mirador
Castells i les llistes
En democràcia, la força d'un polític pot venir de dues fonts. Una, el seu pes en el partit en què milita i el suport d'aquest partit. L'altra, el seu prestigi personal entre l'electorat, la capacitat d'atreure vots més enllà del partit per on es presenta. En els sistemes electorals anglosaxons, on els perfils personals pesen molt, és essencial la segona d'aquestes fonts: per aixòBarack Obamava guanyar les primàries aHillary Clinton, tot i que ella era la candidata de l'aparell demòcrata. En els sistemes electorals amb llistes tancades, on els partits pesen molt, qui controla l'aparell dels partits tendeix a imposar-se al líder carismàtic que connecta directament, i sovint indisciplinadament, amb els ciutadans:José MontillaguanyaPasqual MaragalliJoan PuigcercósaJosep-Lluís Carod-Rovira.
El sector catalanista del PSC té molt poc pes en el partit. Per contra, les seves personalitats principals
–Antoni CastellsiMontserrat Tura, elsMaragall,Marina GeliiJoaquim Nadal– són conegudes i reconegudes per l'opinió pública, tenen un perfil personal nítid. El cas paradigmàtic va serPasqual Maragall: sempre va tenir problemes amb el partit, també quan era alcalde, però hi havia gent que votavaMaragallque sense ell mai no hauria votat PSC.
Al PSC, l'aparell és més decisiu. Els socialistes catalans han cregut sempre –i les eleccions espanyoles els han donat la raó, mentre que les catalanes els hi treien– que la marca és més important que les persones. Per tant, que persones amb perfil públic discret, però aixoplugades per la marca socialista –PSOE inclòs– podien obtenir molt bons resultats. Els relleus a l'ajuntament de Barcelona han anat en aquesta direcció. En aquest marc,Castells, amb un ex-cel·lent perfil personal però amb un pes escassíssim al PSC, no pot donar la batalla pel seu futur polític a dins del partit. L'ha de donar allà on és fort, en l'escenari obert de l'opinió pública.
Ara el PSC té un problema. La marca està desgastada. L'aportació d'imatge que representa el PSOE cotitza a la baixa. I la fórmula del tripartit, que li ha donat el poder dues legislatures, també. Potser seria el moment de replantejar la vella opció i pensar que la imatge individual dels candidats pot salvar el pes d'una marca en hores baixes. A mig termini, és la batalla deCastells, però no tan sols deCastells.
El PSC té un problema, però el sistema també. La idea d'uns partits forts i d'uns perfils personals poc valorats, alimentada per unes llistes tancades en què no sabem ben bé qui votem, és avui un problema de tot el sistema polític català i el sistema polític espanyol. Un problema que fa que es perdin o es retirin personalitats valuoses. La regeneració política passa també per canviar el sistema electoral. H
- Fenomen en auge La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Universitat Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- MUNDIAL DE CLUBS Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Previsió meteorològica Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança
- Obituari Mor Toni Cruz, membre de La Trinca i productor televisiu, als 78 anys
- Tennis Un imponent Alcaraz jugarà la seva tercera final seguida a Wimbledon
- Empreses Els tres fills del fundador de Mango Isak Andic assumeixen l’herència de manera equitativa
- MUNDIAL DE CLUBS Xabi Alonso trenca amb l’oficialisme d’Ancelotti i demana reforços després de quedar-se sense Zubimendi
- ACTUALITAT BLAUGRANA El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida