La sentència de l'Estatut protagonitza l'aprovació de l'ús quinzenal del català al Senat

La sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut ha protagonitzat avui la comissió de reglament del Senat en què s'ha aprovat en primera instància l'ampliació de l'ús de les llengües cooficials (català, eusquera i gallec) a la Cambra alta. La iniciativa, presentada per 34 senadors de l'Entesa (PSC, ERC i ICV), CiU, el PNB i el grup mixt ha passat el penúltim tràmit parlamentari gràcies al suport del PSOE, ja que el PP hi ha votat en contra.

Els portaveus dels dos partits han mantingut un dur enfrontament en què s'han acusat mútuament d'haver canviat de posició respecte al passat. La senadora socialista, Carmela Silva, ha dit que la proposició, que permetrà parlar les tres llengües dues vegades al mes durant els debats de les mocions que insten el Govern a prendre mesures, suposa un "gran avanç".

Silva s'ha mostrat "sorpresa" per l'oposició del PP, que el 2005 va votar a favor de la utilització del català, el gallec i l'eusquera en la comissió de comunitats autònomes del Senat. "No estem parlant d'implantar un nou ús, sinó d'ampliar-lo. El PP sembla penedit del seu vot de fa cinc anys i avui ha anat fins i tot més enllà en el temps a l'utilitzar un discurs preconstitucional", ha assegurat.

Pressió del PSC

El portaveu popular, Juan Van-Halen, ha recordat al PSOE que fins ara s'havia negat a aquesta ampliació i ha vinculat el seu actual suport a "un canvi d'opinió en clau política per la pressió del PSC". Van-Halen ha presentat les contradiccions dels socialistes, que no han volgut implantar la mesura en les sessions de control al Govern, tal com reclamaven inicialment els impulsors del canvi. "Els sembla normal que els senadors hàgim d'usar l'auricular de la traducció, però no volen la imatge de Zapatero i els seus ministres amb aquests mateixos aparells", ha indicat.

El senador del PP ha assegurat que Espanya "no és un Estat plurilingüe com Irlanda, Canadà o Suïssa" i ha al·ludit a motius geogràfics per defensar l'ús exclusiu del castellà en les institucions "nacionals" i el de les llengües cooficials en els seus respectius territoris autonòmics. "Ens estan condemnant al ridícul", ha finalitzat Van-Halen, que ha amenaçat de recórrer la modificació reglamentària davant el Tribunal Constitucional, seguint l'estela de l'Estatut, a l'incidir en la "dubtosa constitucionalitat" de l'acord.

Notícies relacionades

Sánchez accelera les transferències a Euskadi mentre continua aturada la delegació d’immigració a Catalunya

El Parlament rebutja l’OPA del BBVA al Sabadell i exigeix frenar-la per «interès general»

El senador de l'Entesa, Carles Bonet, ha acusat el PP de "no creure en la Constitució", sinó de "fer-la servir" segons els seus interessos particulars. "Tampoc creuen en el Senat com a plasmació de l'Espanya plural. Vostès veuen en aquest canvi un acte de separatisme, quan sols és un acte d'espanyolitat, constitucionalitat i sentit comú", ha afegit en referència a la funció de Cambra de representació territorial que la Carta Magna atorga al Senat.

Jordi Casas (CiU) ha apel·lat a la "normalitat" d'una modificació que porta a la Cambra alta la "mateixa realitat plurilingüística" que es viu al país. L'acord votat avui, que el ple del Senat haurà de validar la setmana que ve, entrarà en vigor a partir de l'1 de gener del 2011 i no suposarà cap increment addicional per costejar les traduccions en el pressupost ordinari de la Cambra.