CARLOS Carnicero: 'Una giornata particolare'

Galícia té molta més densitat política de la que li correspon. Res és ja el que sembla. L'aparença és un Partit Popular contra les cordes, acorralat per la corrupció que no acaba de concretar una immensa taca d'oli. Encara no és un processament precís:Garzónimputa, esbossa i consulta estenent la tinta de calamar. Però no ha apuntalat la seva instrucció. La cacera amb el ministreBermejova temperar una tempesta difícil de capejar per aRajoy.Qui no ha dormit aquesta nit ha estatZapatero.El seu malson seria enfrontar-se a la primera derrota electoral en l'ocàs del seu oponent. Seria paradoxal que un PP acorralat per espionatges i corrupció recuperés el Govern de la Xunta. I segons sembla, no és impossible. La conjunció d'una crisi econòmica tossudament negada fins a l'evidència insuportable amb una cascada d'acomiadaments que no s'acaba mai, un president candidat insípid i una estructura clientelar conservadora té molt de perill per al PSOE. Si els joves urbanites es queden a casa, avui al migdia, amb les primeres dades de participació, faran falta pastilles de nitroglicerina a la Moncloa.

Notícies relacionades

Joan Carles I versus Revilla

La teoria del caos i el ‘vagin-se’n’

El cas d'Euskadi és matemàtica pura amb conseqüències subliminals múltiples.Patxi Lópezs'ha investitlehendakarisense que s'hagi acabat l'elecció. Si la suma li dóna 38, amb el PP pot fer equilibris en minoria i els efectes seran diversos: una nova era en una Euskadi que demostrarà que no ha de ser necessàriament nacionalista; precarietat parlamentària a Madrid i pressió sobreLópez,que potser ha de treballar de nit, comMontilla,per formar un Govern a la seva mida i no a la deZapatero.

Com que se suposa que el president segueix comptant amb el factor sort, la nit li pot resultar propícia i salvar els mobles. Però en això de l'esoterisme tot funciona bé fins que s'inverteix la tendència. I Galícia és molt mal lloc per als conjurs. Les meigues existeixen, donen feina als llogarets i col.loquen gent a les diputacions; al final, apareixen en forma de paperetes quan ningú se les espera. Per aPérez Touriñoseria una tragèdia deixar el cotxe oficial després de només quatre anys i amb tot el que han fet parlar els vuit cilindres. Però encara té una perspectiva pitjor: ni a Ferraz ni a la Moncloa li perdonarien una clatellada a Galícia.