Un general a la reserva justifica una intervenció militar davant una possible ruptura d'Espanya

Nova andanada militar contra Catalunya. Aquesta vegada ha estat el general de divisió a la reserva Juan Antonio Chicharro el que ha amenaçat, movent-se en l'ambigüitat, amb una intervenció militar davant una eventual ruptura d'Espanya, "si els mecanismes en defensa de la Constitució no funcionen". El general considera que "la pàtria val més que la democràcia". Malgrat estar a la reserva, Chicharro segueix subjecte al codi disciplinari i és membre de l'assemblea permanent del Reial i Militar Orde de Sant Hermenegild, un selecte òrgan assessor del ministre de Defensa en matèria de recompenses que avalua la "conducta irreprotxable" dels militars.

Segons recull el diari El País , Chicharro va llançar aquestes opinions en un debat sobre les Forces Armades i l'ordenament constitucional que es va celebrar el 6 de febrer a Madrid i en què també van participar el president de la Sala Militar del Suprem, Ángel Calderón, el rector de la Universitat Rei Joan Carles, Pedro González-Trevijano, i el magistrat i director de la 'Revista Jurídica Militar', José Antonio Fernández Rodera, com a moderador. El militar va iniciar la seva intervenció afirmant que "la pàtria és anterior i més important que la democràcia. El patriotisme és un sentiment i la Constitució no és res més que una llei".

El pes dels articles 8.1 i 97 de la Constitució

Davant l'actual "ofensiva separatista secessionista", Chicharro va assegurar que a l'Exèrcit "hi ha un sentiment generalitzat de preocupació, temor, incertesa i confusió". Després d'acusar els nacionalistes de fer una interpretació tergiversada de la Constitució, va recordar que la defensa de la Carta Magna li correspon al Tribunal Constitucional i al Govern, com sosté l'article 97, i que l'article 8.1 --que encarrega a l'Exèrcit la missió de defensar la integritat territorial-- "no implica l'autonomia de les Forces Armades". No obstant a continuació es va preguntar què passaria "si els responsables de la defensa de la Constitució (Govern i Constitucional) no es comportessin com la seva funció requereix". 

I, de forma ambigua, va insinuar que l'article 8.1 forma part del nucli dur de la Carta Magna, cosa que no passa amb l'article 97, que fixa la subordinació de les Forces Armades al Govern, de manera que, segons la seva opinió, la força imperativa d'aquest últim article és menor. 

La majoria absoluta del PP

Notícies relacionades

Joan Carles I versus Revilla

La teoria del caos i el ‘vagin-se’n’

El general va plantejar la hipòtesi que el PP perdés la majoria absoluta i els nacionalistes li exigissin, a canvi del seu suport, la reforma de l'article 2 de la Constitució, que consagra la unitat indissoluble d'Espanya. "¿Què fan aleshores les Forces Armades?", es va preguntar. Va contestar enigmàtic: "Una cosa és la normativa i una altra la praxi". I va afegir: "Si els mecanismes de defensa de l'ordre constitucional no funcionen, per acció o omissió, llavors...".

Davant el caire que prenia el col·loqui, en què els assistents van arengar Chicharro, va ser el rector de la Universitat Rei Joan Carles, Pedro González-Trevijano, el que va tallar el tema: "L'alternativa a la Constitució és un suïcidi col·lectiu", va sentenciar.