El superheroi lacònic

En una maniobra comercial potser una mica previsible, la cadena

Tele 5 va promocionar en els dies previs la presència de José Montilla al programaLa noriaal·ludint a la identitat superheroica del president de la Generalitat -L'increïble home normal- desvelada recentment per les joventuts del PSC. Va ser un ham una mica trampós, ja que, una vegada va arribar al plató, l'únic dels poders que Montilla es va animar ahir a la nit a exhibir davant l'audiència va ser el seu ja conegut superlaconisme.

Potser atemorits davant la reputació del líder socialista català com a campió del monosíl lab, els responsables del programa van optar per reduir el minutatge de la seva presència en pantalla i amanir la cosa, primer, amb un emotiu reportatge biogràfic -Esta es su vida, president- i, després, amb una entrevista d'indubtable interès humà amb Anna Hernández, la dona del candidat a la reelecció, que va explicar als teleespectadors que el cap de l'Executiu català«va ser molt persistent»en el festeig, que a casa«és un gran conversador»(sorprenent revelació) i que als seus fills petits«els agrada tocar pare».

El repàs de la trajectòria vital de José Montilla Aguilera, aquell viatge des d'una diminuta pedania cordovesa avui engolida per les aigües d'un pantà fins a la presidència de la Generalitat -una d'aquelles històries de superació personal i ascens social tan del gust de Tele 5-, va donar peu a un animat debat sobre la immigració en què el periodista Alfonso Rojo va deixar anar la idea que la política del Govern és la responsable de l'ascens d'un partit xenòfob com Plataforma per Catalunya. Es portaven 50 minuts d'entrevista i el president només

Va tenir més interès el capítol dedicat a la qüestió identitària i a la llengua. Aquí Montilla va començar a al·ludir al líder de CiU, Artur Mas, sense esmentar el seu nom i usant el sintagma «el meu adversari», com si es tractés de Lex Luthor. El líder del PSC es va definir com a català i espanyol -«i no només perquè ho posi al meu carnet d'identitat, com va dir el meu adversari en aquest mateix programa»-, i va dir que no li agraden les sancions per motius lingüístics, tot i que les va justificar.«Si Catalunya no defensa el català, ¿qui ho farà?», es va preguntar retòricament, abans d'afegir que li agradaria que l'Estat s'impliqués en la defensa del català i les altres llengües cooficials.

Notícies relacionades

L’Audiència de València manté la imputació de l’exconsellera Pradas

El nòvio d’Ayuso demana quatre anys de presó per al fiscal general

Es va declarar«raonablement satisfet»de la tasca del tripartit, encara que va admetre que l'exigència d'ERC d'un referèndum secessionista farà «molt difícil»reeditar-lo, i va desdenyar la fiabilitat de les enquestes amb un símil zen pensat per a l'ocasió:«Les enquestes són com una nòria: pugen i baixen».

Al final del programa, el presentador Jordi González li va regalar una gravació deLa valquíriade Wagner i dues entrades per veure la mateixa òpera a La Scala de Milà. Un gest pervers. La valquíriaés aquella obra en què la protagonista, Brunilda, acaba sumida en un profund son.