mirador
Castells i les llistes
En democràcia, la força d'un polític pot venir de dues fonts. Una, el seu pes en el partit en què milita i el suport d'aquest partit. L'altra, el seu prestigi personal entre l'electorat, la capacitat d'atreure vots més enllà del partit per on es presenta. En els sistemes electorals anglosaxons, on els perfils personals pesen molt, és essencial la segona d'aquestes fonts: per aixòBarack Obamava guanyar les primàries aHillary Clinton, tot i que ella era la candidata de l'aparell demòcrata. En els sistemes electorals amb llistes tancades, on els partits pesen molt, qui controla l'aparell dels partits tendeix a imposar-se al líder carismàtic que connecta directament, i sovint indisciplinadament, amb els ciutadans:José MontillaguanyaPasqual MaragalliJoan PuigcercósaJosep-Lluís Carod-Rovira.
El sector catalanista del PSC té molt poc pes en el partit. Per contra, les seves personalitats principals
–Antoni CastellsiMontserrat Tura, elsMaragall,Marina GeliiJoaquim Nadal– són conegudes i reconegudes per l'opinió pública, tenen un perfil personal nítid. El cas paradigmàtic va serPasqual Maragall: sempre va tenir problemes amb el partit, també quan era alcalde, però hi havia gent que votavaMaragallque sense ell mai no hauria votat PSC.
Al PSC, l'aparell és més decisiu. Els socialistes catalans han cregut sempre –i les eleccions espanyoles els han donat la raó, mentre que les catalanes els hi treien– que la marca és més important que les persones. Per tant, que persones amb perfil públic discret, però aixoplugades per la marca socialista –PSOE inclòs– podien obtenir molt bons resultats. Els relleus a l'ajuntament de Barcelona han anat en aquesta direcció. En aquest marc,Castells, amb un ex-cel·lent perfil personal però amb un pes escassíssim al PSC, no pot donar la batalla pel seu futur polític a dins del partit. L'ha de donar allà on és fort, en l'escenari obert de l'opinió pública.
Ara el PSC té un problema. La marca està desgastada. L'aportació d'imatge que representa el PSOE cotitza a la baixa. I la fórmula del tripartit, que li ha donat el poder dues legislatures, també. Potser seria el moment de replantejar la vella opció i pensar que la imatge individual dels candidats pot salvar el pes d'una marca en hores baixes. A mig termini, és la batalla deCastells, però no tan sols deCastells.
El PSC té un problema, però el sistema també. La idea d'uns partits forts i d'uns perfils personals poc valorats, alimentada per unes llistes tancades en què no sabem ben bé qui votem, és avui un problema de tot el sistema polític català i el sistema polític espanyol. Un problema que fa que es perdin o es retirin personalitats valuoses. La regeneració política passa també per canviar el sistema electoral. H
- Urbanisme La UPF enderroca les últimes cases dels militars de la Ciutadella
- Home atrapat Rescaten un home tancat al recinte d'un prostíbul a Medinyà
- Judici fiscal general El cap de Gabinet d'Ayuso declara que "es desferma la bogeria" quan va donar el mail en què el fiscal es mostrava "disposat" a pactar amb González Amador
- L’acusat d’assetjar la família de Canet de Mar que va demanar més castellà a l’escola: «Va ser la crispació del procés»
- LLIGA DE CAMPIONS Courtois maquilla una sacsejada
- Prevenció Brian L. Mishara, psicòleg expert en suïcidi: "La primera pregunta no hauria de ser què et passa, sino qui ets"
- Crisi per la gestió de la dana El PP i Vox reprenen els contactes davant el relleu de Mazón i el nou cicle electoral
- Crisi per la gestió de la dana Rosa Álvarez: «Als nostres familiars els va matar la mala gestió, no el clima»
- Les memòries de l’excap de l’Estat Joan Carles, al seu fill: "Renunciar a la meva herència és rebutjar-me"
- El rei emèrit admet per primera vegada "relacions extraconjugals"
