mirador
Castells i les llistes
En democràcia, la força d'un polític pot venir de dues fonts. Una, el seu pes en el partit en què milita i el suport d'aquest partit. L'altra, el seu prestigi personal entre l'electorat, la capacitat d'atreure vots més enllà del partit per on es presenta. En els sistemes electorals anglosaxons, on els perfils personals pesen molt, és essencial la segona d'aquestes fonts: per aixòBarack Obamava guanyar les primàries aHillary Clinton, tot i que ella era la candidata de l'aparell demòcrata. En els sistemes electorals amb llistes tancades, on els partits pesen molt, qui controla l'aparell dels partits tendeix a imposar-se al líder carismàtic que connecta directament, i sovint indisciplinadament, amb els ciutadans:José MontillaguanyaPasqual MaragalliJoan PuigcercósaJosep-Lluís Carod-Rovira.
El sector catalanista del PSC té molt poc pes en el partit. Per contra, les seves personalitats principals
–Antoni CastellsiMontserrat Tura, elsMaragall,Marina GeliiJoaquim Nadal– són conegudes i reconegudes per l'opinió pública, tenen un perfil personal nítid. El cas paradigmàtic va serPasqual Maragall: sempre va tenir problemes amb el partit, també quan era alcalde, però hi havia gent que votavaMaragallque sense ell mai no hauria votat PSC.
Al PSC, l'aparell és més decisiu. Els socialistes catalans han cregut sempre –i les eleccions espanyoles els han donat la raó, mentre que les catalanes els hi treien– que la marca és més important que les persones. Per tant, que persones amb perfil públic discret, però aixoplugades per la marca socialista –PSOE inclòs– podien obtenir molt bons resultats. Els relleus a l'ajuntament de Barcelona han anat en aquesta direcció. En aquest marc,Castells, amb un ex-cel·lent perfil personal però amb un pes escassíssim al PSC, no pot donar la batalla pel seu futur polític a dins del partit. L'ha de donar allà on és fort, en l'escenari obert de l'opinió pública.
Ara el PSC té un problema. La marca està desgastada. L'aportació d'imatge que representa el PSOE cotitza a la baixa. I la fórmula del tripartit, que li ha donat el poder dues legislatures, també. Potser seria el moment de replantejar la vella opció i pensar que la imatge individual dels candidats pot salvar el pes d'una marca en hores baixes. A mig termini, és la batalla deCastells, però no tan sols deCastells.
El PSC té un problema, però el sistema també. La idea d'uns partits forts i d'uns perfils personals poc valorats, alimentada per unes llistes tancades en què no sabem ben bé qui votem, és avui un problema de tot el sistema polític català i el sistema polític espanyol. Un problema que fa que es perdin o es retirin personalitats valuoses. La regeneració política passa també per canviar el sistema electoral. H
- Jocs Olímpics 2024 París oculta la foscor i exhibeix el seu decorat en els Jocs
- Handbol Les ‘Guerreres’ no compareixen i cauen amb estrèpit en el debut
- Tennis Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París
- Sèrie aclamada Com enamorar sense cursileries
- QUATRE HOSPITALITZATS Un brot de salmonel·losi en un bar deixa almenys 22 afectats
- Operació contra el narcotràfic Els EUA detenen ‘el Mayo’ i un fill del ‘Chapo’, líders del càrtel de Sinaloa
- Eleccions decisives Els comicis a Veneçuela desencadenen l’expectació mundial
- En clau europea Cordó parcial als ultres
- Pròxim Orient Hamàs demana venjar un dels seus líders mort en una presó israeliana
- Les polítiques de la Unió Europea Brussel·les empeny a acabar amb l’addicció a les xarxes socials tòxiques