Treball i mercat

BCN-S. FRANCISCO Edward Robbins L'animació per ordinador el va portar als EUA. Aquí no hi havia feina en el seu camp

Ja fa nou anys que visc als Estats Units, potser per això és tan difícil comparar la meva vida laboral aquí amb la que tindria a Barcelona. Allà no podria fer el que faig aquí. Treballo a Emeryville, a uns 20 quilòmetres de San Francisco, a Pixar

Animation. Treballar a la indústria del cine aquí és viure a la meca, al lloc on passa tot i on hi ha els estudis més importants del sector. Aquest és un dels llocs més interessants per desenvolupar-se en aquesta professió. A Barcelona, i diria que a tot Espanya, la indústria cinematogràfica és molt petita, gairebé inexistent. Aquí, a més, a Los Angeles hi ha els sis estudis que controlen el mercat comercial. L'animació per ordinador és una indústria relativament nova que ha crescut moltíssim en els últims 20 anys. ¡Imagina't que Pixar fa 20 anys tenia 10 treballadors i avui dia, 1.200!

Treballar aquí, als Estats Units, és estar envoltat de les persones més creatives que et puguis imaginar. Els artistes surten del CalArts, de Ringling, del

Savannha Collage. Els tècnics, d'universitats com Stanford, Berkeley, Texas A&M, Brown, de la Universitat de Nova York. Però també n'hi ha que mai no han trepitjat una universitat.

AMSTERDAM-BCN Jeroen Peijnenburg Aquest holandès és director de Marmedsa Logistic Services

Notícies relacionades

Sánchez accelera les transferències a Euskadi mentre continua aturada la delegació d’immigració a Catalunya

El Parlament rebutja l’OPA del BBVA al Sabadell i exigeix frenar-la per «interès general»

Comparar Amsterdam amb Barcelona és difícil perquè a totes dues m'hi sento molt còmode. Aquests dies penso molt en la cultura laboral. Es creu que aquí, a Barcelona, la gent és més directa però, per la meva experiència, els holandesos som molt més directes i proactius. A Barcelona s'accepten les jerarquies. Aquí diuen que qui és amo governa. Això genera un cercle viciós. A vegades, les direccions de les empreses no compten amb tot el potencial del seu capital humà i això fa que perdin competitivitat.

¿Solucions? Moltes i necessàries. Reunions més puntuals, menys llargues, menys pauses a l'hora de menjar i menys festes regionals. A Amsterdam funciona bé que molts empleats treballin a temps parcial. Ara que hi ha eleccions, em sorprèn la falta de contingut en els debats. El nivell de les baralles a vegades és lamentable. Tant de bo es pogués impedir que els uns critiquin els altres i se¿ls obligués a parlar de coses constructives. Aquestes reflexions neixen del meu dia a dia, quan ja em sento mig d'aquí i d'allà. Estic encantat de viure i treballar aquí. Únicament que a vegades barrejaria les dues cultures: una mica d'estil barceloní amb una mica detaronja mecànica