Duel de gerros xinesos

Felipe González diu que els expresidents són com gerros xinesos. Valuosos i respectats, però inútils. I com que el pis -Espanya- és petitó, sempre hi ha qui vol fer-hi lloc amb un cop de colze distret. Però alguna utilitat tenen. El PSC, sense anar més lluny, sempre recorre a González en les seves campanyes. I el mateix González va participar diumenge en un míting de suport a Tomás Gómez a Aluche (Madrid) mentre el PP portava a Guadalajara -clau per derrotar les esperances del PSOE a Castella-la Manxa- José María Aznar.

Els dos gerros són alguna cosa més que expresidents. González va ser -contra Enrique Tierno Galván i Santiago Carrillo- el refundador del PSOE de l'exili pel qual ningú apostava. Els comunistes feien mofa amb allò de«100 anys d'honradesa i 40 de vacances».¿Què hauria sigut del PSOE a la transició sense González i la seva connexió alemanya? I Aznar va refundar la dreta. Adolfo Suárez no era de dretes (el van fer fora per això). Manuel Fraga perdia i un partit que no guanya es mor. La política és més immisericorde que el futbol perquè el Madrid, com el Betis, viu «manque pierda».La vella AP només va sobreviure (mutant) quan Aznar la va centrar -cosmèticament-, la va rebatejar, va fitxar un grup de dones (Celia Villalobos, Soledad Becerril, Luisa Fernanda Rudi¿) i va conduir el PP a«l'amarga victòria»de 1996.

Venerats i utilitzats

Els dos gerros van refundar l'esquerra i la dreta. I per això són venerats pels militants i utilitzats com estampetes pels líders (les estampes no treuen poder). Diumenge els van treure a passejar i tots dos, que van encarnar la modernitat -González va enterrar el marxisme i va hissar la bandera socialdemòcrata i Aznar va seguir el camí del Partit Republicà nord-americà-, van discutir sobre ETA. Ni de la crisi, ni de l'euro. Aznar va proclamar, a l'estil Aznar, que Bildu era ETA. Curiós que qui va parlar del«moviment d'alliberament basc» no distingeixi avui entre Batasuna i ETA. Però és inadmissible -només busca donar carnassa a la fera reaccionària- que digui que EA, l'escissió del PNB que va encapçalar Carlos Garaikoetxea, sigui ETA. ¿Creu que el primerlehendakariés un etarra? ¿O el seu presoner moral? I baixant pel pendent va culpar el Govern del que Esperanza Aguirre afirma sense complexos:«El Govern volia que es legalitzés ETA». D'acord, d'acord¿

González va ser més caut. Va exhibir la seva amargura perquè ara la dreta que aplaudeix Barack Obama quan executa Ussama bin Laden va voler processar-lo a ell quan va explicar els seus dubtes per no haver liquidat la cúpula d'ETA. Va afegir que a la treva de 1998 Aznar i Jaime Mayor Oreja van abaixar la guàrdia i després va reaparèixer un terrorisme molt sanguinari, mentre que Alfredo Pérez Rubalcaba ha estat a l'aguait i ETA està avui terminal. ¿Presa de posició en les primàries? I va criticar per baixesa moral el portaveu del PP, Esteban González Pons, que diu que els magistrats del Tribunal Constitucional que van admetre Bildu ho han fet«des de la comoditat de viure a Madrid amb un bon sou». Bé, Odón Elorza, l'alcalde de Sant Sebastià que perseguia els de lakale borrokaque cremaven autobusos, ha afirmat que Bildu s'havia de poder presentar.

Algunes claus

Però més enllà del llenguatge d'Aznar -amb un viatge al centre que es va limitar al màrqueting electoral i a llegir alguna bíblia liberal- i els dubtes d'un González que mira cap a Europa i el centreesquerra, les irrupcions de diumenge delaten algunes claus. Rajoy és fill delquadern blaud'Aznar. El va cooptar per manipular-lo. I ara el corregeix perquè vol manar si el PP guanya el 2012. Al PSOE, ni aigua, perquè és culpable de tot, fins i tot de complicitat amb ETA. Encara que pot ser que Aznar i Rajoy s'estiguessin repartint els papers com van fer González i Alfonso Guerra. Guerra enardia els militants(«to pal pueblo») i González seduïa el centre(«que Espanya funcioni»).Ara Aznar mobilitzaria la dreta radical autoritzat per un Rajoy que no vol polaritzar per no espantar el centre. No ho sé, però si Rajoy és president no podrà manar fins que posi Aznar al seu lloc: un gerro xinès venerat, però mut.

Notícies relacionades

Cinc carrerons sense sortida de Sánchez

Gamarra assegura que "el toro de la llei ha clavat la banya als corruptes"

González no mana sobre José Luis Rodríguez Zapatero. Joaquín Almunia, que va ser la seva opció, va convocar unes primàries que va guanyar Josep Borrell, que va haver de dimitir. Almunia, candidat per això, va perdre per majoria absoluta el 2000. I Zapatero va guanyar per la mínima (contra José Bono, però no contra González) el congrés obert del juliol del 2000 i les generals del 2003. González va passar a la reserva. Però

-encara que discrepi molt- continua sent un militant. No li agrada que la successió de Zapatero estigui sotmesa a un llarg procés de primàries, però sap que el PSOE és l'únic mur contra una dreta que no va dubtar a acusar-lo de«crim d'Estat»per expulsar-lo del poder. I que ara el posa d'exemple quan li convé. Avui el dimoni és Zapatero. Abans, González. I abans, Manuel Azaña, que va morir a l'exili.