García-Bragado afirma que és víctima d'una conjura política

No hi ha cap base jurídica, i encara menys penal, que doni peu a les acusacions i imputació que recauen sobre la que va ser la cúpula d'Urbanisme a l'Ajuntament de Barcelona. Aquest és el fil conductor que va seguir el tinent d'alcalde Ramon García-Bragado en la seva compareixença davant la comissió municipal que analitza la tramitació de la modificació del planejament en unes finques veïnes al Palau de la Música per construir-hi un hotel de luxe. I si no hi ha base per a aquestes acusacions, ¿per què s'han formalitzat? Segons García-Bragado, per tapar o exercir com a contrapès al cas Palau, entès no tant com el milionari desfalc comès per Fèlix Millet i Jordi Montull sinó com la trama de relacions suposadament tèrboles entre el Palau i CDC. És a dir, el sempre presumpte finançament irregular del partit d'Artur Mas.

En una sessió maratoniana en què els termes tècnics van dominar a pler, la intervenció contundent de García-Bragado va sorprendre gairebé tothom -uns més que altres- i va enervar CiU i PP. Plantejada en aquest to, la partida va transcórrer de manera tensa, amb intercanvis d'acusacions i d'insinuacions.

L'encara responsable municipal d'Infraestructures, Vivenda i Règim Interior es va centrar en dos aspectes per donar cobertura a la seva afirmació que no hi havia base per a les acusacions: la presumpta falta d'explicació de per què el projecte era d'interès públic, com lamentava l'auditoria externa, i la iniquitat del canvi de titularitat de les finques afectades.

INTERÈS PÚBLIC / Va recordar l'exresponsable d'Urbanisme que l'interès públic el fixa el consell plenari municipal i, excepte Esquerra, tots van estar d'acord, en cada un dels passos, a votar-hi a favor. Sobre la titularitat de les finques, García-Bragado va despatxar l'assumpte remetent-se a les conclusions de l'auditoria externa, en concret a l'apartat que assenyalava que, per al procés urbanístic, poc importa qui és el propietari.

En aquest punt, i després d'assegurar que en la judicatura hi ha una gran ignorància sobre com funcionen els processos urbanístics, la pregunta de García-Bragado va ser: «¿Què hi fem, aquí?»

CiU i PP no van ser menys durs. Joan Puigdollers (CiU) va acusar García-Bragado de ser el pare del full de ruta, el document en què es fixaven totes les estacions que havia de seguir el projecte en el seu recorregut fins a l'aprovació final. La resposta del tinent d'alcalde va ser negar aquests fets i assenyalar que l'únic full de ruta que coneix és el que va traçar «CDC amb Millet d'una manera molt profitosa». Àngels Esteller (PP) va gosar deixar-li anar que les seves paraules semblaven «un testament polític», cosa que li va valer ser

Notícies relacionades

Judici a la corrupció

Les defenses del 'cas Malaia' demanen la nul·litat de tot el procés

represa pel compareixent per actuar de manera «indigna i irres-

ponsable».