El gos de l'hortolà

L'impost autonòmic sobre els dipòsits bancaris exemplifica un tipus de política que aplica a fons el refrany del gos de l'hortolà, que ni menja, ni deixa menjar. El primer tribut d'aquest tipus el va promoure la Junta d'Extremadura el 2001, quan la presidia el socialista Juan Carlos Rodríguez Ibarra. Al Govern de José María Aznar li va faltar temps per recórrer-lo davant el Tribunal Constitucional amb els arguments que afectava l'IVA i trencava la unitat de mercat.

Tots van ser descartats pel Constitucional, en una sentència del 14 de novembre passat. L'actual president extremeny, José Antonio Monago (PP), va anunciar que utilitzaria aquests ingressos per pagar, entre altres coses, l'extra als funcionaris. Astúries va crear un tribut com aquest en el pressupost del 2013 i ERC va destacar que l'impost era una de les seves condicions per recolzar Artur Mas.

Aquesta vegada, la reacció del Govern central va ser diferent. Amb una esmena del Partit Popular a la llei tributària al Senat, va crear un impost igual a l'extremeny però a tipus 0 i per a tot Espanya. Com que la llei impedeix a les autonomies crear un tribut que gravi el mateix concepte que una figura d'àmbit estatal, el Govern va aplicar aquesta vegada el refrany de mort el gos, morta la ràbia.

De manera recíproca, la legislació obliga l'Estat a compensar les comunitats autònomes que disposin d'un impost propi si l'elimina o l'amplia a tot l'Estat. Extremadura, Andalusia i les Canàries exigiran aquesta compensació.

En plena negociació del pacte entre CiU i ERC, les dues forces van acordar actuar per no perdre aquesta possibilitat d'ingressos. Esquerra ja havia reclamat, sense èxit, que aquest tribut formés part dels pressupostos de la Generalitat del 2012. El diputat d'ERC Pere Aragonés, en les seves intervencions al Parlament, va xifrar llavors en 210.000 milions l'import dels dipòsits bancaris subjectes al gravamen a Catalunya, amb una previsió d'ingressos anuals de més de 500 milions.

Pràcticament les mateixes xifres que ahir va donar el portaveu del Govern, Francesc Homs, al presentar el decret que configura «un tribut propi de la Generalitat en què el fet imposable està constituït per la captació de dipòsits que fan les entitats financeres de caràcter privat». La resta és gairebé un calc de la sentència del Constitucional sobre l'impost extremeny, fins i tot en l'escala de gravamen: del 0,3%, 0,4% i 0,5% en trams que van des dels 150 milions en dipòsits a més de 600. I en les exempcions, com tenir la seu a la comunitat autònoma i disposar d'oficines en pobles petits.

Notícies relacionades

El Consell de la UE tornarà a debatre sobre l’oficialitat del català el 27 de maig

Illa reclama reforçar la UE davant les «amenaces» dels aranzels i la guerra a Ucraïna

Retroactivitat

El truc està en la disposició segona, que obliga les entitats bancàries a Catalunya a subministrar informació des de l'1 d'octubre passat, considerant així que el decret afecta l'últim trimestre d'aquest any. Segons el text del Govern central, rebran una compensació pel nou impost les autonomies amb una llei «aprovada amb anterioritat a l'1 de desembre del 2012». El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va desqualificar ahir el Govern català per haver aprovat l'impost «estant en funcions» i «per decret» i va vaticinar que els dos fets són «inconstitucionals». Continuarà.