van derivar al PSC i alguns van anar cap aComíni Cristians pel Socialisme.

Notícies relacionades

ERC, Comuns i CUP insten a investigar la repressió del Patronato de la Mujer

Feijóo encarrega al número dos d’Ayuso organitzar el congrés del PP

AvuiLlopisja no creu en allò de «Catalunya serà cristiana o no serà», inscrit a la façana de Montserrat. Diu que «Catalunya serà, cristiana o no, serà».

En el comiat de Llopispenso que l'èxit de Catòlics Catalans va ser la dispersió. Va ser matriu del complex consens català -d'Unió a ICV- que potser uneix poc, però enerva a Madrid. Molt.