Luis García: L'exdiputat aconseguidor

Luis García Sáez (Sevilla, 1954), conegut com a Luigi, encara que també consta en algunes de les seves empreses com a Luis Andrés, és un punt de trobada entre càrrecs i militants socialistes i dirigents o militants destacats de Convergència, amb el nexe comú dels negocis, ja sigui fent-los directament o facilitant-los des de les tribunes del poder polític.

Per als investigadors del cas Pretòria, Luis García era l’aconseguidor, l’encarregat de buscar oportunitats per als inversors, amb contactes als municipis que podien adoptar mesures que facilitessin pelotazos del tipus: compro un terreny municipal d’escàs valor perquè gairebé no s’hi pot construir, al cap de poc temps es modifica la qualificació urbanística, el preu es dispara i el primer comprador el ven a un altre a preu d’or amb el benefici consegüent.

Amic dels seus amics, ha sabut cuidar les amistats que va travar durant la seva època de diputat del PSC al Parlament (1980-1992), on va arribar a formar part de la Mesa. Allà va coincidir amb el convergent Ramon Camp i van sortir les relacions societàries amb altres càrrecs convergents, com Lluís Renau, exdirector general de Seguretat Ciutadana en l’època de Jordi Pujol. Quan va saltar de manera exclusiva al món dels negocis (de fet, el PSC el va descavalcar de la política a l’expulsar-lo del partit el 1992 per un presumpte cas de tràfic d’influències), Luigi va trucar primer a les portes dels seus excompanys socialistes més relacionats amb la branca del PSOE, de la que ell procedia, i després a tothom que acceptés les seves aportacions.

Acusat d’estafa

Notícies relacionades

Fernández negocia amb la direcció del PP vetar els pactes amb Junts

Martínez Garrido, entre els assessors més innovadors del món

La direcció actual del PSC s’esforça per desvincular-se del seu excompany. Asseguren que «tenia l’anatema a sobre i tots intentaven esquivar-lo», però tot i això, Luigi no ha deixat de mantenir contactes amb molts dels càrrecs locals de l’àrea metropolitana i ha fet de pont entre aquests i empreses constructores i també de serveis. El 1999, se’l va acusar de cometre una estafa amb obres públiques a través de la seva empresa AGT, que va presentar suspensió de pagaments, però el jutge va arxivar la causa dos anys després. Aquest cop sembla que ho tindrà més difícil per sortir-ne benparat.

La seva principal activitat actual l’exercia com a apoderat de City Activitats Immobiliàries SL, dedicada a la prestació de serveis de «consultoria i assessorament fiscal, financer, comptable i comercial a tota mena d’empreses i administracions públiques». Entra dintre de la lògica de la seva part més legal. També és l’administrador únic de Stefany Art Gallery SL, dedicada a la promoció, «adquisició, difusió i venda d’obres d’art en el mercat interior i internacional». En els registres que va portar a terme la Guàrdia Civil a les ordres del jutge Baltasar Garzón dimarts es van incautar quadros i altres obres d’art amb les quals van omplir dues furgonetes. Els investigadors analitzen ara si s’haurien pogut utilitzar per blanquejar diners.