entrevista amb el cuiner

Nandu Jubany: «Jo ja sabia que a Osona es disfruta molt a taula»

Reconeixement 8 Nandu Jubany, al seu restaurant, que va rebre l’estrella Michelin als tres anys d’obrir.

Reconeixement 8 Nandu Jubany, al seu restaurant, que va rebre l’estrella Michelin als tres anys d’obrir. / JOSEP GARCIA

2
Es llegeix en minuts
CARME ESCALES
BARCELONA

Nandu Jubany va néixer a Monistrol de Calders, al Bages. Treballant al restaurant familiar, entre Moià i Calders, esperava que fos dimarts

-el seu dia de festa- per anar al mercat de Vic. Disfrutava amb les parades dels pagesos, especialment en temporada de bolets. Els bolets han creat un vincle íntim entre el cuiner i la muntanya. Bolets, muntanya i cuina es van citar abans-d'ahir en aquesta mateixa plaça de Vic. Jubany hi presentava el llibre Muntanya i sobretaula. Són 21 de les seves receptes i 30 setmanes d'entrenament en 21 rutes per Catalunya supervisades pel campió del món d'esquí i curses de muntanya, Kilian Jornet.

-La comarca d'Osona, llavors, el va conquistar des del mercat de Vic.

-Sí, venint-hi cada setmana, vaig començar a conèixer la gent d'Osona i jo aquí em sentia molt bé perquè l'ambient és més pròxim, com als pobles. Manresa és més ciutat. A més, al restaurant dels meus pares teníem clients de Manresa i de Vic, i jo ja sabia que a Osona es disfruta molt a taula, que menjaven més. Vaig pensar que si obria el meu restaurant aquí m'aniria bé.

-¿Li va costar triar el lloc?

-¡Gens! Un dia vam agafar el cotxe la meva dona i jo i just on s'acabava l'Eix Transversal, vam veure una masia amb un cartell de traspàs del que abans havia estat una braseria. Per les finestres encara hi podies veure copes de vi. I als 15 dies, el 2 de novembre del 1995, ja érem allà.

-¿Quin és el balanç de 17 anys?

-Molt positiu. He de donar gràcies a la comarca perquè sempre m'ha recolzat. He tingut molta sort de tenir els osonencs com a clients. En casaments i festes sempre han confiat en mi.

-¿Com és l'osonenc?

-Mira, a mi, al principi, em van dir que a Osona no agradaria la cuina treballada. I he comprovat que costa una mica convèncer l'osonenc, li has de donar dues o tres oportunitats, però després et dóna la seva confiança totalment, i ara sento que viuen la meva cuina com si fos part d'ells. Porten molta gent de fora.

-La seva estrella Michelin brilla.

-L'estrella et situa al mapa, indica que val la pena venir, que hi ha alguna cosa especial. A Osona hi ha una altra estrella, la de la Fonda Sala d'Olost, i ens va molt bé. Podem oferir un bon cap de setmana gastronòmic.

-¿Què més suggereix a qui ve de fora, a més de la gastronomia?

-Hi ha un recorregut que m'encanta. Comença a Folgueroles, voreja el pantà de Sau, segueix per sota de Tavertet cap a Rupit, Cantonigròs, Pruit, els cingles de Tavertet i, des de sobre de Tavertet, contemplar el paisatge. Jo vaig sovint a la muntanya, practico l'enduro i la bicicleta. També vaig a buscar bolets. Anar al bosc m'agrada molt. Altres visites que recomano són el monestir romànic de Sant Pere de Casserres i el Museu Episcopal de Vic.

-¿Quina és per vostè la millor època de l'any a Osona?

-La tardor. En aquesta època, cap a dos quarts de cinc o les cinc de la tarda, Osona té la seva llum més bonica.

Notícies relacionades

-L'hort que va crear fa uns anys l'arrela més a la terra osonenca. ¿Què li ha aportat aquest cultiu?

-Ara palpo la temporalitat, la veig cada dia, i comprenc millor els productors. Sé que la perfecció és molt difícil. Sóc més sensible.