Montilla desconcerta el PSOE al fer onejar la bandera del desencant

El PSOE es pregunta a quin costat de la línia vermella està José Montilla, el president de la Generalitat que, el 10 de juliol vinent, es col·locarà rere la pancarta d'una manifestació que pretén ser èpica i que tindrà com a lema Nosaltres decidim, som una nació. «Aquesta sentència no ajuda a reforçar els llaços d'afecte i amistat entre Catalunya i Espanya», va lamentar ahir el president. El PSOE està desconcertat. Esperava de Montilla que es limités a celebrar com una derrota del PP la sentència del Tribunal Constitucional (estratègia potser útil en un parlament bipartidista però naïf per a la filigrana de la política catalana) i el president ha reorganitzat la seva agenda per donar-hi una resposta majúscula.

Avui mantindrà una reunió informal amb els diferents dirigents polítics catalans; demà pretén celebrar una cimera tan solemne com les que l'any 2005 van permetre a Pasqual Maragall engendrar in extremis l'Estatut; el 10 juliol, manifestació; 14 de juliol, ple extraordinari i catàrtic al Parlament, el mateix dia en què el Congrés celebrarà el debat sobre l'estat de la nació; i després, encara sense data, reunió a la Moncloa amb José Luis Rodríguez Zapatero. Massa complexitat per a la simplicitat de la política espanyola. Montilla, en últim terme, va mirar de contenir ahir les aigües de la desafecció sense nedar, a pocs mesos de les eleccions, contra corrent, un exercici tan insà com perillós.

ACORDS DESPRÉS DE LA TISORADA / Després de la decisió del TC, ¿què? Aquesta és la qüestió. La reunió entre Montilla i Zapatero permetria, segons fonts de la Generalitat, esquivar l'obstacle de la sentència i resoldre, per la via d'acords polítics al Congrés, els capítols amputats pels magistrats del Constitucional. La Moncloa, almenys ahir, es va estimar més callar. Fins i tot en el cas que Montilla estigui al costat correcte de la línia vermella, el PSOE veu difícil ara com ara encarar una reforma de la llei orgànica del poder judicial que posi remei a la tisorada de la sentència.

Aquesta podria ser una tasca pendent per a Artur Mas si, com preveuen les enquestes, és el pròxim president de la Generalitat. El líder de la federació nacionalista va ser extremadament caut ahir en la seva resposta a la decisió del TC. Va prometre fidelitat a la cimera de partits catalans, al ple extraordinari del Parlament i a la manifestació del 10 de juliol. Res més. Després, al seu entendre, les eleccions haurien de ser tan aviat com sigui possible. ¿Al setembre? Millor a l'octubre que al desembre. En realitat, la legislatura està pràcticament esgotada, però encara hi ha marge per a l'error. Les enquestes li ofereixen una fotografia en colors vius que, en períodes de turbulència com el que s'acaba d'obrir, només poden tendir a decolorar-se. I hi ha Esquerra, el partit que més desitjava estratègicament una ràpida sentència de l'Estatut i que, de sobte, sembla trobar-se com un peix a l'aigua. Joan Puigcercós va invitar ahir a no acatar la sentència. ¿Com es porta a terme un repte tan difícil? Per començar, en el terreny simbòlic, la senyera de la Diputació de Lleida, que presideix ERC, va onejar ahir a mig pal en senyal de dol i la bandera espanyola es va guardar en un calaix. La sentència, convenientment agitada, és molt efervescent en ambients independentistes. Tant, que ahir Joan Laporta no es va poder contenir i va fer saber que ja té partit, Democràcia Catalana, per concórrer a les pròximes eleccions autonòmiques i recol·lectar amb ell la collita del desencant.

Notícies relacionades

Tres de cada quatre catalans exigeixen limitar els pisos turístics

Amenaça de més aturades al Govern d’associacions de jutges i fiscals

No seria desencertat concloure que, ahir, Montilla i Mas, cadascú a la seva manera, van exposar implícitament que el 10 de juliol estaran al capdavant d'una manifestació colze a colze, però no per marcar el pas, sinó per, metafòricament, evitar que els que estiguin darrere, amb banderes estelades a la mà, empenyin excessivament. En una imatge més naturalista serien un parell de castors construint una presa. Sembla que destrossen el bosc, però ho fan per contenir el riu.

UN RAJOY DESCONEGUT / Tants matisos, és clar, va semblar ahir que passaven desapercebuts a Madrid. El PSOE es va fixar, i molt, en la gesticulació de Montilla, malgrat que el PP, o com a mínim Mariano Rajoy, va evitar el verb hostil amb què va rebre al seu dia el part de l'Estatut. «Cal mirar el futur amb esperit de concòrdia», va dir ahir. Semblava un altre. També, dirigint-se als catalans, va afegir: «No és moment d'excessos». Els seus dirigents territorials, mentrestant, celebraven sense pudor la retallada decidida abans-d'ahir pel TC. I encara falta el text de la sentència.