Mor Carles Hug de Borbó Parma, aspirant carlista al tron d'Espanya

Carles Hug de Borbó Parma, hereu de la casa de Borbó-Parma i exmarit de la princesa Irene d'Holanda, ha mort avui a Barcelona als 80 anys, segons ha anunciat la casa reial holandesa en un comunicat. Els Reis i els prínceps d'Astúries han enviat sengles telegrames de condol per expressar el seu condol per la mort de l'històric dirigent carlista.

El casament religiós del seu fill Carles, que s'havia de celebrar la setmana que ve, ja s'havia ajornat a causa de la mala salut del difunt, que tenia càncer.

Cap de la casa ducal de Parma, va ser un dels pretendents carlistes al tron d'Espanya. Actualment només el reconeixia com a tal el Partit Carlista, pel qual es va arribar a presentar a les eleccions generals el 1979. Estava retirat de la via política des del 1980.

Carles Hug de Borbó Parma, duc de Piacenza i Parma, es va casar amb la princesa Irene d'Holanda el 1964, i per això la germana de la reina Beatriu es va convertir al catolicisme. La parella, que es va divorciar el 1981, va tenir quatre fills: Carles, Margarida, Jaume i Maria Carolina.

Matança de Montejurra

El 1975 va ser proclamat pretendent carlista a la Corona a l'exili, a més d'ocupar la presidència del Partit Carlista. El març del 1976 va intentar entrar a Espanya, però les autoritats no ho van autoritzar. Hi va tornar de manera clandestina per presidir , el 9 de maig d'aquell any, la romeria de Montejurra, una celebració anual que des dels anys 40 del segle XX els seus seguidors feien a la muntanya navarresa. Durant aquesta romeria, el denominat búnquer franquista, que encara controlava els ressorts de l'Estat i els sectors ultradretans del carlisme, agrupats al voltant de Sixte de Borbó-Parma, germà de Carles Hug i enfrontats, va preparar una operació violenta contra el Partit Carlista per promoure l'"entronització" de Sixte com a líder del carlisme. En aquella operació, grups armats de partidaris de Sixte de Borbó van obrir foc de manera premeditada, sense que hi hagués cap provocació, contra els participants a la romeria. En van resultar mortes dues persones i hi va haver diversos ferits.

Carles Hug va tornar oficialment a Espanya el 1977. El 1981 va marxar als Estats Units, on va exercir com a professor a la Universitat de Harvard. El 1999 es va traslladar a viure a Brussel·les. Habitualment participava en actes propis de la seva titularitat com a cap de la Casa de Borbó-Parma i com a pretendent carlista.

El dia 2 d'agost, el dirigent carlista va publicar a la seva web oficial un missatge adreçat als seus seguidors en què els demanava lleialtat al nou "cap de la dinastia", el seu fill Carles Xavier, i els animava a "tirar endavant el nostre projecte de llibertats, expressió moderna dels nostres antics furs".

Sepultura a Itàlia

Les restes mortals de Carles Hug, que a Holanda tenia el títol oficial de príncep, seran traslladats primer --en una data no precisada-- a la capella Koepel van Fagel, situada als voltants del Palau Noordeinde de l'Haia, on la reina Beatriu d'Holanda té la seva residència oficial.

No hi haurà possibilitats que el públic s'acomiadi del príncep quan les seves restes arribin a l'Haia, si bé s'ha habilitat una zona a la pàgina d'internet de la família (www.borboneparma.it) perquè es pugui transmetre el condol als seus familiars.

Les restes mortals del príncep Carles Hug es traslladaran posteriorment a les localitats italianes de Piacenza i a Parma, abans de ser enterrat a la cripta familiar de l'església Steccata (Parma). A més, se celebrarà un funeral a Madrid, si bé la Casa Reial holandesa no ha especificat ni el lloc ni el dia per a aquesta cerimònia.

Notícies relacionades

Puigdemont justifica el vot de Soler a favor de l’OPA del BBVA

El PP s’acosta a votar en contra del decret aranzelari arran de l’apagada

"Sentiment de pesar"

En el seu telegrama, Joan Carles i Sofia, en un missatge dirigit al fill gran del traspassat, manifesten el seu "sentiment de pesar" per la "trista notícia" i s'uneixen "al dolor de tota la família", amb un especial record per a les germanes i els fills del finat. En similars termes es pronuncien Felip i Letizia en el seu telegrama de condol a Carles Xavier per la mort del seu pare.