Marca i nació

Q uan aprenguem a entendre que Europa és un sistema de nines russes, en què els estats són i seran cada cop més agents intermedis, inclosos dins la gran matrioixca de la Unió (amb Alemanya al capdavant) i que les autonomies, com els lands, no són sinó nines regionals dins de les nines dels estats; el dia que aprenguem això, reduirem en gran mesura la possibilitat de dir o fer disbarats o bestieses. Quan ignorem una realitat tan elemental, tendim a considerar Catalunya com si no formés part d'Espanya o no hi estigués inclosa (i sotmesa). De la mateixa manera, des del poder central espanyol es tendeix massa sovint a fer com si la gran matrioixca no hi fos, així com a ignorar, o més aviat menystenir, les que porta a dins. Quan succeeix això, la madriditis porta a cometre, no un doble salt mortal, sinó una doble estupidesa.

Així s'ha estrenat el ja per sempre ínclitGarcía Margallo, ministre d'Exteriors, en la qüestió de les marques. Vol que només existeixi la marca Espanya, que no es dispersin esforços. Si fos una declaració, ens ho prendríem com un brindis al sol, molest però innocu. Però resulta que és un propòsit ferm, ja que el discurs inaugural de la seva brillantiníssima ocurrència l'ha proferit davant un auditori, convocat a aquest efecte, on a més de les grans empreses i els seus capitans (algun d'ells molt escèptic), no hi faltaven un parell de col·legues ministres, per afegir solemnitat al despropòsit. Com que no pot esborrar les altres marques per decret, ha fitxatEmilio Lamo de Espinosaper fer efectiu el seu anhel d'anul·lar-les, de manera especial, remarca, subratlla i especifica, les autonòmiques.

Notícies relacionades

Puigdemont justifica el vot de Soler a favor de l’OPA del BBVA

El PP s’acosta a votar en contra del decret aranzelari arran de l’apagada

Ara, per si no el tenen present, els reprodueixo el seu argument de base, amb l'advertiment que pot ferir la intel·ligència del lector, per poca que en tingui. «Quan es tracta de marques, qui en té una li val per una; qui en té dues li val per la meitat, i qui en té tres és com si no en tingués cap». ¡Caram! ¿De quin pot de formol han extret aquest geni? ¿Què diria si el comissari de torn clamés des de Brussel·les contra les marques nacionals a favor de la marca única europea, i de manera especial contra Itàlia, Grècia o Espanya perquè aporten mala imatge i descrèdit a Europa? ¿També vol el ministre suprimir la marca Barcelona? ¿S'hauran de sacrificar Balears i Canàries com a destinacions turístiques a favor del destí universal espanyol? ¿I les quatre de Volkswagen?

Aquest home no vol saber dues coses. Primera que les marques d'origen es fan per agregació, per suma de prestigis, cadascun amb la seva pròpia marca. Segona, que gairebé tot el que té de bo Espanya, que és molt, moltíssim, s'ha de promocionar, en aquest període de descrèdit, saltant per sobre o driblant l'handicap de la marca Espanya.