ARTUR MAS: Un error de pronòstic en nom de l'Estatut

L’estratègia de CiU en el debat d’ahir era clara. Dit en primera persona: ens hem quedat sols en la defensa d’un Estatut trepitjat pel tripartit. No obstant, aquest argument a priori positiu es pot girar en contra d’aquell que, com a conseller en cap, va capitanejar la negociació de l’últim model, Artur Mas. Més encara si a l’horitzó s’hi comencen a copsar les urnes, és a dir, la seva última oportunitat de ser president.

En la cúpula convergent es feia una composició de lloc que al final s’ha ensorrat. Amb l’exemple de l’Estatut com a precedent, pensava CiU que les costures del tripartit no podrien suportar les estirades del Govern espanyol i s’acabarien trencant. Els dividits republicans tenien tots els números de ser els primers a esclatar.

La realitat ha estat una altra i a Mas l’ha enganxat amb el pas canviat. Ahir ho va deixar caure veladament a l’afirmar que elsídel Govern al nou model de finançament és per la «voluntat legítima de mantenir el tripartit». El final del procés només deixava dos camins a Mas: enrocar-se en elnoo afegir-se de mala gana

Notícies relacionades

El soterrament de les vies a Sant Feliu de Llobregat, la presumpta manipulació de Koldo, Ábalos i Cerdán a Catalunya

Els malnoms i paraules clau de la trama de Santos Cerdán i Ábalos: «petit», «pitbull», «barriguitas» o «tinc cafè per a tu»

–tot i que sense haver de renunciar a les crítiques– alsídel tripartit.

Ha elegit el primer camí i, per justificar-se, s’ha parapetat darrere de l’Estatut. Confia que els ciutadans li donin la raó i, així, tenir les «mans lliures» per millorar el model. Però ha hagut de suavitzar la seva enrabiada i canviar les acusacions d’il·legalitat que havia abocat per una «crítica constructiva».