El compte enrere de les autonòmiques

El PSC calla davant una nova allisada de Castells per la moral de derrota

Montilla es limita a respectar la renúncia del titular d'Economia i subratlla que és una decisió personal

El conseller retreu al seu partit que es «resigni» a un altre tripartit com a única manera de guanyar CiU

El president, José Montilla, amb Júlia Solans, autora d’un dels cartells que el PSC va presentar ahir a Barcelona.

El president, José Montilla, amb Júlia Solans, autora d’un dels cartells que el PSC va presentar ahir a Barcelona. / ELISENDA PONS

4
Es llegeix en minuts
NEUS TOMÀS / Barcelona

El conseller d'Economia, Antoni Castells, ja comença a exercir la llibertat que ell mateix es va atorgar al renunciar a formar part de la llista del PSC. Ahir va anar a Catalunya Ràdio per concedir la que, segons els seus col·laboradors, serà la seva última entrevista abans d'anar-se'n de vacances i va assegurar que treballarà per ajudar el seu partit encara que tot seguit li va retreure la seva actitud «resignada». Va lamentar que els socialistes semblin conformats només amb dues de les possibles opcions de govern: tripartit o CiU. I va admetre que pensa en l'escenari postelectoral –«s'ha de començar a pensar en l'endemà»– però sense ensenyar més cartes.

Després d'escoltar-lo, per la direcció socialista ja corren les especulacions sobre quines són les verdaderes intencions de Castells. Uns creuen que s'està preparant per postular-se, després de les eleccions, com el relleu de José Montilla. Si la derrota és tan estrepitosa com apunten les enquestes, ningú podrà retreure-li que ell no va alertar la direcció del PSC que s'equivocava. Montilla es va limitar ahir a expressar el seu respecte per la decisió de Castells i la va emmarcar en l'àmbit personal.

Altres dirigents creuen que el conseller no es mou per cap interès ocult i recorden que per ser el candidat d'un partit s'ha de tenir una projecció pública que difícilment s'aconsegueix fora del Parlament. Fa quatre anys, Montilla tampoc era diputat però tenia projecció com a ministre i tot l'aparell del PSC al seu servei.

Mentrestant, cada vegada sorgeixen més veus que situen Castells com a substitut de l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. «És un senyor de Barcelona i això és el que volen els nostres votants a la capital», subratlla un dirigent socialista.

«LA BANDA DELS QUATRE» / Una altra cosa molt diferent és que, de moment, algun càrrec s'atreveixi a qüestionar Castells públicament. Són majoria els que creuen que amb unes expectatives electorals tan negatives només falta que el partit s'embranqui en disputes internes que tan sols contribuirien a empitjorar la situació. El que toca ara, en paraules d'un dels estrategs del partit, és dedicar-se a explicar la feina feta durant aquests quatre anys per intentar convèncer els votants que encara es declaren indecisos. Per això Montilla no es desplaçarà aquest estiu a la platja granadina de La Herradura, on estiueja des de fa 14 anys. Tant ell com els seus consellers es dedicaran a passejar per festes majors i agrupacions de partit.

La decisió de Castells no va sorprendre excessivament la direcció del PSC. Les últimes dues executives van ser de les més agitades que es recorden. Castells juntament amb Ernest Maragall, Montserrat Tura i Marina Geli –a qui ahir un membre de la direcció definia com «la banda dels quatre»– van qüestionar l'estratègia del partit a Madrid i van insistir en la necessitat de marcar un perfil propi respecte al PSOE. La titular de Defensa, Carme Chacón, i Castells van protagonitzar un debat dels que es recorden i, de fet, el titular d'Economia no ha amagat el seu malestar per l'actitud de la ministra, a la qual censura que doni prioritat als interessos del PSOE en lloc dels de Catalunya.

GONZÁLEZ I CHACÓN / Fonts pròximes a Chacón van subratllar ahir que si el conseller està molest per l'article que ella i Felipe González van firmar al diariEl Paísi en què beneïen el contingut de la sentència sobre l'Estatut, hauria de tenir en compte que abans de publicar-lo va rebre el beneplàcit de Montilla.

De fet, ni que serveixi a tall d'exemple de la complexitat del PSC, ahir mateix un dirigent ironitzava sobre el ganxo que encara avui té González entre l'electorat socialista català: «¡Hauríem de portar-lo després de les vacances i no deixar-lo anar fins passades les eleccions!».Des que Montilla va assumir la primera secretaria, el silenci es va imposar i són molt pocs els dirigents que gosen criticar les decisions del nucli dur. Potser pel silenci imposat, per les vacances o perquè són pocs els que el recolzen, el cert és que Castells s'ha quedat més aviat sol. El més explícit en defensa seva ha estat Maragall, el conseller d'Educació. Al PSC es dóna per fet que no repetirà en la llista i interpreten que per aquest motiu parla amb molta més llibertat.

La titular de Justícia, Montserrat Tura, està pendent d'una conversa amb la federació del Vallès Oriental i de conèixer també l'opinió de la direcció del partit, que de moment manté la incògnita. En tot cas, ella estaria disposada a repetir en la llista. Per la seva part, el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, que ha estat ratificat com a candidat per Girona, es va aferrar a la lectura positiva de l'andanada de Castells. «En el fons, és un aval al president i un reforç de la via federal del PSC», va argumentar amb el mateix pragmatisme que ha aplicat durant tota la legislatura per evitar qualsevol fricció amb el nucli dur del partit.

Notícies relacionades

Amb la sortida de Castells guanya força el nom de la secretària del Govern, Laia Bonet, com a número dos per Barcelona. Hi va haver un moment en què es va sospesar l'opció que fos la candidata per Tarragona, però per evitar un enfrontament amb la vella guàrdia en aquesta província es va acabar escollint el delegat de la Generalitat, Xavier Sabaté.

En privat, més d'un dirigent es pregunta si situar Bonet de número dos no és una decisió arriscada tenint en compte la seva poca experiència política. Si hi hagués una debacle i Montilla optés per anar-se'n a casa, ella hauria de fer-se càrrec del grup socialista al Parlament. «¿És l'espadatxí que necessitem per batre's cada setmana amb un Artur Mas envalentit?», dubtava ahir un destacat dirigent socialista.