La legislatura més curta

La legislatura que Artur Mas va liquidar ahir al Parlament ja és la més curta de la democràcia. El president havia amenaçat en dues ocasions amb un possible avançament electoral i, a la tercera, va anar la vençuda. CiU va tornar al poder el 2010 després de dos accidentats governs tripartits i es va trobar amb unes arques més buides del que esperava. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va xifrar el dèficit heretat en més de 8.000 milions d'euros i compromisos de diferent índole per als pròxims 100 anys. L'Executiu nacionalista va aclarir aviat quina seria la via per fer front a un panorama tan negre: retallar despeses. També va revelar que el PP seria el seu company de viatge malgrat mantenir un flirteig inicial amb els socialistes a canvi que el PSC s'abstingués en el debat d'investidura.

El primer pressupost de l'era Masva comportar una tisorada sense precedents. Una retallada del 10% que va ser el primer avís del que ens esperava. Per primera vegada uns comptes eren inferiors als de l'exercici interior. Posteriorment s'han produït dos severs ajustos més incloent-hi polèmiques reduccions en les partides destinades a sanitat i educació. El tancament de quiròfans en hospitals catalans va ocupar gairebé tantes portades com les mesures adoptades per intentar sufragar la sanitat pública. Així, els catalans han d'abonar l'euro per recepta que va instaurar la Generalitat i el copagament estatal que va posar en marxa l'Executiu central. Les retallades en sanitat i educació i la rebaixa salarial als funcionaris s'han saldat amb protestes al carrer que han commogut més aviat poc el Govern català, que des del primer dia va pronosticar (com així ha estat) que la resta de comunitats autònomes acabarien abraçant el catecisme de l'austeritat.

La reforma de la renda mínima d'inserció (l'antigapirmi), anunciada i executada amb molt poca destresa pel conseller d'Ocupació, Francesc Xavier Mena, va obrir el debat sobre la falta de sensibilitat social de l'Executiu. Però, tot i així, la reforma va seguir el curs previst.

Mas tampoc es va estovar quan en plena tempesta per les retallades va decidir complir una de les seves promeses electorals més controvertides: la recuperació de l'impost de successions. Malgrat que en privat més d'un dirigent de Convergència reconeixia la inoportunitat de la mesura, la federació nacionalista va argumentar que es devia als seus electors. Conclusió: les buides arques públiques van deixar d'ingressar, com a mínim, un centenar de milions d'euros. Els successius ajustos, fins a«tocar os», com fins i tot va assumir el president de la Generalitat, no han evitat que els comptes de l'Administració catalana seguissin sense complir amb el límit de dèficit imposat pel Ministeri d'Hisenda. Els avançaments de Cristóbal Montoro són els que permeten a la Generalitat pagar les seves nòmines.

Les promeses

Notícies relacionades

Perelló fracassa en l’intent que Martínez Arrieta i Lucas siguin elegits per al TS

Escoltar les oportunitats en moments de volatilitat

Mas va recuperar l'impost de successions però la seva altra promesa estrella del programa electoral, el pacte fiscal, ha quedat pendent i ha acabat provocant l'avançament electoral. L'arribada de Mariano Rajoy a la Moncloa va ser celebrada a les files nacionalistes perquè era impossible estar pitjor que amb el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. O això pensaven quan Mas va visitar per primera vegada la Moncloa. Però el PP va deixar clar que, per més gestos que tingués la federació nacionalista al Congrés (és a dir, per més vegades que el recolzés), Rajoy no estava disposat a atendre la petició del Govern català. Ni llavors ni ara.

En el deure d'aquesta legislatura quedarà, de nou, la llei electoral, la de consultes i problemes sense resoldre com un fracàs escolar que supera el 21% i una taxa de desocupació de gairebé el 22%. A més a més, queden fulminades la comissió d'investigació sobre les caixes i la dedicada a la gestió sanitària.