Fins al coll

Mentre la ciutadania està fins al capdamunt de la corrupció, el Govern de Rajoy n'està fins al coll. Si puja una mica més el nivell de les aigües fecals del sistema, per un costat esclatarà la indignació i per l'altre submergirà el Govern. En un moment que ja patíem greus inundacions per la multiplicació dels casos i els afectats, quan més a flor de pell es troba la sensibilitat i la irritació social, es produeix una descàrrega que eleva el nivell de les aigües brutes del genoll al coll. Una onada d'enormes proporcions.

El PP es defensa negant-ho tot, però les informacions aparegudes han donat la volta al món com a perfectament creïbles. L'escàndol és monumental. Tothom està pendent de les reaccions. Un increment de la crisi de confiança en els polítics i els grans partits que repercuteix en l'agreujament de la crisi econòmica. La marea del descrèdit internacional d'Espanya i els seus dirigents anava al trot i ara va al galop. Amb quin rostre es poden presentar a demanar ajut a Europa i l'FMI, si tothom els veu com a presumptes corruptes?

Des d'un punt de vista de la moral pública, el més greu de tot és que no hi ha ambient de regeneració. El milió de signatures que demanen la dimissió del president Rajoy, la cúpula del PP i tots els afectats són un bon senyal, però no és suficient. És de témer que serà manipulat, si no és que molts dels que han signat s'abstindrien de fer-ho en cas que el partit afectat per revelacions semblants fos el PSOE. A Madrid, els casos de corrupció són utilitzats sobretot com a arma per abatre els rivals polítics. Canó de gruixut calibre en mans del PSOE contra el PP, però també torpede de l'extrema dreta a la línia de flotació de Rajoy, al qual acusen de centrista i moderat.

La corrupció del PSOE va propiciar l'arribada d'Aznar al poder. La del PP de Rajoy pot propiciar, més que una dissolució de les cambres i unes eleccions anticipades, la presa del poder per part de l'altre PP, el d'Aznar i Esperanza Aguirre. La lluita interna en la dreta espanyola és ferotge. La dreta dura procura la mort política de Rajoy i ell dedica les seves energies, de les quals no va gens sobrat, a sobreviure en comptes de governar. Al PSOE i Rubalcaba ja els va bé, perquè si finalment el PP s'allunya del centre polític tenen més opcions de tornar a guanyar unes eleccions. La fortalesa que empara Rajoy, defensada per l'altíssim mur de la majoria absoluta, és atacada des de fora pel PSOE i des dins per gent del seu mateix partit. El pronòstic és realment greu.

Notícies relacionades

Joan Carles I versus Revilla

La teoria del caos i el ‘vagin-se’n’

Un cop més, depèn dels jutges que a Espanya governi un o altre. Les esperances de Rajoy augmentarien si el cas passés ben aviat al Tribunal Suprem, que és més amic que no pas l'Audiència Nacional. O potser ni tan sols així.

Per l'escàndol de l'estraperlo, l'any 1934, va caure el govern centrista. Per Bárcenas pot caure perfectament Rajoy.