Mas obté la investidura elevant el seu repte sobiranista a Rajoy

Només el temps dirà si el camí que ha emprès Artur Mas és una fugida cap endavant o una evolució exitosa de l'oferta política de CiU a la societat catalana. Mas va ser reelegit ahir president amb els 71 vots favorables de CiU i ERC i el rebuig de la resta de grups, després d'una segona sessió del debat en què va desplegar més que mai una actitud combativa contra el Govern central en la seva rèplica al PP. A més, va mostrar una clara voluntat d'estendre el procés sobiranista i les propostes econòmiques i socials al conjunt de forces d'esquerra. Inclosa la rupturista CUP, amb el representant de la qual va mantenir el debat més constructiu de tota la sessió.

Mas ha canviat. I dels pactes amb el PP escenificats a la Cambra catalana de manera reiterada amb Alicia Sánchez-Camacho va passar a mostrar afinitat amb la CUP i a desafiar el PP: «¿Qui són vostès perquè la voluntat majoritària del poble de Catalunya sigui silenciada quan són la quarta força política?»

Va semblar que Mas es treia una espina clavada durant dos anys, els que va durar la seva aliança amb els populars. Amb la líder conservadora va ser amb qui va mantenir l'intercanvi de paraules més tens, perquè ella tampoc es va acoquinar i el va acusar d'haver fracassat i de «posar data de caducitat» a la legislatura amb una consulta «que no es portarà a terme».

SENSE PONTS / Aquesta segona investidura de Mas va ser de les poques en què un candidat a president de la Generalitat no ha dedicat un espai important del seu discurs a les relacions amb l'Estat. En lloc d'això, el líder de CiU prepara el rearmament interior. I ho fa buscant tants aliats com pugui. A Camacho li va dedicar mitja hora en una única intervenció. En proporció, el president va dedicar molta més atenció al diputat de la CUP David Fernández. «Hi ha coses de la seva intervenció que les puc entendre i fins i tot algunes arribar a compartir», li va dir Mas, que va agafar la mà que li va allargar Fernández pel que fa a la lluita per l'autodeterminació. El líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida, que amb l'expresident Jordi Pujol van seguir amb atenció la intervenció de la CUP, fins i tot va dir a Twitter que Fernández va fer un «discursàs» tot i les distàncies ideològiques entre tots dos.

I és que si alguna cosa ha quedat meridianament subratllada en les diferents intervencions de Mas durant el debat és que la seva aposta -a la qual ahir mateix el Govern central va donar la seva particularbenvingudarecorrent davant del Constitucional l'impost català sobre els dipòsits bancaris- necessita oxigen d'altres partits i representants de la societat civil per a la transició nacional. Una oferta també estesa a la política econòmica i de defensa de l'Estat del benestar per aconseguir «màxims comuns denominadors». Fins i tot amb ICV-EUiA, al líder de la qual, Joan Herrera, va invitar a assumir que la pujada d'impostos inclosa en el pacte CiU-ERC farà que «se li acabi el discurs». Herrera li va recordar que fins ara Mas ha estat «entusiasta» de les tisorades.

Notícies relacionades

"Em cansa que em tractin com aquell que fa por"

Un àudio confirma els contractes del comissionista de la trama a Mèxic

FELICITACIÓ DEL REI / Una altra cosa que canvia: la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, no anirà a la Zar-zuela a comunicar al Rei la investidura de Mas. Va utilitzar l'e-mail a causa de la convalescència del Monarca després de ser operat. Joan Carles, per cert, va felicitar ahir el president per la seva elecció i aquest es va interessar per l'estat de salut del cap de l'Estat.

També s'haurà de veure les cares amb què els líders de CiU rebran el representant del Govern central en la presa de possessió de Mas dilluns que ve. Tant si és Cristóbal Montoro, titular d'Hisenda, com si és Jorge Fernández Díaz, d'Interior, la llista de retrets per l'asfixía financera o els informes policials fantasmes farà incòmoda la seva presència al Palau de la Generalitat.