Les notes de Tarradellas revelen una nova visió de la guerra civil

«Això no és un Govern, sinó una colla de ximples o de covards. [Antoni Maria] Sbert i jo hem marxat escruixits. És clar que, dins el castell, amb bon menjar i ben guardats, sense veure la tragèdia, tot és fàcil i bonic». Amb aquesta contundent reflexió, escrita segurament sobre els seus propis genolls, definia el conseller primer de la Generalitat Josep Tarradellas el president Lluís Companys. La nota, datada el dia després que Barcelona va caure en mans franquistes (27 de gener de 1939) i escrita al castell de Figueres, posa punt final a una escruixidora narració dels últims 23 dies de la guerra civil. El costum de Tarradellas de deixar escrites moltes de les seves vivències permet ara destapar el tortuós camí que va seguir el Govern català durant el conflicte. Va narrar sense embuts les seves diferències amb Companys pel seu acostament a les forces comunistes. De fet, a més del president màrtir, els «ximples» i «covards» a què va al·ludir abans de deixar Catalunya eren el president de la República, Manuel Azaña, i el cap del Govern, Juan Negrín.

Una vivència en primera persona, però narrada en nom d’un Govern, és el que aporten tres textos inèdits que Tarradellas va escriure entre 1937 i 1939, que va guardar durant 38 anys i que ara surten a la llum al segon volum deCrònica de la guerra civil a Catalunya(Edicions Dau), presentat ahir a la Diputació de Barcelona. Al primer d’aquests documents, escrit l’abril de 1937, qui seria algunes dècades més tard el 125è president de la Generalitat ja advertia Companys i la resta dels partits que, veient l’esdevenir de la guerra, si les forces polítiques catalanes no es mantenien unides, arribarien «dies de dolor per a la República i per a Catalunya». Sols 12 dies després, les esquerres es van enfrontar al carrer, en els anomenats Fets de Maig.

A Negrín li va retreure la falta de recursos per als refugiats i que censurés l’escassa col·laboració catalana amb el Govern espanyol, quan Catalunya es va abocar en la indústria de la guerra i l’ensenyament laic.

OBSESSIÓ AMB UGT I CNT / L’estil que utilitzava Tarradellas als seus dietaris combina la visió més descarnada de la guerra civil –moltes de les reflexions estan escrites mentre fugia dels bombardejos– amb una afinada descripció de la situació política, en especial de les seves intenses negociacions amb la UGT i la CNT, a les quals Tarradellas es va entestar a incloure al seu Govern d’unitat per allunyar-les de l’òrbita de l’URSS.

No obstant, l’historiador Jordi Casassas, autor del volum, explica que «la gran tensió política» durant la guerra es dirimeix dins d’ERC, entre els partidaris de mantenir l’autonomia de Catalunya i els «supeditats a les orientacions del Partit Comunista». En aquest últim grup Tarradellas incloïa Companys: «Crec sincerament que és un instrument directe dels comunistes, que no s’adonen que la seva posició o s’acaba amb una guerra civil entre nosaltres o amb el ridícul».

Notícies relacionades

El soterrament de les vies a Sant Feliu de Llobregat, la presumpta manipulació de Koldo, Ábalos i Cerdán a Catalunya

Els malnoms i paraules clau de la trama de Santos Cerdán i Ábalos: «petit», «pitbull», «barriguitas» o «tinc cafè per a tu»

En una visita a Tarragona, Tarradellas va poder constatar, amb el mateix grau de brutalitat en la descripció, que la batalla de l’Ebre estava perduda. «A la Divisió 42 li queden drets uns 700 homes, la resta són presoners, morts o ferits. La gesta dels carrabiners és la món màxim de la indignació de la nostra gent, sembla que uns 5.000 s’entregaran i uns altres no combatrien. [Juan] Modesto i [Enrique] Líster, com si no existissin».

Malgrat la prevenció amb què el tractava, els dietaris deixen clar que la lleialtat de conseller a president no va perillar mai.