EL GOVERN DE RAJOY

José Manuel Soria i la seva semblança

Al nou ministre d'Indústria, Energia i Turisme no el molesta que li recordin la seva similitud física i ideològica amb José María Aznar

José Manuel Soria, en el debat d’investidura, aquest dilluns.

José Manuel Soria, en el debat d’investidura, aquest dilluns. / JUAN MEDINA (REUTERS)

3
Es llegeix en minuts

El nouministre d'Indústria, Energia i Turisme,José Manuel Soria, no se sent molest en absolut quan li recorden la seva retirada aJosé María Aznar. Ben al contrari, es mostra encantat d'assemblar-se a l'excap del Govern físicament i a l'hora de compartir els valors i la manera de fer política.

En més d'una ocasió, aquest canari ha hagut de respondre així a la inevitable pregunta sobre la semblança física de tots dos i, fins i tot, als que volien saber si s'havia afaitat el bigoti com Aznar per a assemblar-se-li més. Va ser el 1999, durant el primer mandat d'Aznar, quan Soria va accedir a la presidència del PP de les Canàries, un càrrec que li ha permès estar molt a prop de la direcció nacional del partit i assumir algunes tasques importants, com la redacció de la ponència política del congrés de València que va elegir Mariano Rajoy com a líder.

I ara ha estat Rajoy qui ha decidit correspondre'l amb la cartera d'Indústria, Energia i Turisme, que ha acceptat perquè, com ha dit en alguna ocasió, "sempre seré on el meu president nacional em digui que sigui". Aquest mateix dimarts, una vegada acabada la sessió d'investidura del seu cap de files, Soria reconeixia que fins aquell moment no havia rebut "cap trucada" de Rajoy, de qui ha dit que és "absolutament hermètic i quan diu que només ell sap els noms, és que només ell els sap".

La seva filla, encantada

Soria torna a l'Administració central a Madrid després de 27 anys d'absència i ho fa precisament en una àrea en què té experiència. No en va va ser cap dels serveis d'Importacions (1984) i de Comerç Exterior (1985) del Ministeri de Comerç i cap de Gabinet de la Secretaria General de Comerç (1988-89). La seva trajectòria política li ha permès conèixer de prop les altres dues administracions: l'autonòmica i la local.

Una persona molt estimada per ell, la seva filla, agrairà aquest nomenament, perquè en més d'una ocasió ha expressat que voldria que els seus pares s'instal·lessin a la capital perquè ella cursa estudis a Madrid.

Fanàtic de les noves tecnologies

Nascut el 1958 a Las Palmas de Gran Canaria, Soria és llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials, ha impartit classes de macroeconomia i des del 1984 és tècnic comercial de l'Estat. Amb 37 anys va ser elegit alcalde de la seva ciutat natal, que va regir durant dues legislatures, fins al 2003. Pel mig, va assumir la presidència del PP canari, recolzat per una majoria aclaparadora dels compromissaris.

De l'ajuntament va passar el 2003 al següent esglaó de l'Administració local, elcabildo de Gran Canàriacabildo, on va repetir presidència el 2007, però en aquesta segona ocasió va tenir poc temps per exercir el càrrec --dues setmanes escasses-- perquè una moció de censura del PSOE i Nova Canàries el va desallotjar de l'entitat local. De totes maneres, quatre dies més tard, i gràcies al pacte que CC i el PP van subscriure per governar la comunitat autònoma, el president canari,Paulino Rivero,el va nomenar vicepresident del Govern de l'arxipèlag i conseller d'Economia i Hisenda.

Soria no va acceptar bé que el seu soci, CC, recolzés al Congrés els pressupostos generals de l'Estat per al 2011 que havien presentat els socialistes i va decidir trencar el pacte de govern. Candidat del seu partit a la presidència de les Canàries en les últimes eleccions autonòmiques del 22 de maig, va aconseguir empatar en nombre d'escons amb CC (21), tot i guanyar-la en vots, però es va haver de quedar a l'oposició perquè Rivero i els socialistes es van coalitzar per formar govern.

Notícies relacionades

Fanàtic de les noves tecnologies, Soria és aficionat a l'esport. Corre, neda i fa bicicleta de carrera. Fins i tot, tal com confessa en el seu perfil, ha corregut dues mitges maratons i dos triatlons. Parla perfectament anglès i francès, llegeix novel·la negra i històrica i és un admirador de Mario Vargas Llosa, a qui qualifica de "monstruositat creativa". I reconeix que escoltar el seu paisà Alfredo Kraus cantant al Roque Nublo li fa posar els pèls de punta.

Una vida dedicada al que per a ell és el "noble ofici" de la política. Ara té en a les mans gestionar un dels sectors que més aporten al PIB, el turisme, amb una problemàtica que, com a bon canari, coneix bé.