Independentisme al divan

Al'independentisme li passa una cosa peculiar. Quan toca a sometent i ordena donar imatge d'unitat per capitalitzar una mobilització transversal, el resultat és exitós. Vegeu la manifestació del 10-J arran de la sentència de l'Estatut. Tot i això, quan es tracta de donar idèntica mostra a les urnes, no només no hi ha toc de xiulet, sinó que les consignes criden a seguir camins diferents. És l'eterna atomització de l'espai secessionista, en què la convivència entre les diferents opinions de com arribar a l'anhelada ruptura amb Espanya és de tot menys harmònica. Quan falten pocs mesos per als comicis, el front ha de decidir quin flautista de Hamelín segueix, i l'únic segur és que es dirà Joan. El cognom se'l disputen Puigcercós, Carretero i Laporta. Una coalició que els agrupi a tots sembla una quimera, perquè la lluita d'egos és un obstacle difícil de superar, quan les enquestes reflecteixen un repunt de l'independentisme.

Laporta, l'últim a sortir al terreny de joc, va ser el primer que va proposar una gran coalició. Després d'haver demanat la mà a Carretero al març, elsí, vullno va arribar mai. «Si Laporta no va amb Reagrupament, Reagrupament anirà amb Laporta», va dir al març l'exconseller.Però Mahoma i la muntanya no es van acostar. Carretero va dilatar els terminis per aprovar la seva candidatura a l'espera de l'expresident del FC Barcelona, però aquest va fer aviat un pas enrere: havia de crear un partit nou. Reagrupament no li servia.

APOSTA DE RISC / No hi havia prou aigua a la piscina per llançar-s'hi, i l'aposta es fa ensenyant les dents. Elpresident del Barça de les sis copes no pot acabar estavellat en la política. I potser Carretero no era el millor company de viatge. Així que Laporta va fer una finta i va convertir la idea d'un tàndem amb Reagrupament en una àmplia candidatura independentista que integrés fins a nou partits, inclosos CiU, ERC i ICV. Va argüir «dificultats» d'última hora amb Carretero per justificar el naixement de Solidaritat Catalana.

¿Quina mena de dificultats? Els pretendents van oblidar que els pols iguals es repel·leixen. Carretero va ser el conseller més díscol del tripartit de Pasqual Maragall –expulsat del Govern per desqualificar José Luis Rodríguez Zapatero– i el militant que més va sacsejar les bases d'ERC contra la seva direcció –va quedar segon darrere de Puigcercós al congrés del 2008–. Laporta ha estat el president culer amb la gestió que ha generat més controvèrsia, com demostra el gran nombre de directius que li van girar l'esquena en set anys.

En definitiva, l'independentisme exprés –defensor de la proclamació unilateral de la independència des del Parlament– es debat entre dos caràcters fortament personalistes. No en va, Carretero considera Solidaritat una «fotocòpia» de Reagrupament. Certament, existeix temor entre els carreteristes que Laporta els guanyi la batalla de la imatge. Hi cregui o no, l'expresident del Barça fa servir amb intel·ligència la carta de la democràcia interna i la transparència per deixar clar que no és com Carretero. Planteja llistes obertes i primàries per confeccionar la seva candidatura, i d'això l'exconseller no en vol ni sentir a parlar.

El líder de Reagrupament va plasmar les seves formes a principis d'any en un episodi que va dilapidar bona part de la seva imatge. Va amenaçar de dimitir si no renunciaven quatre directius que es negaven a acatar les seves ordres. Va guanyar aquella batalla, com d'altres, però la credibilitat de les seves proclames a favor de la regeneració democràtica es va debilitar.

PURGA D'«ENEMICS» / Si a algun afiliat li quedaven dubtes, Carretero els hi va resoldre en l'assemblea del partit: «Si voleu que encapçali el projecte, no acceptaré enemics a la meva llista. Només gent de confiança». És a dir, llistes tancades. Més ben dit, llista tancada, perquè l'exconseller va vetar també una votació per demarcacions, com demanaven els rebels purgats, i ara vol Laporta.

En aquestes circumstàncies, el pols es decanta a favor de l'expresident blaugrana, que no només ja aconsegueix atraure reagrupats, sinó també que aquests deixin constància escrita dels seus retrets a Carretero: «Autoritarisme», «falta de democràcia interna», «llistes a dit»... Això li dóna avantatge en la negociació de l'eventual coalició, que, amb la llei a la mà, s'haurà de registrar abans de la Diada si les eleccions són el 24 d'octubre.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions generals a Espanya

Enquesta CIS: El PSOE assetja cinc governs autonòmics del PP en l’equador de la legislatura

A més, són molts els que no acaben de veure Carretero i Laporta al Parlament, de comissió en comissió i de ple en ple. Suggereixen que després d'actuar de ganxos electorals deixaran pas a segones figures més avesades al ritme parlamentari. Un perfil en què encaixen millor els escuders de Laporta, Uriel Bertran i Alfons López Tena, tots dos procedents de màxims òrgans d'ERC i CDC.

ESCORAT A LA DRETA / El tercer en discòrdia, Esquerra, observa els moviments des de la distància. Puigcer-cós, que en dos anys ha doblegat els carodistes i ha forçat la sortida dels crítics, s'aferra a l'esquerra, convençut que Carretero i Laporta pesquen al mateix riu conservador que CiU. I mentre ERC exhibeix obra de govern, els seus rivals parlen del dia de la independència. Ni del d'abans, ni del de després.