L'alcalde, l'interventor de l'Ajuntament d'El Ejido i diversos empresaris amics van saquejar les arques del consistori

Un garbuix de relacions familiars convertit en societats i empreses que presumptament han saquejat 150 milions d’euros de l’Ajuntament d’El Ejido (Almeria) és el que ha destapat l’operació Ponent 1. La trama començava a l’Empresa Mixta de Serveis Municipals d’El Ejido SA (Elsur) i s’estenia per una xarxa de subcontractes. La concentració en quatre famílies, en què els marits, dones, fills i amics copaven consells d’administració i gerències, ha facilitat la tasca de la Fiscalia Anticorrupció.

Era fàcil de veure’ls junts, fent vida de nou-rics, a l’exclusiu restaurant La Costa o a la llotja del Polideportivo Ejido. El poble també ho veia, però callava, com va callar la Marbella de Gil. Tenint els immigrants lluny i els carrers nets, tenint el carnet del partit com a garantia d’un lloc de treball, la resta no importava. D’aquesta manera actuaven els personatges clau, enfrontats a tota la gamma de delictes per corrupció.

El fanfarró

Malcarat, divinitzat i familiar. Juan Enciso, el Chato, va arribar a la política de la mà d’Antonio Góngora, president del PP local i acabalat empresari. Pagès, va obtenir fortuna a l’abric dels hivernacles. Va guanyar, amb 50 vots més que el PSOE, les eleccions del 1991, i va celebrar la victòria amb un pastís en què va fer estampar la cara de José María Aznar i la seva. Aviat es va adonar que podia menjar-se el pastís sol. El 2007, ja com a líder del Partit d’Almeria (PAL), va aconseguir 15 dels 25 regidors.

Els desacords amb el PP van arribar després dels incidents racistes de l’any 2000, quan dos germans d’Enciso van liderar la caça al moro al facilitar cotxes i megafonia a una multitud enardida. El mateix alcalde va desplegar les seves idees xenòfobes, aplaudides pel poble amb més renda per càpita i més taxa d’analfabetisme d’Andalusia. «Els marroquins arriben en pastera, sense res, i acompanyats del traficant de torn», va bramar aleshores. La ruptura amb el PP no es va certificar fins al 2005, quan Enciso va pretendre controlar la Diputació d’Almeria.

Crescut pel suport popular, va seguir regint El Ejido com un latifundi. “Diuen que estic sol i aïllat. Tant me fa. No tinc por de ningú”, va dir en un ple. Al damunt del pati de casa seva hi va edificar la seu de l’empresa Elsur. Encara que el seu ritme de vida era discret –la seva dona, la també imputada Francisca Aguilera, solia comprar en les rebaixes–, el seu enriquiment va acabar per tenir cara visible: obres d’art, apartaments a Almerimar i àtics per als seus fills, tiberis, puros havans, una extensa finca a Bayárcal i una altra a Laroles (Almeria)…

A més a més de presidir diverses empreses municipals, és apoderat d’Enciso i Aguilera SL, té una vinya, terres en altres zones d’Andalusia i un iot. “El millor alcalde d’Espanya”, com el va anomenar Javier Arenas, dorm ara a la presó. Davant la jutge, es va presentar com a víctima.

L’ostentós

La vida boja de José Alemán, l’interventor accidental de l’ajuntament i còmplice d’Enciso, va ser el gran indicador per a la policia. El 2007, el seu casament a l’hotel Ritz de Madrid amb la també imputada Isabel Carrasco, funcionària d’Hisenda del consistori, va ser escandalós: 400 euros per cobert, bitllets d’avió i allotjament per a 200 convidats i viatge previ de la parella a la passarel·la de Milà per comprar roba. Com a regal de casament, a Carrasco li va caure un Mercedes biplaça platejat. El viatge de noces va ser un creuer al Queen Mary II. Bromista i alegre, a Alemany li agradava el whisky, les corbates de Loewe i els vestits fets a mida. Malgastador, acostumava a convidar els amics a un cap de setmana a Venècia, a festes al iot, a l’Eurocopa… Amb sous estimats de 4.000 euros, ell, i 2.500, ella, i servei domèstic, era sense cap mena de dubte un ritme de vida sospitós. Davant la jutge, es va mostrar irat.

L’ambiciós

L’empresari José Amate, exexecutiu d’Abengoa, era dur amb els seus treballadors i entabanador amb els polítics. Com a director d’Elsur, va obtenir beneficis milionaris i va arribar a donar 300.000 euros al PAL. El casament de la seva filla Irene, també imputada, celebrat a l’Hacienda La Boticaria (Sevilla), exclusiu i amb heliport, va costar 48.000 euros. La investigació mira de determinar si la factura va ser dividida i abonada per Elsur, empresa que va rebre 33 milions d’euros dels 110 del pressupost anual de l’ajuntament. Posseïdor de cotxes d’alta gamma i un xalet de dos milions d’euros a Almeria, el 2007 es va prejubilar com a director d’Elsur, just quan l’ajuntament va rebaixar en 13 milions d’euros l’aportació a l’empresa. Igual que fa servir el seu nebot com a xòfer particular, la seva dona, filles i gendres han estat imputats per controlar part de l’entramat. Davant la jutge, es va mostrar impassible.

Notícies relacionades

El soterrament de les vies a Sant Feliu de Llobregat, la presumpta manipulació de Koldo, Ábalos i Cerdán a Catalunya

Els malnoms i paraules clau de la trama de Santos Cerdán i Ábalos: «petit», «pitbull», «barriguitas» o «tinc cafè per a tu»

Els discrets

Ambrosio Cuevas, en presó incondicional, va sortir rebotat de l’entramat de Rumasa i va aterrar com a gerent de l’hotel Meliá d’Almerimar. Aviat va fer amistat amb Enciso i va començar a assessorar-lo en els seus negocis, fins a convertir-se en representant de Gestora Ejidense, ubicada a Madrid, una de les potes de la trama. Cuevas i el seu soci Juan Antonio Galán, també en presó incondicional des d’ahir, tenen una altra causa oberta per falsedat documental, estafa, apropiació indeguda i delicte societari que va interposar el grup empresarial Almerimar SA. Davant la jutge, Cuevas i Galán es van mostrar col·laboradors i confiats.