Ángel Olivares: "Cada euro que s’inverteix en defensa repercuteix 2,5 euros en el PIB"

¿Com valora vostè l’anunci de dimarts de Pedro Sánchez d’invertir 10.471 milions en defensa per arribar al 2% del PIB aquest mateix any?

Suposa el compliment d’un compromís internacional que Espanya tenia des de la cimera de l’OTAN de Gal·les del 2014. És una demostració també de la serietat d’Espanya com un aliat fidel i estable, que compleix les seves obligacions en un bé públic bàsic, i primigeni, que és el bé de la seguretat, la seguretat de tots els ciutadans. La Unió Europea està sent agredida per una vulneració flagrant del dret internacional i això posa en risc l’estabilitat, la pau i la llibertat del conjunt dels països europeus, i m’atreviria a dir fins i tot l’estabilitat del món sencer. Si l’agressor obtingués un benefici, suposaria un incentiu més per a tots els que pretenguin seguir el mateix camí, que és violar la legalitat internacional i que el món es regeixi per la llei del més fort i no per la llei del dret.

¿Com veu que el Govern aprovi aquesta inversió sense portar-la al Congrés malgrat les crítiques de l’oposició i el rebuig dels seus socis i de Sumar?

No em vull posar en qüestions estrictament polítiques, però la llei estableix clarament quines són les competències de cada un dels de les institucions. Si és necessari que hi hagi algun tipus d’acord parlamentari, s’hauria d’aconseguir, i si no és necessari, pot no assolir-se. La compareixença del president Pedro Sánchez va demostrar que té voluntat de diàleg. Quant a altres crítiques, diria que s’ignora que la seguretat és un bé públic. Sense seguretat no hi ha benestar social, no hi ha possibilitat d’invertir en hospitals, en educació, és a dir, gràcies a la seguretat es garanteix la pau i la llibertat. No és veritat que la inversió en més seguretat perjudiqui l’Estat del benestar. Cal trobar el punt d’equilibri depenent quines siguin les circumstàncies. És evident que perquè hi hagi una pau estable i duradora s’ha de garantir una seguretat adequada. I perquè aquesta seguretat es produeixi és necessari que hi hagi una dissuasió. Ho va dir Kennedy el 1963, les inversions en armament es fan per garantir que no necessitem utilitzar aquestes armes, que no necessitem utilitzar aquests mitjans perquè existeix prou dissuasió per evitar que es produeixi el conflicte. És evident que ningú es pot mantenir impassible davant una agressió i una violació del dret internacional humanitari com les que s’han produït amb la invasió d’Ucraïna per part de Rússia.

El Govern aspira que el seu pla inversor contribueixi a un augment del PIB d’entre 0,4 i 0,7 punts i 100.000 llocs de treball. ¿Ho veuen possible o és massa ambiciós?

Ho veig perfectament possible, fins i tot m’atreveixo a dir que és excessivament prudent. Crec que pot superar aquestes xifres, perquè la indústria de Defensa a Espanya és una indústria tractora que contribueix molt positivament a la reindustrialització del país i a aconseguir un dels objectius que tenen la Unió Europea i Espanya i és que el sector industrial tingui un pes del 20% del PIB, i cal tenir en compte que en aquest moment estem, crec recordar, en un 13,7%. Cada euro que s’inverteix en defensa repercuteix en 2,5 euros en el conjunt de l’economia nacional, té efectes molt beneficiosos en la balança comercial i genera una ocupació d’alta qualitat i que està retribuïda entre un 60% i un 70% per sobre de la mitjana del sector industrial.

La Comissió Europea ha proposat redirigir més fons de programes de finançament comunitaris ja existents a inversions en Defensa i projectes d’ús dual, aquells amb finalitats militars i civils, per accelerar la despesa de la UE en seguretat. ¿Com veu el sector de la defensa a Espanya? ¿Ha arribat preparat al moment actual en el qual estem veient aquest auge inversor?

La indústria espanyola de defensa està molt preparada, té tecnologies d’avantguarda i el que segurament li falta, com passa també amb el conjunt de la indústria europea, és volum, mida. Per això és necessari que hi hagi consolidació empresarial, cosa que als Estats Units es va dur a terme ja el 1993. Esperem que aquest procés de consolidació empresarial contribueixi que les grans inversions que són necessàries siguin més eficients del que ho són actualment.

¿Creu que Indra per mida és el tractor que Espanya necessita?

Sense cap dubte és una de les grans empreses que poden, diguem, capitalitzar i contribuir a incrementar l’eficiència de les inversions. Cal tenir en compte, per exemple, que la primera empresa mundial del sector factura 60.000 milions d’euros. És a dir, pràcticament són 10 vegades més que tota la despesa en defensa que emprèn Espanya. Això dona una idea de la magnitud de l’assumpte. És a dir, les empreses europees sembla que són grans, però no ho són tant. La indústria europea també necessita desenvolupar projectes de consolidació per incrementar volum i mida, això li permetrà desenvolupar productes de manera més eficient i més rendible.

¿El rearmament que prepara la UE beneficiarà en gran manera companyies dels EUA per la gran mida que tenen com diu?

No, en absolut. Al contrari, és a dir, precisament del que es tracta és que, en vista del dèficit de capacitats que té la UE, s’incrementi l’autonomia i la sobirania estratègica, és a dir, de disminuir la dependència de països tercers que té la UE. Això és el que intenta resoldre l’estratègia industrial europea i el Llibre Blanc de la Defensa.

Notícies relacionades

Joan Carles I versus Revilla

La teoria del caos i el ‘vagin-se’n’

¿Creu que tenim els recursos humans suficients que les empreses necessiten?

Si alguna cosa caracteritza la indústria de defensa espanyola és que tenim molt talent i molta qualitat. La necessitat de captar i retenir talent és una necessitat mundial, que es produeix també en la indústria militar nord-americana. A Espanya tenim molt talent, però tenim necessitat d’incrementar-lo encara més.