Whisky Boycott o vodka Leontief

Charles C. Boycott va ser un irlandès del segle XIX -administrador de les terres d'un noble- que explotava els pagesos arrendataris, fins que un dia se'n van afartar i es van negar a pagar la renda. I van guanyar el contenciós. Malgrat el significat que té actualment, el terme boicot no definia en origen una bona causa, sinó el comportament abusiu de qui el practica. Quan s'ha parlat d'una possible independència de Catalunya, determinats sectors, decimonònics, han ressuscitat el fantasma del rebuig als productes agropecuaris catalans. Sabor a whisky irlandès, tristament avinagrat. Se li pot contraposar un beuratge del segle XX, un vodka Leontief en honor del premi Nobel Wassily Leontief, creador de les taules input-output que analitzen la interrelació entre els diferents sectors d'una economia nacional (no és terme polític) com a factor d'equilibri general.

L'última taula input-output catalana de l'Idescat és la del 2005 i en el sector agroalimentari indica, en la relació Catalunya-Espanya, que hi ha equilibri entre exportacions i importacions mútues. La interpretació a l'antiga seria dir que, si el boicot fos mutu i al 100%, Catalunya podria ser autosuficient (sí, també en vins). Evitar-ho és una simple qüestió cultural, tendència predominant a Catalunya sense necessitat de ser presumptuosos.

El més rellevant és un altre aspecte. El sector agropecuari no és solament el 3,6% del PIB català. Si es contempla com un tot, l'alimentació, seria el primer capítol del PIB català, el 21% (Catalunya és el tercer clúster -agrupació econòmica- europeu). I seguint les taules de l'Idescat, el gran fenomen del sector agropecuari català és la bona adaptació a la crisi per la via de l'exportació. Entre el 2007 i el 2011 la taxa de cobertura respecte de la resta del món (relació entre el que s'importa i el que s'exporta) ha crescut 14,8 punts percentuals, fins al 85%. Millora la competitivitat global, amb nous mercats per als productes catalans, com els asiàtics. Catalunya té indústria perquè té bon producte, amb multinacionals globals (Nestlé, Danone) i locals (Agrolimen, Codorníu).

Notícies relacionades

Puigdemont justifica el vot de Soler a favor de l’OPA del BBVA

El PP s’acosta a votar en contra del decret aranzelari arran de l’apagada

Més que superfície fèrtil, el que hi ha és esforç. El 50,2% del territori català té més del 20% en pendent, cosa que dificulta la pràctica d'una agricultura competitiva. I la falta de recursos hídrics obliga a importar aigua, però transformada en soja o blat de moro d'altres països. Amb aquests paràmetres, el discurs del boicot s'esvaeix: ¿Què substitueix el producte rebutjat? ¿Els importats d'una altra àrea llunyana? No s'hi val a aplicar el raonament industrial d'augmentar la producció amb els mateixos mitjans. L'agricultura és lenta.

El capítol agrari sí que és important en el marc de la Unió Europea, per les subvencions. Unió de Pagesos afirma en un document recent (www.uniopagesos.org) que la independència de Catalunya és assumible tant si es manté dins de la UE com si temporalment en queda fora. Un brindis del segle XXI.