S'ha acabat el farol

La cosa pinta francament malament, molt malament. Arribats a aquest punt de la negociació de la reforma del sistema de finançament ja només és possible esperar que algú aconsegueixi treure's un conill --molt gran-- del barret per resoldre l'embolic. Les dades conegudes la setmana passada evidencien que les posicions estan tan allunyades que, actualment, no s'entreveu quin pot ser el punt de trobada entre el Govern central i la Generalitat.

La crisi i les consegüents restriccions pressupostàries podien aparèixer en un primer moment com la principal causant del conflicte. Però les coses són més complicades.Zapateroi el seu equip econòmic es van prendre l'assignatura del finançament com unamariaque podien aprovar a final de curs amb una bonaesprintadad'última hora. Cras error. Els partits catalans que van votar l'Estatut al Parlament --el tripartit i CiU-- estaven decidits que la Carta catalana canviés d'una vegada un sistema que generava un desequilibri capaç de col.lapsar les bases de l'Estat de benestar a Catalunya.

Zapaterono es va prendre seriosament l'assumpte. Va renunciar, per exemple, a replantejar-se l'equilibri entre els recursos en mans de l'Administració central i de les autonomies a la llum de l'increment de competències de les segones, com plantejaven els documents aportats per la Generalitat al debat. I va arribar el fiasco de l'agost amb quatre papers queSolbesva redactar a corre-ciuta. Després van venir les altres cites amb resultats semblants.

L'estratègia passava per deixar que el temps podrís l'assumpte, per acabar amb una escena del sofà a la Moncloa, d'aquelles que tant agraden aZapateroi de les qualsMaspot donar referència: foto a l'escalinata de palau, reunió bilateral --com els agrada als catalans--, acord de principis que remataranPedroiAntoni"en un parell de tardes", i que passi el següent. PeròMontillano va picar i aquí es va trencar el guió.

Notícies relacionades

Un pacte per fer créixer el català

El Govern esperarà les eleccions per dissociar el fiscal de l’Executiu

Amb tot paralitzat --segueix havent-hi reunions, però els que seuen a taula ja no poden fer més filigranes--, ha arribat el moment de la veritat. El tripartit es juga el seu mandat a tot o res en la carta del finançament, i CiU ja ha decidit que aquest és un triomf que no es poden emportarMontillai companyia. Amb les enquestes a favor i la crisi fent efecte,Masno té cap motiu per donar un cop de mà en un contenciós que està podrit.

Amb el joc descobert la setmana passada,Zapateroes queda sense farol, i unes cartes tan dolentes que niChacón--desapareguda en combat-- es veuria amb cor d'acceptar. ¿Què és el que segueix ara? Si no hi ha conill al barret de copa, guerra de nervis fins que algú s'aixequi de la taula. O sigui, una altra temporada sense ni un euro, com es pretenia demostrar.