Catalunya farà un cens de símbols del franquisme

Les famoses plaques amb el jou i les fletxes que encara estan penjades en moltes façanes d'edificis construïts pel Ministeri de la Vivenda en temps del franquisme tenen els dies comptats. Amb les plaques, escuts, insígnies, monuments i altres objectes que exalten la dictadura seran retirats o "contextualitzats" quan la Generalitat elabori un inventari que reculli tots aquells vestigis que encara avui resisteixen a Catalunya.

El secretari general d'Interior, Joan Boada, va anunciar ahir la intenció del Govern de censar totes les referències al franquisme que es poden veure a la via pública per procedir a eliminar-les. En alguns casos, en lloc de suprimir-los, s'optarà per col.locar "senyals contextualizadors" a fi de donar a conèixer a la ciutadania el seu significat.

"Una societat democràtica com la nostra és incompatible amb els símbols feixistes que enalteixen de la dictadura", va afirmar Boada en la inauguració a Barcelona d'unes jornades de treball sobre fosses comunes i simbologia franquista, organitzades per la Universitat de Barcelona. L'inventari serà coordinat per la historiadora Pilar Mateo, que ja va elaborar el cens de vestigis franquistes a Barcelona, i durarà al voltant d'un any.

Notícies relacionades

Feijóo afirma que Espanya no té un Govern europeu per Sánchez

Ángel Olivares: "Cada euro que s’inverteix en defensa repercuteix 2,5 euros en el PIB"

LLEI INSUFICIENT Aquesta mesura se suma a d'altres que ha impulsat la Generalitat, com el mapa de fosses, el cens de desapareguts o la llei de fosses, que el Parlament podria aprovar el gener del 2009. Tot i que Boada va instar un cop més el Govern central a desenvolupar, "malgrat el retard", la llei de memòria històrica --en aplicació de la qual s'elaborarà el cens de símbols--, diversos ponents que van participar en les jornades van criticar l'enfocament de la norma. L'antropòleg forense Francisco Etxeberría, que ha exhumat més de 500 afusellats en la guerra civil, va opinar que la llei "passa de la veritat dels fets a la reparació de les víctimes, però no conclou que allò va ser una injustícia".

Les entitats memorialistes van aprofitar, a més, per recolzar sense fissures el jutge Baltasar Garzón en la seva iniciativa a favor dels desapareguts pel franquisme. Santiago Macías, president de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica --impulsora de la demanda davant l'Audiència Nacional--, va considerar "una qüestió de drets humans" la investigació de les fosses comunes. I el seu homòleg a Catalunya, Manel Perona, va rebutjar que se'ls acusi de "reobrir ferides" perquè, va assegurar, "aquestes mai han estat tancades".