«Aragonès meridional»

A la Franja de Ponent es deixarà de parlar català en els pròxims mesos. No caldrà cap mesura coercitiva; ni tan sols caldrà que els habitants de la zona modifiquin els seus hàbits lingüístics. Només caldrà un canvi de nom. El Govern d'Aragó, presidit per Luisa Fernanda Rudi i format pel PP i el Partit Aragonès (PAR), ha decidit desposseir el català de reconeixement legal, segons s'extreu de l'esborrany de la nova llei de llengües presentat dilluns i que derogarà la norma aprovada a finals de la legislatura passada, quan dirigia l'Executiu el socialista Marcelino Iglesias. El nou text afectarà més de 50.000 aragonesos de les comarques orientals que a partir d'ara, segons la llei, parlaran«aragonès meridional» o «septentrional», malgrat que la comunitat acadèmica no té cap dubte a l'hora d'assenyalar que aquesta parla és una varietat dialectal del català occidental.

L'avantprojecte va ser presentat per la consellera de Cultura, Dolores Serrat, que va evitar en tot moment esmentar el català. L'acompanyava el director general de Patrimoni, Javier Callizo, autor d'un projecte que el 2001 sí que incloïa el català com una llengua parlada a Aragó. Serrat es va limitar a assegurar que la nova llei elimina qualsevol«imposició»i evita a més«intromissions de fora».

A més de carregar-se d'una manera expeditiva les referències al català -el text parla de zones d'«utilització històrica»de la llengua aragonesa, que divideix en «àrees pirinenca i subpirinenca»i una altra«àrea oriental»-, el projecte fixa com a«voluntari»l'aprenentatge de l'aragonès meridionali crea una Acadèmia Aragonesa de la Llengua. Serà el Govern d'Aragó, després de consultar els ajuntaments, el que decidirà quins municipis estan dintre de l'àrea d'influència.

Els aragonesos es podran dirigir a les administracions bé en castellà o bé en la seva llengua materna, però rebran la resposta en l'idioma que decideixi la institució pública. Les entitats locals també podran fer servir la llengua pròpia, sense perjudici de l'ús del castellà, mentre que la denominació dels topònims podrà ser la que s'ha fet servir tradicionalment, a més de la castellana.

«Difícil d'entendre»

Notícies relacionades

Un pacte per fer créixer el català

El Govern esperarà les eleccions per dissociar el fiscal de l’Executiu

La decisió del Govern de Rudi va causar consternació a la Generalitat, on el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va assegurar que l'exclusió del català de la nova llei«és difícil d'entendre»i, en nom del Govern, es va posar«a disposició de la societat catalanoparlant d'Aragó per a la defensa i l'ús de la llengua catalana».

El PP català, en canvi, va expressar el seu respecte pel canvi de nom. El portaveu popular al Parlament, Enric Millo, va assenyalar que qualsevol reacció que no sigui avalar la nova norma suposarà una«ingerència»en les competències de l'Executiu aragonès.