Una obra teatral acosta Darwin als escolars

En una sola llibreria es poden trobar aquestes setmanes, en una mateixa taula, fins a una vintena de llibres sobre el mateix personatge i els seus pensaments revolucionaris. El 150è aniversari de L'origen de les espècies ha estat argument suficient per editar o reeditar llibres que es titulen El reticente Mr. Darwin, ¿Puede un darwinista ser cristiano? o La darwinización del mundo, entre molts altres. Són totxos la majoria d'ells, i no destinats al públic més jove, a l'escolar a qui de petit, al col.legi, li ofereixen a més a més dues versions diferents sobre el nostre origen: la paradisíaca de la Bíblia i l'evolucionista de Charles Darwin.

¿Com arribar a la ment d'aquest jovent amb una explicació amena? Si els alumnes estudien en un col.legi del Prat de Llobregat (Baix Llobregat) que es diu CEIP Charles Darwin parteixen amb cert avantatge. "Volem que quan surtin d'aquí tinguin almenys una idea de qui és aquest senyor que dóna nom al col.legi, així que toquem el tema des de P-3 fins a sisè de Primària", diu la professora Anna Maria Llobet.

DESPRÉS D'EINSTEIN

Casualitat o no, però el seu col.legi, amb alumnes de cinquè i sisè, va ser un dels primers a assistir a l'obra És el mateix però no és igual, que es representa a Cosmocaixa, museu científic que no per primera vegada es recolza en el teatre per ensenyar les grans fites científiques. Ja li va tocar a Einstein i ara és el torn de Darwin. "Ha sigut molt divertit. Ja n'havíem estudiat alguna cosa, però avui n'hem après de noves", deia un grupet d'alumnes del CEIP Rosella de Viladecavalls (Vallès Occidental).

¿Amb quina part de l'obra s'havien entusiasmat més? "Amb això dels ulls". Els ulls. La classe magistral, representada per dos actors d'Off Companyia, comença amb això dels ulls, cosa que impacta. Bé, els ulls són el final, la solució, la resposta a la pregunta del principi, llançada per un Darwin teatral: "¿Quina és la diferència entre caçadors i preses?" O d'una altra manera, més confusa encara: ¿per què un gos s'assembla més a un mussol que a una ovella? I aquí comença Darwin un diàleg amb ell mateix, o amb una jove biòloga, aprenent seva. Diu que és fàcil trobar diferències, en la mida, el color, el nombre de potes; ni tots els depredadors són iguals, ni les seves víctimes.

Notícies relacionades

Joan Carles I versus Revilla

La teoria del caos i el ‘vagin-se’n’

Així doncs, toca trobar algunes similituds. ¿Com un animal caça l'altre?, ¿com calcula la distància per assaltar-lo sense que se li escapi?, "¿amb què...?" pregunta Darwin a la sala, i s'assenyala els ulls. "¡Amb la vista!" En l'obra, el geni ha trigat uns 15 minuts a descobrir-ho --en realitat li va costar anys--, però als nens ja no se'ls oblidarà: tots els animals caçadors tenen els ulls cap endavant --igual que els humans, per cert--, mentre que les seves possibles preses, les vaques, els cérvols, els cavalls, les gallines i tots els altres éssers que viuen de menjar herba i altres vegetals porten els ulls als costats per, a més a més de veure créixer l'herba, poder mirar cap enrere per poder veure el depredador.

O sigui, tot ésser viu És el mateix però no és igual, que és el títol de l'obra que es repeteix sovint en el transcurs de la funció. Quan, després d'uns 40 minuts, una monitora li pregunta al públic jove si se'n recorda com es diu l'obra, un nen contesta: "No és el mateix però és igual". No, això no era. És semblant, però no és el mateix.