El FROB porta als tribunals la cúpula del Banco de Valencia

Va ser president de la Generalitat Valenciana durant gairebé un any, del juliol del 2002 al maig del 2003, però molts espanyols l'han començat a conèixer no per la seva trajectòria política, sinó per la seva gestió com a president del Banco de Valencia, de Bancaixa i el seu càrrec de vicepresident de Bankia. Si encara quedava algú sense saber qui és José Luis Olivas, el pandemònium financer li ha donat una altra oportunitat: ahir va transcendir que els administradors del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) que estan al capdavant del Banco de Valencia des de la intervenció del Banc d'Espanya han denunciat a l'Audiència Nacional els anteriors directius del banc, entre ells, Olivas i l'exconseller delegat Domingo Parra.

Els administradors asseguren haver detectat una sèrie d'«irregulari­tats greus» que poden ser constitutives de «diversos delictes», i per això han demanat la «immediata actuació de l'Audiència Nacional» a causa de la «naturalesa» de les accions descobertes, «del nombre de possibles afectats i de la repercussió en l'economia nacional». Van arribar a aquestes conclusions després de demanar una investigació independent que va culminar en un informe pericial que incrimina Olivas i el seu equip.

Notícies relacionades

Ajornada sine die l’opinió del TJUE sobre la immunitat de Puigdemont

Les entitats reclamen que el Memorial Democràtic es desvinculi del Govern

UN ALTRE PROCÉS OBERT / L'escrit del FROB, firmat el 5 de juny, va ser remès al jutjat d'instrucció número 3 de València, on ja existeix un procés obert contra els exdirectius del Banco de Valencia arran d'una querella presentada per petits accionistes que els acusen de falsedat comptable, administració deslleial i delicte societari. El jutge tenia previst començar a prendre declaració als 27 imputats el 25 d'abril, però va decidir ajornar-ho a l'espera de noves diligències, entre elles, l'informe del FROB.

El president de la Comunitat Valenciana, Alberto Fabra, va defensar que els exgestors van aplicar criteris «buscant el millor per a les entitats» però va defensar que «paguin» si van cometre irregularitats. L'oposició va exigir transparència i depurar responsabilitats.