El desenvolupament de la primera jornada

Eufòria de Chacón i contenció de Rubalcaba davant la votació d'avui

Les tensions es disparen a la crucial Andalusia entre els partidaris de Griñán i els de Chaves

Els candidats a la secretaria general mantenen la guerra de xifres i s'autoproclamen vencedors

Rodríguez Zapatero exposa davant els delegats el seu informe de gestió.

Rodríguez Zapatero exposa davant els delegats el seu informe de gestió. / JOSÉ LUIS ROCA

3
Es llegeix en minuts
ROSA PAZ / JUAN RUIZ SIERRA
SEVILLA

Si els estats d'ànim servissin per predir el resultat d'una votació, es podria aventurar que Carme Chacón serà elegida avui secretària general del PSOE. Però els socialistes saben per experiència que el vot dels delegats és inescrutable i que res es pot donar per guanyat fins que no es faci el recompte de paperetes. No obstant, a l'Hotel Renacimiento de Sevilla s'observaven clarament dues actituds: l'eufòria dels chaconistes davant la votació d'avui i la contenció amb què afronten aquesta elecció els seguidors d'Alfredo Pérez Rubalcaba.

Als passadissos i entre bastidors, mentre es produïen els discursos d'obertura del 38è congrés i el debat de la gestió, els equips dels dos candidats continuaven amb el tempteig als delegats. I, sobretot, amb la guerra de xifres que vaticina el triomf de cada aspirant, segons la tendència de qui faci la projecció. Això sí, els partidaris de l'exministra ho deien amb entusiasme. Els de l'exvicepresident, amb moderació. Podria ser un avançament del que passarà avui, però també part de la guerra psicològica per fer posar nerviós l'adversari.

En qualsevol cas, mentre els chaconistes s'abraçaven, somreien i donaven el congrés per guanyat, els rubalcabistes, amb cara seriosa, afirmaven tenir «marge suficient perquè Alfredo sigui elegit», i fins i tot que aquesta diferència havia anat augmentant de mica en mica al llarg del dia d'ahir.

EL VALOR DEL DISCURS / De fet, els veterans en batalles congressuals explicaven que el vot del centenar d'indecisos i, fins i tot, dels que s'atribueixen l'una o l'altre s'aniria decantant amb les negociacions que es van desenvolupar la nit passada, així com amb el discurs que avui pronunciaran tots dos davant el ple. Hi ha qui dóna molta importància a aquestes intervencions perquè considera que guanyarà qui «transmeti il·lusió al partit», convençuts que Zapatero va aconseguir el triomf el 2000 amb la ja mítica frase de «no estem tan malament». Però els més escèptics diuen que els vots ja estan molt decidits, i que l'ara líder cessant va guanyar perquè José Blanco va saber negociar el suport del guerrisme i del PSC.

El que ningú nega és que Chacón i Rubalcaba han arribat al congrés molt empatats, cosa que ja suposa reconèixer l'accelerada que ha fet per la política catalana, que ha anat ampliant els seus suports durant l'últim mes. Sense anar més lluny, a Andalusia, on s'ha desenvolupat la principal batalla entre partidaris d'un candidat i l'altre, fins al punt que dimecres cinc secretaris provincials -tots excepte els de Jaén, Cadis i Sevilla- van dir públicament que la majoria dels seus delegats votarien Chacón. Va anunciar el mateix sobre la delegació sevillana Susana Díaz, mà dreta de José Antonio Griñán. Segons sembla, el president de la Junta i líder del PSOE andalús tenia previst proclamar-ho ell mateix. Però els rubalcabistes asseguraven ahir que Andalusia estava «neutralitzada» i que Chacón no tenia en aquesta autonomia «els 40 vots més que el seu equip diu que té».

Notícies relacionades

AMENAÇA DEL PRESIDENT / La divisió a Andalusia és tan greu que un sector va intentar impedir que Manuel Chaves, expresident andalús i president del PSOE, parlés en l'obertura del congrés. Chaves va respondre que, si no li deixaven fer el seu discurs, no pensava passar pel conclave. De fet, molts socialistes atribueixen el suport implícit de Griñán a Chacón a la pèssima relació entre el president de la Junta i el seu predecessor en el càrrec, que haurien passat d'una estreta amistat a ni tan sols dirigir-se la paraula.

També entre els dos candidats es respirava tensió. Asseguts un al costat de l'altra, com els correspon pel lloc que ocupen a l'executiva socialista, van intercanviar unes quantes paraules amb un aspecte amigable. Però expliquen a la direcció del PSOE que els rubalcabistes van suggerir la possibilitat que els col·loquessin en llocs separats.