Les defenses del 'cas Malaia' demanen la nul·litat de tot el procés

Sense moure's gens del guió. La primera sessió del judici més gran per corrupció municipal a Espanya, que asseu al banc dels acusats 95 persones i reuneix peticions de 450 anys de presó i 4.000 milions de multes, es va desenvolupar pels cursos previstos i les defenses del principal implicat, Juan Antonio Roca, i dels lletrats que exercien com els seus testaferros, van demanar la nul·litat del judici per les «nombroses irregularitats» de la instrucció. Sobretot en l'aspecte relatiu a les escoltes telefòniques i els registres a les oficines privades de l'exassessor d'urbanisme de l'Ajuntament de Marbella.

La legalitat de les intervencions ja l'havia confirmat l'Audiència Provincial de Màlaga en diverses sentències de recurs i apel·lació durant el procés d'instrucció. Però les lletrades de Roca han abundat en l'assumpte durant les qüestions prèvies -que es prolongaran fins al novembre- perquè sigui la Sala Primera la que es pronunciï sobre la suposada vulneració de drets fonamentals com el secret de les comunicacions i la inviolabilitat del domicili.

Així, Rocío Amigo, que va assumir la defensa de l'exassessor només fa dos mesos després del rebuig de l'anterior lletrat per impagament, va insistir a reclamar la nul·litat del procés a l'entendre que les escoltes al seu mandant es van ordenar «sense motivació ni proporcionalitat i sense atendre l'excepcionalitat de la mesura».

«EL VERITABLE ALCALDE» / En una intervenció d'unes dues hores, la lletrada també va reclamar la suspensió de la causa atès que alguns dels delictes ja han estat enjudiciats en altres procediments. I va criticar l'inici de la investigació a l'indicar que de la declaració del funcionari de l'Ajuntament de Marbella Jorge González -que en un procés diferent va acusar Roca de ser el «veritable alcalde» de la ciutat— només es dedueix un delicte urbanístic, i no el seguit de delictes que posteriorment se li van anar atribuint.

La defensa del suposat cervell de Malaia va qualificar de «prospectiva» la investigació, ja que es van intervenir tots els telèfons de Roca i fins i tot els dels regidors «per veure què hi podien trobar». I va titllar el jutge instructor Miguel Ángel Torres de «servil» amb la policia per haver acceptat «les seves mentides» sense comprovar-les, i prendre-se-les com a «acte de fe».

També van argumentar que Roca no hi va ser present quan la policia va revisar l'oficina de Maras Asesores, pedra angular de l'imperi de Roca, en què es va trobar el pendrive amb comptabilitat on es detallava els pessics que van abonar els empresaris i els pagaments als regidors pels favors municipals. Amb aquests documents, inclosos al sumari, el jutge instructor va sustentar la seva acusació a Roca com a «suposat cap d'una organització» que de manera continuada va cometre delictes de blanqueig de capitals, prevaricació administrativa i malversació de fons públics, així com frau i suborn passiu.

En el seu escrit d'acusació, la Fiscalia Anticorrupció afirma que Roca va crear tot un entramat de societats per gestionar i administrar un vast patrimoni obtingut il·lícitament, per la qual cosa li demana 30 anys de presó i 870,78 milions d'euros de multa. Unes penes que es rebaixarien substancialment si Roca decidís estirar el fil i reconèixer la seva implicació en la trama, com va fer en el judici per suborn davant del jutge de Marbella Francisco de Urquía.

VOLUNTAT CAPRITXOSA / Després de la defensa de Roca, va arribar el torn dels advocats del despatx Soriano Zurita-Sánchez Zubizarreta, suposats testaferros. Va ser un pes pesant del Dret Penal, Horacio Oliva, qui més durament va carregar contra el procés d'instrucció per defensar els seus companys, alguns dels quals van optar per seure amb els togats per evitar la fotografia al banc dels acusats.

Notícies relacionades

Judici a la corrupció

García-Bragado afirma que és víctima d'una conjura política

«Procés injust», «indefensió real» i «motivacions genèriques» van ser algunes de les qualificacions utilitzades per Oliva per definir la instrucció de Torres, que va acusar de vulnerar les normes de repartiment a l'adjudicar-se el cas i de «no aplicar la llei» en les detencions a causa del seu «entusiasme investigador». L'advocat va comparar l'«assalt» al bufet dels seus clients amb els casos de terrorisme, delictes greus en què, va recordar, sí que es pot vulnerar el secret professional.

En la mateixa línia, l'advocat i també processat Francisco Soriano, que va participar en la seva pròpia defensa, va anar més lluny: va qualificar el jutge instructor d'«inquisidor i parcial», va insistir que el sumari és el «fruit enverinat d'una ment dirigida per una voluntat arbitrària investida de poder» i, després d'expressar el seu «apreci» a Roca, va insinuar que hi ha motius foscos en la persecució a què va ser sotmès per part de Torres.